El Govern destinarà 4 milions a posar en marxa el pla pilot de la renda bàsica universal l'any que ve

BarcelonaLa prova pilot de la renda bàsica universal (RBU) podria començar a materialitzar-se a Catalunya a finals de l'any que ve. El Govern ha esbossat una data i una partida inicial de 4 milions d'euros, que tal i com va explicar Eldiario.es s'inclourà als pressupostos que es presenten aquest dimarts, per "engegar l'arquitectura i la maquinària" d'aquesta prestació sense condicionants que, si és viable, acabaria rebent tothom. "Són diners que serviran per començar: dissenyar com es farà tot i fer els primers pagaments al grup de població triat per a la prova pilot", detallen fonts del Govern a l'ARA.

D'aquesta manera, Catalunya se sumaria a la resta de territoris que ja han iniciat proves per calibrar la viabilitat d'aquest ajut. La diferència bàsica entre aquesta prestació i l'actual renda garantida de ciutadania (RGC) és que aquesta última només la reben les persones amb risc d'exclusió social i pobresa extrema, mentre que la renda bàsica la rebria tothom, sense excepcions, sense haver de justificar els ingressos que es tenen. El pla pilot era un dels acords amb la CUP per formar govern.

L'objectiu del Govern és planificar l'ajuda durant l'any que ve, definir els grups de mostra que rebrien els diners i començar a donar-los abans d'acabar l'any. Per això, el gruix de la partida econòmica es desplaçaria als anys 2023 i 2024, quan la prova pilot s'ampliarà a molts més grups. "Volem acabar tenint una mostra de població tan àmplia com sigui possible, estem parlant de milers de persones per fer un pla pilot robust", explica el director de l'oficina del pla pilot de la RBU, Sergi Raventós. Així, fonts del Govern apunten a aquest diari que malgrat que la partida inicial és de només quatre milions, quan finalitzi la prova s'hi hauran destinat molts més diners que, per exemple, els 14 milions que va costar el pla pilot de Barcelona.

Segons Raventós, la idea clau és "avançar cap a un sistema universal amb simplificació de la burocràcia" -que ara ofega els sol·licitants de la RGC- i tenir "menys prestacions però més útils". A més, la prova té previst un sistema d'avaluació: "Valorarem què ha passat amb la salut, la feina i els negocis dels beneficiaris; si han decidit invertir en estudis o emancipar-se, per exemple", detalla Raventós.

Si finalment s'aproven els pressupostos i el pla pilot tira endavant, l'aplicació de la mesura tampoc serà fàcil. "Caldria un encaix perquè si anem cap aquí, l'ingrés mínim vital [l'ajuda espanyola] no té raó de ser, però en canvi és evident que sí que necessitaríem la transferència dels diners perquè no tenim sobirania fiscal", argumenta Raventós.