Hisenda obliga l'Ajuntament del Prat a rectificar una ajuda a l'habitatge per no perjudicar una família
La prestació del consistori havia provocat que l'Agència Tributària reclamés 7.700 euros a una dona amb tres fills menors
BarcelonaQuan li van trucar al seu mòbil, directament d'Hisenda, la Mayra no s'ho creia. "Em van dir que no em preocupés, que tot era un error, i que computarien diferent l'ajuda a l'habitatge que vaig necessitar per tal que estigués exempta de tributació i la renda no em sortís a pagar". Aquesta trucada va solucionar dos anys d'angoixa i deutes que finalment –segons admet Hisenda– s'ha comprovat que no li pertocava pagar. Tot plegat posa punt final a un periple de sis mesos anant de finestreta en finestreta, batallant amb la burocràcia i l'administració pública. Ara, l'Agència Tributària admet que aquest cas va ser un error i obliga l'Ajuntament del Prat i la interventora municipal a rectificar les gestions per tal que l'ajuda que va rebre la família de la Mayra, fa dos anys, no la perjudiqui econòmicament.
Aquesta mare de família de 46 anys i els seus tres fills menors (que aleshores tenien 14, 11 i 2 anys) van quedar-se al carrer a finals del 2019 perquè els van fer fora de l'habitació rellogada on vivien. És per això que van demanar ajuda a l'Ajuntament del Prat, on residien. El consistori els va recol·locar en una habitació d'una casa compartida amb una vintena de persones més, totes en situacions de vulnerabilitat. Una estada que es va allargar fins al 2021 de manera obligada per la pandèmia i el confinament. La convivència "no era gens fàcil", recorda la Mayra, però el pitjor va venir després: Hisenda li va reclamar fins a 7.700 euros a les declaracions de la renda d'aquests dos anys perquè l'ajuda del Prat estava considerada com a subvenció –un ingrés– i superava els 12.000 euros. Per tant, asseguraven, s'havia de tributar.
Tot i que la Mayra no va rebre ni un euro en efectiu, l'Ajuntament del Prat sí que va pagar 35.000 euros el 2020 i 43.000 el 2021 a Snow Travel SA, l'empresa que gestionava les places d'emergència per aquella petita habitació i una part de la manutenció. És un preu gairebé cinc vegades més car que el que hauria costat llogar un pis sencer al Prat per a aquesta família. I, com que l'ajuda s'imputava com un ingrés, la declaració de la Mayra va quedar afectada. Ella va intentar eixugar el deute, però li va ser impossible. El resultat? Li van retirar l'ingrés mínim vital que percebia i li van embargar el compte. És en aquest punt que va demanar ajuda, perquè no li quadrava res.
"Quina classe d'ajuda era aquella?", recorda ara la Mayra. Ella i les persones que l'ajuden voluntàriament no s'han estalviat cap finestreta per mirar de resoldre el cas. En els últims sis mesos han anat als serveis socials, s'han entrevistat amb regidors del Prat, han parlat amb els partits de l'oposició, han anat a Hisenda presencialment, han posat queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Poble i fins i tot han escrit a tres ministeris diferents. També van explicar el seu cas a l'ARA. Reclamaven que l'ajuda no fos valorada com un ingrés, i que si havia de ser així, es dividís entre els quatre membres de la família, per tal que no se superessin els mínims exempts.
"Al final, la solució ha sigut precisament aquesta, dividir l'ajuda entre els quatre, una opció que l'Ajuntament ens va dir que no era viable", lamenta Joan Giner, que ha ajudat personalment la família des del primer dia. El consistori argumenta que durant aquest temps han acompanyat la família i han facilitat informes favorables, però admet que no van aconseguir desencallar la qüestió. Fins ara. "Ha sigut el mateix delegat d'Hisenda qui ha escrit a alcaldia per demanar que la interventora rectifiqués", explica la directora d'acció social municipal, Laia Ortiz. "Nosaltres havíem consultat abans, a petició de la família, si podien dividir l'ajuda entre els quatre membres de la família, però ens van dir que no", argumenta Ortiz, que afegeix que ara l'Ajuntament se centra en analitzar la resta de casos que estan en una situació similar a la Mayra i en intentar que les ajudes a l'habitatge es considerin un servei i no una ajuda.
El poder dels interventors
Per al Joan, la decisió adoptada era la més lògica. "És la simple aplicació de la llei: l'ajuda l'han rebut quatre persones i si aquestes persones tenen DNI poden fer la renda i, per tant, poden declarar cada una una part proporcional de l'ajuda. No tenia cap sentit que li imputessin tot només a la mare", insisteix el Joan, que és crític amb el posicionament que ha tingut l'equip de govern del Prat durant tot el procés. La Mayra també assegura que durant tot el periple diverses vegades l'han acusat de mentir. "Per sort he trobat persones expertes que m'han ajudat molt, però em pregunto què passa amb les famílies que tenen menys contactes. Espero que la lluita per aquest cas faciliti les coses a la resta que tenen situacions semblants", apunta la Mayra, que ara respira alleugerida i vol centrar-se en la feina i els fills.
De fet, el seu cas no és únic. Només al Prat hi ha una quinzena més de persones afectades amb casos similars, tot i que "cap tan bèstia com el d'aquesta família", apuntaven fa uns mesos des del consistori. Fonts de l'administració pública, a més, asseguren que hi ha altres municipis que s'han trobat amb el mateix problema. Que la seva situació es resolgui favorablement o no depèn, en bona part, de l'interventor municipal de torn.
Aquests funcionaris de l'Estat són els encarregats de vetllar per les ajudes que donen els municipis i en controlen les factures i els documents. "Són, a la pràctica, els que interpreten les lleis d'Hisenda i les apliquen i pot ser que en diferents municipis diferents interventors prenguin decisions diferents", explica Ortiz. "Al final el que ens ha passat és una lliçó per a tots. Revisarem tots els casos en funció de les circumstàncies de cadascú", conclou Ortiz.