El Govern ofereix "amnistia" a les famílies que havien de tornar els diners de les ajudes
La consellera de Drets Socials assegura que el caos de la renda garantida es deu a una gestió manual dels tràmits que ja s'està solucionant
BarcelonaLa consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat una “amnistia” per a les famílies vulnerables que han de tornar milers d’euros pels cobraments indeguts de la renda garantida de ciutadania (RGC). En una compareixença al Parlament que ha fet a petició pròpia aquest dimecres, la consellera ha explicat que el Govern explora “diferents vies legals” per solucionar un problema que afecta de moment 2.829 persones, perquè ha admès que la reclamació dels diners compromet “l’objectiu de lluitar contra l’exclusió i la vulnerabilitat”. Martínez ha rebutjat que hi hagi hagut cap “error” de càlcul o de desídia de l’administració, però ha estat molt dura en criticar que la gestió de la prestació s’ha fet amb un “bloc de notes”. Aquesta condonació pot fer-se a través d’incloure una partida a la llei d’acompanyament dels pressupostos (sense data en l’horitzó) o per decret del mateix Govern, tot i que la consellera no ho ha concretat. Al seu torn, Junts, ERC, Comuns i la CUP han avançat el seu suport a les reformes que calguin.
Segons les dades que ha presentat, el departament ha revisat 12.000 expedients de beneficiaris de la RGC i, després de demanar documentació i aclariments, ha enviat les 2.800 cartes als que s’han detectat que van cobrar més diners dels que els pertocaven. La xifra pot augmentar perquè encara s’estan analitzant els casos i és possible que en surtin més. Martínez ha demanat col·laboració als diputats per poder buscar una sortida a la situació actual, i també per modificar la cartera de prestacions socials i fer-les més àgils i transparents.
En què consisteix l’amnistia?
La condonació del deute està pensada per a les persones que hagin rebut la carta i que “no hagin actuat de mala fe i acreditin que continuen sent vulnerables”, un perfil que són “la majoria” dels afectats, segons ha apuntat Martínez. En aquest sentit, la consellera considera que pràcticament és impossible que hi hagi un retorn de diners a les arques públiques, ja que, per experiència, no suposa més de l'1%, i per això sosté que no val la pena destinar-hi diners i personal públic.
Què han de fer els afectats?
Martínez ha assegurat que l’enviament de les cartes “és una obligació” legal que té el seu govern en compliment de la legislació vigent, tot i que ha afirmat que “entén el patiment i l’angoixa” que suposa rebre una notificació a persones tan vulnerables. El risc de no atendre el requeriment passa per embargaments de béns o quedar fora d’altres ajudes. Ara bé, existeix jurisprudència de la Unió Europea i del Tribunal Suprem que avala la condonació dels deutes quan no hi ha hagut mala fe del ciutadà i "no és mesurat el perjudici que es genera" a l'afectat pel cobrament dels pagaments indeguts, ha afegit Martínez. Per guanyar temps, les persones afectades que ja han rebut la carta poden presentar recurs davant de la Generalitat.
Qui són els perjudicats?
Bàsicament, el problema dels pagaments indeguts es troba entre els beneficiaris de la RGC, una prestació que dona la Generalitat a les famílies amb pocs ingressos, que complementa l’ingrés mínim vital (IMV). Martínez ha explicat que el seu antecessor, el conseller Carles Campuzano, la va informar dels pagaments indeguts el dia del traspàs de carteres i que des de llavors el seu departament ha estat analitzant els expedients des del 2020. La meitat dels casos es deuen a “sobreposar-se les dues prestacions”, ja que com que l’IMV es cobra retroactivament des del dia que se sol·licita, ja s’acumulen indeguts. En tres de cada deu casos, els beneficiaris no han notificat que treballen, fet incompatible amb la RGC, mentre que un 15% de les reclamacions han estat per cobrar també prestacions no contributives i, en grau més baix, per rebre també ajuts de lloguer o per canvis de convivència que modifiquen els barems.
Què ha fallat?
La consellera ha insistit en diverses ocasions al llarg de la seva intervenció que en cap moment hi ha hagut un “error” ni tampoc deixadesa de funcions de l’administració. Ha atribuït el caos de la RGC –advertit per les entitats del tercer sector– al pecat original del “mal disseny” d’aquesta prestació, l’any 2017, i a una “mala gestió” posterior.
Martínez ha dibuixat una administració del segle XX, on els funcionaris apuntaven les dades en un “bloc de notes”. El gran volum de demandants, que van sobrepassar amb escreix les primeres expectatives, i sobretot l’impacte de la crisi de la covid i l’emergència social derivada, van fer que el sistema es tensés tant que va ser impossible fer les revisions al dia. D’aquesta manera, s’han anat acumulant impagaments indeguts cada mes durant quatre anys: la mitjana dels primers expedients analitzats és de 7.757 euros, xifra que disminueix fins a la meitat en els casos més recents.
Què farà Drets Socials?
La titular de Drets Socials ha estat rotunda a l'afirmar que la solució no passa per augmentar les plantilles sinó per introduir un sistema d’“interoperativitat i dades”. "La magnitud és tan gran que necessitaríem 2.000 treballadors més i en tenim només 100", ha dit. Tanmateix, ha indicat que no hi haurà una solució definitiva fins que no s'enllesteixi la reforma de la RGC per fer-la més àgil, automàtica, i facilitar que es puguin creuar les dades de la ciutadania.