Els Mossos desallotgen la nau ocupada de Badalona: "Ara no sabem on anar"

BadalonaMaletes, bosses, cadires, carros, bombones de butà i fins i tot alguna nevera s’amuntegaven a fora de la nau ocupada del carrer Progrés de Badalona que els Mossos d’Esquadra han desallotjat aquest dijous en compliment d’una ordre judicial. Són les pertinences que la vuitantena de residents han deixat mentre esperen una alternativa al sostre que han perdut. Sense cap alternativa, es preparen per passar aquesta nit al ras, encara que l'alcalde, el socialista Rubén Guijarro, ja ha advertit que no permetrà "acampades il·legals".

Hores abans, el regidor de Serveis Socials, David Torrents, havia admès que el municipi no té capacitat per si sol de trobar un habitatge, i per això havia reclamat una "ajuda extra" d'altres administracions, com la Generalitat. “No deixarem ningú sense atendre i els nostres serveis atendran tothom que vingui”, assegurava a la porta de la fàbrica, sense poder concretar cap calendari ni recursos disponibles. En temps de descompte, fonts del departament de Drets Socials expliquen que s'està intentant trobar una solució obrint una partida econòmica específica per al sensellarisme.

Ocupada després que fa sis anys quedés en desús, aquesta nau del barri del Gorg acollia entre 80 i 100 persones (no hi ha un cens oficial i tot depèn de qui les compti), la majoria homes joves subsaharians que, sense papers ni possibilitats de tenir una feina legal, no tenien més alternativa que aquesta si volien evitar el carrer. Alguns dels ocupants provenien de la veïna fàbrica que el desembre del 2020 va cremar i va deixar cinc morts.

En tot aquest temps, i malgrat que se sabia que hi havia una ordre de desallotjament des de fa més d’un any, cap administració se n’ha fet càrrec i la pobresa dels ocupants no ha fet més que cronificar-se. “No podem marxar. No tenim un altre lloc on viure”, deia el guineà Amadou Bar mentre esperava l’arribada de la comitiva judicial i intentava escalfar-se en un matí especialment fred. 

"On vols que vagi? On puc treballar?"

“Sense papers, on vols que vagi? On puc treballar?”, es demanava la nigeriana Joy Demode, una de les poques dones que ocupaven la nau. “La vida és dura, sense aigua ni llum fa fred, i és difícil poder dormir i sobreviure”, explicava Jodian David, també nigerià. Són històries que es repeteixen en la majoria de les biografies de joves que van pensar que la immigració els donaria una oportunitat i que han acabat malvivint en la misèria de la recollida de la ferralla.

Els residents havien plantejat al jutjat i a la propietat de la nau, la Sareb, una moratòria de tres mesos per tenir un sostre en la duresa de l’hivern, però l’anomenat banc dolent de l’Estat no els ha volgut ni escoltar, es queixava l’advocada Sònia Olivella, de Baula Advocacia, en la mateixa línia que la Generalitat. Amb aquest objectiu, l'advocada ha presentat a primera hora del matí un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) perquè paralitzés cautelarment el desallotjament.

Però tot plegat ha sigut en va perquè finalment, i després de dos ajornaments, el desembarcament d'una quinzena d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra ha obert pas a la comitiva judicial per fer efectiu el desnonament. En l’actuació hi ha hagut càrregues contra els activistes que defensaven el dret dels residents de la nau. Un home ha quedat ferit i ha hagut de ser atès per una ambulància al rebre un cop de porra i caure a terra i la CUP ha denunciat l'agressió a les diputades Dolors Sabater i Okoye Löbery. L'alcalde Guijarro ha defensat l'actuació policial i, discrepant públicament al regidor Torrents, ha assegurat que no ha reclamat mai cap moratòria perquè els residents hi "malvivien" en condicions "infrahumanes".

Prèviament, alguns dels residents ja havien començat a recollir les seves coses i havien abandonat la nau, sobretot, per evitar que els Mossos els poguessin identificar. “Si la policia m’enganxa, em farà una ordre d’expulsió i em serà més difícil aconseguir els papers”, deia el nigerià Frederick I., que fa més de sis anys que és a Espanya. 

El seu compatriota Odion Blessed també va ser dels primers a agafar la maleta i no esperar la comitiva. Fa dos anys que va arribar a Barcelona i, després d’un parell de mesos al carrer, es va instal·lar en aquesta nau. Amb una salut delicada, al desembre tot just va sortir de l’hospital amb un diagnòstic de malaltia renal i un informe mèdic que aconsellava un entorn net per evitar infeccions. “No sé què haig de fer ni on anar”, diu.

"El ras encara és pitjor"

La incertesa era el sentiment compartit, perquè a mig matí, i amb el fred de la nit encara al cos, no sabien on dormirien. “Ens volem quedar a la nau, però això no és un lloc per viure, no és humà tenir-nos aquí, però pitjor el ras encara és pitjor”, afirmava una dona que no volia ser identificada. L’advocada Olivella admetia que algunes persones desconfien tant de la policia com dels serveis socials perquè temen que les seves dades s’utilitzin per fer-los fora i això complica, paradoxalment, que se’ls ofereixi ajuda. Amb tot, el regidor ha assegurat que a través dels serveis municipals hi ha residents que han entrat en cursos de formació i capacitació, indispensables a l’hora de fer els tràmits per a l’arrelament.

Amb la nau desallotjada, guardes de seguretat privada contractats per la Sareb s’han fet càrrec de l’espai per evitar la reocupació, però amb el compromís de mantenir les pertinences que han quedat a dins, com matalassos o altres mobles que els ocupants havien anat recollint i acumulant per tenir una mica de confortabilitat en un espai fred i desangelat. “La solució no és fer-nos fora d’aquí”, constatava el guineà Bar, que amb dues maletes negres com a tota propietat intentava veure si algun compatriota li podia “donar un cop de mà” o dir-li on hi havia lloc per passar la nit sota teulat. “A les naus que hi ha per aquí a prop tot està buit”, afirmava, una constatació que corroborava l’activista Carles Sagués, de Badalona Acull.

El de Progrés no és l'únic assentament de Badalona, on la falta d'habitatge assequible i la crisi econòmica fan que cada dia hi hagi intents de desnonaments. La situació és límit, adverteixen els sindicats municipals de serveis socials, que han denunciat les deficiències estructurals per poder atendre amb una mínima dignitat els ciutadans amb vulnerabilitat, ja que des de fa anys els responsables polítics de l'administració han buidat de personal aquests serveis essencials.