"La Guàrdia Urbana m'ha robat la tenda de campanya on visc cinc cops en dos anys"

BarcelonaDesprés de la intensa pluja de tot el dia i la nit, ara toca entrar en calor i eixugar-se. L'Ivan (vol mantenir l'anonimat) fa dos anys que ha de viure al ras i es queixa que la Guàrdia Urbana i els equips de neteja de Barcelona ja li han "robat" cinc tendes de campanya, on acostuma a protegir-se de les inclemències del temps i de la inseguretat del carrer, que el fa estar tota la nit "amb un ull obert" i estar a l'aguait. Al Juan Antonio, que tampoc té una llar, li han clavat fins a 14 multes en l’últim any que, lògicament, no pot pagar perquè no té ingressos, com la immensa majoria dels usuaris que atén la Fundació Arrels. En té per diferents conceptes, des de per llançar burilles a terra fins per falta d’higiene personal. 

En total, l’ONG té comptabilitzades unes 30 sancions des que va entrar en vigor el Pla Endreça; una xifra similar a la d'anys anteriors tot i que les quantitats a pagar són més elevades. És a dir, el Pla Endreça no suposa més sancions, però sí sancions més cares. A més, fan augmentar l’estrès, l’angoixa i la ràbia d’aquestes persones, assenyala Ferran Busquets, director d'Arrels, que assegura que "la majoria dels veïns ajuden i són solidaris" amb els sensellar, fins al punt que també denuncien que la Guàrdia Urbana "els va a buscar". De fet, hi ha qui suma milers d'euros en multes per beure, dormir, escopir o orinar a la via pública.

El cas del Juan Antonio ha arribat al síndic de greuges de Barcelona, que recentment va estirar les orelles de l’Ajuntament de Jaume Collboni per tractar el sensellarisme “únicament de manera punitiva”, amb l’única voluntat de posar “ordre” a l’espai públic. En aquest sentit, en la seva resolució, David Bondia reclamava un canvi en l’estratègia per tal de no “revictimitzar” un col·lectiu de més de 1.200 persones a la ciutat que sobreviuen en la màxima vulnerabilitat.

La queixa del síndic recollia el malestar que hi ha a Arrels, l’entitat referent en l’atenció al sensellarisme, que ha constatat com en l’últim any s'ha endurit l'aplicació de les ordenances de civisme, tinença d'animals, de medi ambient i d'ús de la via pública i, en conseqüència, ha crescut la pressió contra els que sobreviuen al carrer, amb multes i més abús per part dels agents i dels membres de la brigada de neteja. Quan es passa l'escombra s'aprofita per retirar cartons, però també matalassos, o motxilles on es guarda el mòbil o la documentació, i es rega intencionadament el racó on hi ha gent dormint per fer-los fora, retreu Busquets.

Des de l’Ajuntament s’insisteix que les ordenances no han variat i s’està aplicant el mateix règim sancionador, amb les excepcions per a les persones que pernocten al carrer sense cap alternativa. No obstant això, des de la Guàrdia Urbana admeten que el fet de ser una persona sense llar no suposa que si comet una conducta molesta cap a la resta de veïns “no tingui cap resposta” per part dels agents. Amb tot, s’assegura que els guàrdies es “coordinen amb els serveis socials” per donar una “alternativa” buscant "sempre que la persona es vinculi amb un servei". Per exemple, es tracta d’animar una persona a anar a un servei de dutxa o de menjador, tot i que mai es pot obligar ningú. “La majoria de les multes per dormir al carrer són de turistes de motxilla, no de sensenllar”, apunten.

Criminalització de la pobresa extrema

Per a Busquets, el problema és com s’interpreten les ordenances i lamenta que des que Collboni està al consistori "estan passant coses que feia molts anys que no es veien". Es refereix a la impossibilitat que les entitats socials empadronin els que no tenen casa a les seves seus o que es vulgui limitar a sis mesos l’estada en una pensió de les famílies que perden casa seva. Per això, Arrels reclama des de fa temps la modificació de l’ordenança de civisme, que es va aprovar fa 19 anys, perquè –justifica– és “massa ambigua”, i critica que el Pla Endreça, inaugurat pel consistori del PSC, respon a un concepte de “l’endreç” que pretén amagar les persones que han de sobreviure al ras. “Al final es criminalitza i s’estigmatitza la gent pobra, que ja té molts problemes, i es normalitzen les accions dels agents”, reflexiona.

A l’Ivan mai l’han sancionat i denuncia que quan li prenen les seves pertinences i les tendes de campanya “sense avís previ” és un “robatori” en tota regla, perquè, a sobre, com que no té cap resguard que ho certifiqui, tampoc no pot anar a recollir les seves coses. Així que només li queda tornar a començar a buscar cartons i mantes. “¿L’alcalde em pot explicar aquesta política que ens roba, que va contra els que vivim al carrer?”, deixa anar l’Ivan durant la conversa. I remata: “Ens tracten com si molestéssim, com si les nostres coses fossin escombraries, però la tenda de campanya és casa meva”, es queixa.