"He estat més de dos mesos fent quimioteràpia i dormint al carrer"

BarcelonaA Yassin el Yakoubi li van diagnosticar un càncer i sis sessions de quimioteràpia. Les primeres cinc les ha passat sobrevivint al carrer i confia que quan li toqui l'última la setmana vinent encara tingui plaça a la pensió que li paga des de divendres l'Ajuntament de Barcelona, després de conèixer la seva dramàtica situació per una informació d'Eldiario. En un principi, el consistori es va comprometre a costejar-li tres dies de sostre que s'acaben aquest dimarts, però finalment seran uns quants més. "Jo volia un llit per dormir perquè després de la químio es feia dur tornar a l'escala", explica aquest home natural de la localitat marroquina de Tetuan, de 38 anys, que va arribar a Barcelona fa nou mesos.

El Yakoubi treballava rentant plats en un restaurant de Castelldefels, sense contracte perquè la llei d'estrangeria obliga els migrants no comunitaris a estar-se tres anys en situació irregular abans de poder iniciar els tràmits d'arrelament. Malgrat la precarietat, semblava que li anava bé perquè vivia amb una germana i el seu "somni" de "guanyar diners" s'estava complint. Tot es va tòrcer, però, al novembre, quan després de dies de malestar, un "mal de panxa molt fort" el va fer anar a urgències, on li van donar el fatídic diagnòstic de càncer de còlon. Allà mateix el van operar per col·locar-li una bossa exterior per recollir les femtes, i posteriorment va començar amb la quimioteràpia. El càncer li va fer perdre la feina i es va haver de buscar la vida per poder tenir un lloc de dormir decent per la impossibilitat de poder continuar amb la seva germana.

Sense gana

Quan surt de la químio, explica que li fan mal els dits, o la gola quan pren líquid fred, i se sent fatigat. Però, sense alternativa, diu que passava pel supermercat per comprar una mica d'aigua i algun aliment suau que pogués digerir sense problemes. "No tinc gaire gana, però els metges em diuen que m'haig de cuidar", relata amb el castellà precari amb què es fa entendre. Per no estar-se al ras va trobar recer en un edifici de Montjuïc, amagat darrere de l'escala, on passava desapercebut perquè –apunta– els veïns entren i surten per l'ascensor i el seu lloc quedava totalment amagat. "Sempre intentava deixar-ho tot net, amagant els cartons, i quan es feia de dia me n'anava", afirma. L'únic confort que tenia eren els cartrons i unes mantes per abrigar-se.

Havia intentat trobar refugi i fa tres mesos va anar al Saier, el servei municipal d'atenció als immigrants i refugiats, i a la Creu Roja, però no va aconseguir res més que una targeta moneder amb què poder comprar menjar. No va ser fins fa un parell de setmanes que un amic el va adreçar a l'església de Santa Anna, un centre d'atenció a les persones sense llar al centre de Barcelona. A l'entrevista que es fa als nous usuaris, El Yakoubi va explicar el seu cas a Montse Pujadas, la voluntària que l'estava atenent i que no s'ho podia creure: tots dos comparteixen diagnòstic de càncer i fins i tot el nombre de sessions de químio, així que li és impossible no comparar-se. Pujadas no se sorprèn de la resistència de l'home perquè cada dia veu sensellars suportant situacions dures, però subratlla que "no es queixa" ni dels efectes secundaris del tractament ni d'haver d'anar amb la bossa enganxada a la panxa, que ha de mantenir en bones condicions higièniques per evitar infeccions. "El carrer no és un lloc per a un malalt de càncer", afirma.

Malalties de la misèria

L'home se sent agraït del tracte sanitari i de tenir un llit. "És un lloc calentó, net, millor que el carrer, i hi puc estar descansant durant tot el dia", afirma. Per dinar i sopar va cada dia al menjador que s'instal·la al voltant del claustre de l'església amb unes quantes estufes de butà per intentar pal·liar la freda temperatura d'aquests dies d'hivern.

El d'El Yakoubi és un cas extrem però no únic, que posa sobre la taula "desprotecció" d'aquest col·lectiu per "la falta d'una coordinació entre els serveis sanitaris i socials i la falta de recursos sociosanitaris", explica Marta Maynou, cap del programa d'acollida de la Fundació Arrels, l'entitat referent en l'atenció al sensellarisme. 

Maynou insisteix que sobreviure al carrer és dur i "deteriora" l'estat de salut –física i mental– de les persones que ho han de fer. A l'hospital de campanya de Santa Anna metges i infermeres jubilats també fan una assistència sanitària bàsica i, en cas de detectar alguna patologia més greu o que l'usuari necessiti una prova, se'l deriva a un CAP o a un hospital, tot i que puguin seguir un tractament estricte o una dieta concreta és pràcticament una quimera, diu la responsable d'Arrels. "Aquí trobem malalties de misèria, com la sarna i fongs", exposa Albert Vives Julines, un dels doctors de l'ONG Salut Sense Sostre.