L'Ajuntament de Barcelona ajudarà les persones sensellar a buscar habitacions de relloguer
Serveis Socials crearà una unitat amb 16 professionals atès l'augment de gent que dorm al carrer
BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ajudarà a buscar una habitació de relloguer a les persones que viuen al carrer o en el que es cataloga com a infrahabitatge, que inclou des d'una barraca fins a una caravana, una nau ocupada o un centre residencial. La voluntat de l'àrea de Serveis Socials que dirigeix la comissionada Sonia Fuertes és acabar amb el paternalisme que habitualment guia les polítiques per al col·lectiu perquè, si manifesten la voluntat de millorar la seva situació, puguin ser ells mateixos els que puguin triar on viure.
En els últims 15 anys, l'Ajuntament ha doblat el pressupost per lluitar contra el sensellarisme, les places assistencials han augmentat un 70% en una dècada, i malgrat aquest esforç, el cens de persones que sobreviuen al carrer també s'ha doblat. A més, ha crescut també la població que, sense cap altra alternativa, ha d'estar en aquests infrahabitatges.
El consistori assumeix la impossibilitat que aquestes persones puguin trobar un habitatge digne i segur en solitari i crearà una unitat de 16 professionals per fer aquest “acompanyament” en la cerca d'habitacions de relloguer. L'origen de la idea es troba en l'encàrrec que l'Ajuntament va fer a l'ONG Hogar Sí i Provivienda de facilitar l'allotjament a 200 persones sensellar que fes menys de tres mesos que estaven al carrer. Com més temps s'allarga l'estada sensesostre o en un allotjament insegur, més difícil és poder-ne sortir.
La nova unitat s'integra en el remodelat Servei d'Orientació i Assessorament al Sensellarisme (SOASS), que fusiona dos serveis, per canviar la manera d'abordar la problemàtica del col·lectiu. Així ho recull el marc estratègic per a l'abordatge del sensellarisme a Barcelona vigent fins al 2027 i que s'ha presentat en comissió municipal aquest dimarts. A partir d'ara es busca que el centre de l'actuació social sigui la persona, que anirà canviant de serveis a mesura que canviï la seva situació. L'objectiu final és que passi a ser atès pels serveis socials bàsics universals per a tota la població i deixi els específics del sensellarisme. Per això es reforça la plantilla dels educadors de carrer, encarregats de detectar, identificar i crear un vincle amb els sensellar que troben. No sempre és fàcil que acceptin una ajuda, per la desconfiança en el sistema o altres factors.
Plans de treball
Aquells que entrin en aquesta via per al reallotjament s'hauran de comprometre a seguir plans de treball individualitzats i a un seguiment per part dels professionals socials. Els educadors estaran pendents de les ofertes d'habitacions de relloguer, una modalitat que creix exponencialment a la ciutat al mateix ritme que els desallotjaments dels rellogats. De fet, aquests ja suposen el 40% del total dels atesos per la pèrdua de sostre. Aquest pla beu de la filosofia imperant a Europa: el first housing, és a dir, la idea que un cop la persona troba un habitatge digne pot començar a refer la seva vida, buscar feina i tenir estabilitat emocional. Per contra, quan es perd el pis, l'afectat cau en picat.
El consistori és conscient que el gran problema de la ciutat és la falta d'habitatge assequible per l'augment imparable dels lloguers. La mancança estructural de promocions públiques també fa que les llistes d'espera per a una plaça pública no donin l'abast per a nous demandants. A més, quan a la situació de vulnerabilitat social per un atur de llarga durada o malaltia, per exemple, s'hi suma la irregularitat administrativa, les probabilitats de trobar un sostre segur són pràcticament impossibles. Les places –públiques i privades– d'allotjament temporal i d'emergència són les que són i les llistes d'espera creixen.
El relloguer és la via més fàcil i digna per recol·locar aquestes persones i treure-les de la intempèrie, tot i que la modalitat també és una font d'abusos i d'estafes d'aprofitats que volen treure partit de la vulnerabilitat.
