Home, de 43 anys i estranger: el perfil del sensellar a Barcelona

BarcelonaHome, d'uns 43 anys, nascut a l'estranger i vingut a Barcelona amb l'objectiu de trobar feina. Aquest és el perfil majoritari de les persones que viuen al carrer a la capital catalana, que segons l'últim recompte s'eleven a les 1.384, la xifra més alta fins avui. Són dades de l'informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat sense llar, elaborat per la Fundació Arrels a partir de l'enquesta realitzada a 685 persones que vivien al carrer a Barcelona el juny del 2023.

Més concretament, el 87% de les persones sensellar són homes, el 9% són dones, l'1,3% són dones trans (en els dos últims casos ha augmentat un punt percentual respecte a l'any anterior) i l'1,2% són de gènere no binari. Tenen una mitjana d'edat de 43 anys (un menys que el 2022) i es concentren als carrers dels districtes de Ciutat Vella (24%), l'Eixample (22%), Sants-Montjuïc (15%) i Sant Martí (14%). Les persones immigrades continuen sobrerepresentades (74%) –al padró municipal són el 29% del veïnat– i, de mitjana, les enquestades fa quatre anys i cinc mesos que viuen al ras, cosa que representa un repunt respecte a l'últim informe, que era de quatre anys i quatre mesos.

"Estem molt lluny de l'estada mitjana que hi havia abans de la pandèmia, quan era de tres anys i cinc mesos. Com més temps de carrer més difícil és que una persona pels seus propis mitjans pugui revertir la situació", ha advertit aquest dimecres la directora de l'entitat, Beatriz Fernández, en la presentació de l'informe. Pel que fa a les necessitats bàsiques, com ara l'alimentació o la higiene, una de cada quatre persones (concretament el 26%) considera que no les pot cobrir.

Un habitatge de lloguer, últim lloc on han dormit a cobert

Les més de mil persones que viuen al ras han viscut històries de subsistència i vulnerabilitat diverses, però una problemàtica que n'afecta moltes és la crisi de l'habitatge: llogar un pis a la capital catalana ja val de mitjana 1.193,4 euros al mes, un 1,3% més que fa tres mesos. L'últim allotjament d'un 36% de les persones enquestades va ser un habitatge de propietat (8%) o –sobretot– de lloguer (28%). És a dir, es tracta de persones que tenien un lloc relativament segur on viure i van passar a dormir al ras. Els principals motius que expliquen la pèrdua de l'habitatge (més enllà d'haver-se quedat sense feina) són perquè ja no el podien continuar pagant i perquè van ser desnonats. "Si una persona està al carrer és perquè el dret a l'habitatge no s'està fent efectiu. Calen polítiques d'habitatge i calen polítiques laborals", ha reivindicat la responsable de l'entitat.

De manera paral·lela, per a dues de cada deu persones entrevistades (18%), l'últim allotjament ha sigut un servei institucionalitzat, com albergs, presons, habitatges amb el suport d'entitats socials, centres sociosanitaris o centres per a infants i joves. "Ens planteja el repte que troben les persones desinstitucionalitzades per aconseguir un allotjament estable", ha valorat Fernández. "La Generalitat i l’Estat estan parlant de polítiques de desinstitucionalització, però la realitat que ens mostra aquesta enquesta és que aquests individus troben com a única sortida viure al carrer", ha insistit. La responsable de l'entitat també s’ha referit a la necessitat de limitar la temporalitat dels recursos habitacionals, una qüestió que l’Ajuntament de Barcelona va posar sobre la taula al mes de maig, quan va explicar que estava treballant en un nou sistema de gestió dels allotjaments temporals d’urgència (ATU) que preveia limitar-hi l’estada a sis mesos. "Aquestes durades no poden ser limitades perquè per tirar endavant cal revertir una situació que necessita molt temps", ha manifestat, i ha demanat "espais de baixa exigència" que ofereixin "seguretat" a les persones sense llar.

Sense atenció social durant el primer mes

Les dades de l'informe també alerten d'una altra realitat "punyent": només dues de cada deu (19%) de les persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona reben algun tipus d'atenció social –pública o privada– durant el primer mes que viuen al ras. Així, les persones més desateses són les que fa menys temps que viuen al carrer i les més joves. Això es veu agreujat pel fet que només la meitat dels que fa menys d'un mes que dormen a la intempèrie consideren que poden cobrir les seves necessitats bàsiques, com són l'alimentació i la higiene.

"Durant el primer mes estem arribant tard. L'atenció social es va incrementant a mesura que fa més temps que vius al carrer –ha lamentat la responsable d'Arrels–. No només cal prevenció perquè les persones no acabin en una situació de sensellarisme, sinó també una intervenció ràpida. És més fàcil revertir la situació quan fa menys temps que es viu al carrer", ha afegit. Pel que fa a l'atenció social, les xifres són especialment greus en el cas dels joves, que representen el 28% de les persones enquestades: més de la meitat (56%) dels menors de 25 anys i dels menors de 35 anys (51%) manifesta no haver rebut atenció social pública o privada els últims sis mesos.