"Hi ha alumnes brillants sense llum o aigua que no tenen les notes que haurien de tenir”
Un miler de docents de Barcelona creen la plataforma Docents 080 per alertar de l'impacte de la crisi de l'habitatge a les aules


BarcelonaEmmirallats per l’exemple de Salt, un miler de mestres i professors de Barcelona s’han aplegat a la plataforma Docents 080 per alertar que la precarietat de l’habitatge i els desnonaments tenen un fort impacte a les aules. L’entitat, que també compta amb el suport d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA) i claustres de centres, s’ha presentat aquest dimarts formalment amb el lema "sense habitatges dignes no hi pot haver bona educació". A més de la capital catalana i la localitat gironina, també es preparen iniciatives semblants al Baix Montseny, el Maresme i a la Catalunya Central, per posar tres exemples, rèpliques que expliquen la magnitud dels problemes socials que es troben els professionals de l’educació.
“Hi ha alumnes brillants que viuen sense llum o aigua i que, amb aquestes condicions, no tenen les notes que haurien de tenir”, afirma Jeremy Buck, professor de l’Institut Vallvera i un dels promotors de la plataforma Docents pel dret a l’Habitatge de Salt, que es va presentar l'octubre passat i en la qual s'han emmirallat els docents barcelonins per crear Docents 080.
Només a Barcelona, segons les dades de l’Ajuntament, unes 1.500 criatures viuen en hostals municipals, una xifra a la qual s’ha d’afegir les que sobreviuen en habitacions compartides, pisos sobreocupats o ocupats o les que tenen ordres de desnonament o han passat per un desnonament. Tots aquests perfils conviuen en una aula, però en la majoria dels casos els docents no en tenen coneixement perquè les famílies sovint eviten explicar als fills les vicissituds familiars “per protecció de les criatures o desconfiança en el sistema”, o bé els mateixos alumnes amaguen la situació a escola, relata Joan Artigal, un dels professors que signen el manifest inicial de la nova plataforma.
Per elaborar el manifest, els docents han fet l’exercici de recerca per posar xifres a la realitat social de les classes, tal com van fer els de Salt en clau local: 38.000 famílies vulnerables, 1.225 desnonaments en un any a les comarques barcelonines, 1.900 euros de preu mitjà de lloguer a la ciutat, etc. Artigal, que exerceix a l’Institut Escola Trinitat Vella, sosté que els docents no poden mirar cap a una altra banda i se senten apel·lats per la situació, de la mateixa manera que actuen obrint un expedient quan detecten un cas de maltractament.
Artigal explica una cosa òbvia, com és que el fet que un alumne hagi de canviar d’habitatge sovint o que no tingui un lloc estable i segur per estudiar va contra el seu rendiment educatiu i també augmenta les dificultats que tindrà per “crear vincles i pertinença” a un lloc. Són “alumnes itinerants” els pares dels quals es veuen obligats a canviar de casa constantment, fora del barri o fins i tot de la ciutat, per qüestions familiars, per la falta d’accés a una llar o per feina. “El sistema –assegura– no està pensat per a aquest alumnat”.
Per a Nahuel Quimasó, membre de Docents 080 i professor a l’Institut Consell de Cent del Poble-sec, defensa que les famílies i la comunitat educativa han d’entendre que els desnonaments i les dificultats per accedir a un habitatge “són un problema comunitari i no individual”, un canvi que ha de permetre “acompanyar i donar suport a l’alumnat” amb dificultats. Afirma que s’ha de fer el possible perquè “l’escola sigui un espai de confiança” i que les administracions s’hi impliquin a trobar solucions. Tant Quimasó com Artigal relaten casos de criatures que no poden anar a classe perquè han estat desnonats o que han de travessar tota la ciutat per anar a escola perquè els han fet fora del barri.
Des de Salt, amb l’aparició de noves plataformes hi ha el doble sentiment de satisfacció perquè el seu exemple es valora, però alhora també “de ràbia perquè a tot arreu hi ha els mateixos problemes”, apunta Buck. Explica que des que van crear la plataforma a l'octubre, cap administració ha contactat amb ells, però subratlla que al seu centre el professorat i l’alumnat "han normalitzat parlar-ne", cosa que els permet entendre les causes de la baixada de rendiment, el canvi sobtat d’humor o l’absència d’un alumne que pateix una situació de precarietat de l'habitatge.