Sergi Raventós: "L'actual model de moltes ajudes socials afavoreix les feines en negre, feines de merda"

BarcelonaEls pressupostos de la Generalitat tiren endavant, però sense l'aval per posar en marxa el pla pilot per la renda bàsica universal (RBU), després que socialistes i Junts s'hagin oposat a la votació d'aquest divendres, i es deixa en l'aire què farà el Govern d'Esquerra amb una qüestió que havia pactat amb la CUP per a la investidura de Pere Aragonès. El director de l'oficina del pla pilot és el sociòleg Sergi Raventós, que fa dècades que planteja els beneficis d'implementar una prestació sense condicions per lluitar contra la pobresa.

El no del Parlament fa perillar l'oficina i el pla pilot?

— La voluntat del Govern és no aturar els treballs. Ara volem explicar bé a tot arreu en què consisteix la renda i, internament, volem lligar aspectes que caldria lligar per tirar-ho endavant quan puguem posar-la en marxa. 

S'equivoquen el PSC i Junts a l'oposar-se a un pla pilot?

— Totalment, i no entenc les raons que han donat, perquè han dit que no era el moment o que era un engany, uns arguments poc depurats. S'han de deixar les excuses, perquè no estem parlant d'implantar la renda bàsica, sinó d'un pla pilot, que ha rebut felicitacions, per avaluar les polítiques i sincerament, crec que totes les persones curioses haurien de voler conèixer quins són els resultats, quins beneficis aportaria.

La RBU ha estat la víctima d'un joc polític?

— Vist l'escenari, no hi ha dubte que sí. A una banda els partits d'esquerra, sensibles a les demandes d'una majoria social favorable a la RBU, i a l'altra el PSC i Junts amb el PP o Vox. Socialistes i Junts potser no volen que quedi qüestionada la seva tradicional política de donar suport a les rendes condicionades o a les d'extrema pobresa ni tampoc els fa gràcia que el Govern pugui liderar un pla pilot que té fins i tot felicitacions de Finlàndia. Potser els fa mal.

Què té per a tantes felicitacions?

— Per primer cop s'exploren els efectes en l'àmbit personal i comunitari d'atorgar una renda bàsica a tota la població, equivalent al llindar de la pobresa. Això serien uns 800 euros per adult i uns 300 per als menors d'edat al mes i durant dos anys. Volem provar si és una quantia suficient per poder començar a tenir una vida digna.

Fa més d'un any que funciona l'oficina, ja tenien els ciutadans triats perquè el pla havia de començar aviat.

— Ja tenim decidides quines són les dues ciutats catalanes on volem posar en marxa la renda, però tal com estava la situació no hem comunicat res als alcaldes i ens esperarem a veure quin calendari ens queda. En aquestes dues poblacions triarem 2.500 persones i n'hi haurà unes 2.500 més de poblacions petites.

Parlava de la política de prestacions condicionades. No és el moment d'ajudar els que més ho necessiten?

— He estat activista molts anys, i he seguit l'evolució de totes les prestacions, que a Catalunya han estat moltes i amb diversos noms: el PIRMI, la renda garantida, i ara, a més, tenim l'estatal de l'ingrés mínim vital. Són molts anys en aquesta mateixa línia de donar a qui més ho necessita, però tenim que el 20% de la població s'ha cronificat en la pobresa. Podem dir sense por que totes aquestes prestacions no aturen la pobresa.

Doncs les partides en serveis socials, encara que menors que en sanitat, són milionàries.

— Ens gastem milions en ajudes que requereixen molts requisits, necessiten burocràcia i generen estigmes als receptors. Hi ha gent que necessita ajuda, però li fa vergonya o s'espanta pels requisits i la paperassa i tampoc és que hi hagi excessiva informació per facilitar-hi l'accés. Tot plegat fa que entre el 40% i el 70% de la gent que hi té dret, no les demana. Per què no canviem l'ordre de les coses, que tothom hi tingui dret i després a final d'any veurem qui ha de contribuir més, encara que rebi la renda bàsica?

Respongui a qui creu que una RBU desincentiva la feina, l'esforç i acostuma a la dependència.

— Aquesta és la crítica fàcil que ens fa la dreta i la idea ha anat calant també en part de la població. Sincerament, algú es planteja que amb 800 euros puguis fer el dropo? Estem parlant de quantitats mínimes, amb què no pots fer moltes de les coses i que plantegem que es pugui complementar amb fonts d'ingressos, amb feines, per descomptat. Sap què fomenta la RBU? Acabar amb la trampa de la pobresa.

Quina és aquesta trampa?

— La que promou el sistema de prestacions condicionades pel que fa als ingressos. La gent que cobra una d'aquestes ajudes valora el risc i pensa: si agafo aquella feina precària, hauré de renunciar a la prestació, així que no treballo. El problema és que el model social actual afavoreix les feines en negre, les feines de merda.

I la RBU no?

— En el pla pilot que es va fer a Finlàndia no es va veure diferència en els que deixaven de treballar al rebre la RBU entre el grup de tractament i el de control. És més, els que rebien la renda fins i tot treballaven unes hores més perquè no els penalitzaven. La renda universal seria compatible amb treballar. Aquesta és la part que preocupa a més d'un empresari, a la patronal. Hi ha gent que ha d'agafar feines en condicions horribles. La meva pregunta és si als poders fàctics els fa por que les relacions laborals es capgirin.

Hi ha un altre problema per a la RBU. Com es paga si Catalunya no té competències fiscals? Es fia tot a una Catalunya independent?

— Fonamentalment, sí. O si no, que el govern espanyol tingui prou valentia per tirar-ho endavant. T'asseguro que si s'implementés, simplificaries el sistema d'ajuts actual i amb bona voluntat política, es podria fer. I, esclar, hauríem d'entrar a fer nous impostos a les grans riqueses, taxes ecològiques, augmentar potser successions, però són escenaris que s'han estudiat seriosament.

Se n'han fet molts plans pilot, però hi ha algun país que ja l'apliqui o que el tingui en cartera?

— No, falten governs valents. Però si Catalunya no fa el pla pilot, perdrem una oportunitat molt gran.