L'aeroport de Palma és territori hostil per als sensellar que hi viuen

Palma / BarcelonaEs diu Arnaldo, té 83 anys i la seva és una història amb final feliç. Originari de Bolonya, es va trobar al carrer perquè no podia pagar el lloguer i va acabar dormint a l'aeroport de la seva ciutat. Els treballadors van respondre amb solidaritat: el del quiosc li donava el diari cada dia, el de la cafeteria li portava menjar i beure... i van passar els mesos, fins a nou, fins que l'Ajuntament va detectar la seva situació, i ara fa un any li va oferir una llar on viure. La història de l'Arnaldo recorda la d'en Dominico. També és italià, té 78 anys i dorm a l'aeroport del Prat de Barcelona. En Dominico, però, no ha tingut la mateixa sort: fa tres setmanes va veure com el feien fora de l'aeroport, en un moviment d'Aena per intentar buidar la infraestructura del centenar de persones sense llar que hi viuen.

El 27 de febrer passat, els treballadors d'Aena van convidar a marxar el centenar de sensellar que viuen a l'aeroport, que va restringir els seus accessos durant unes hores, al·legant que s'havien de netejar les instal·lacions. Fa un any, estaven fent el mateix a l'aeroport més gran del món, el d'Atlanta, als EUA, en què vivien uns 300 sensellar. La de Barcelona va ser una prova pilot que va durar dos dies (després, la majoria va tornar) i que, segons fonts consultades per l'ARA, es podria repetir aquesta mateixa setmana. Aquella nit molts sensellar van haver de dormir a l'exterior de l'aeroport, ja que la resposta social era insuficient i no els garantia una alternativa. Amb tot, fonts coneixedores del dispositiu afirmen que s'anirà repetint. En aquest sentit, fonts del departament de Drets Socials afirmen que fa temps que busquen opcions per a aquestes persones vulnerables. En la mateixa línia, defensen que ells, de moment, no han demanat ajuda.

Pressions

Però el de Barcelona no és l'únic aeroport que fa les funcions de sostre per a persones en situació de sensellarisme. A l'aeroport de Son Santjoan, a Palma, hi ha 41 persones dormint-hi, i també denuncien que les pressions perquè abandonin la infraestructura cada vegada són més fortes. Tot plegat, tres setmanes després de la prova pilot a l'aeroport del Prat. "Fa una setmana que això s’ha convertit en una presó!", assegura P. M., un home de 59 anys que hi viu des de fa gairebé un mes. Els sensesostre que són a Son Santjoan expliquen que tenien amagades les seves pertinences en llocs que qualifiquen d’“estratègics”, com són alguns racons del pàrquing de la planta quatre, darrere les mampares que hi ha per les obres o darrere les màquines expenedores, entre altres amagatalls. Alguns les deixaven als bancs que hi ha arreu de les instal·lacions o en racons on poguessin passar desapercebudes. Així i tot, moltes ja no hi són perquè Aena “les ha llençades”, segons denuncia la majoria.

L'ARA ha tingut accés a la conversa entre una persona sense sostre i una treballadora d’Aena que gestiona els objectes perduts. “Aquí no han dut res. Si saben que les pertinences són de persones que pernocten aquí, les llencen”, confessa la treballadora de l’aeroport quan li demanen per les maletes que li han desaparegut. A més, l’adverteix: “Això els ha passat a tots els que viuen aquí. No heu de deixar les vostres pertinences totes soles”. Aena, que no ha volgut fer declaracions, ha apuntat que aquest tema “el gestionen els serveis socials del Consell de Mallorca".

"No entenem el que ens estan fent"

Amb tot, els sensellar de l'aeroport de Palma remarquen que Aena ha mirat “molt de temps cap a una altra banda” i no entenen la insistència de l’empresa de fer-los fora en ple hivern. “Abans col·laboraven i es portaven bé amb nosaltres, però no entenem el que ens estan fent ara”, diu la Clàudia (nom fictici). A més de tenir mobiliari hostil, Aena ha prohibit ajuntar els bancs perquè les persones s’hi puguin estirar. Però tampoc no els deixa jeure a terra. Han de dormir d’asseguts. “Ara dormim com mòmies, asseguts i sense moure’ns. Si ens reclinam un poc ve el personal de seguretat i ens diu de mala manera, a crits, que ens aixequem o ens desperten amb una puntada de peu”, explica l'Andreu (nom fictici). A l'aeroport del Prat, també hi ha sensellar que asseguren que alguns treballadors els tracten malament i els llencen les seves pertinences.

Fonts d'Aena neguen que tot plegat obeeixi a cap estratègia estatal per fer fora els sensellar, i diuen que cada aeroport gestiona aquesta situació amb els serveis socials locals. Aquesta coordinació no sempre és fàcil, cosa que demostra la situació a l'aeroport de Barajas, a Madrid. Allà hi viuen uns 500 sensellar, tot i que alguns d'ells esperen que es resolgui una demanda d'asil, i en les darreres setmanes la Comunitat de Madrid ha acusat Aena de "deixadesa de funcions" per deixar que aquestes persones dormin a la infraestructura. La problemàtica es repeteix a les Illes Canàries, on hi ha persones sense llar dormint als aeroports de Gran Canària i de Tenerife. I més enllà de l'Estat, la situació també es repeteix a París, amb un centenar de sensellar a l'aeroport Charles de Gaulle, i al de Heathrow, a Londres.