"La Generalitat em reclama que li torni 19.900 euros d'ajudes"

BarcelonaAl juny Maria Ruiz (nom fictici) va rebre una carta del departament de Drets Socials de la Generalitat en què li reclamava que tornés 19.886,92 euros corresponents a ajuts socials indeguts que havia rebut des del maig del 2020 al mes d’abril. Des de llavors, la dona pateix un quadre d’angoixa: “I ara què faig, com ho pago?”. El cas de Ruiz és un dels 9.500 beneficiaris de prestacions socials que la conselleria ha detectat que van cobrar uns diners que, amb la llei a la mà, no els pertocava i, per tant, els demana que els tornin.

Poc abans de la pandèmia, la vida de Ruiz va fer un tomb del qual encara es recupera i n’arrossega els danys. Víctima de violència masclista, es va separar i va abandonar el que havia estat la casa familiar amb les dues filles de vuit i tretze anys. Arran de la pressió brutal, les nenes van desenvolupar un trastorn mental que va necessitar que la més gran fos ingressada. Ruiz va haver de deixar de treballar a la residència on feia la neteja per cuidar les petites i, malgrat que els serveis socials municipals de la localitat on resideix li van aconsellar les ajudes previstes per a les dones que han patit violència masclista, ella les va rebutjar. “Volia oblidar-ho i girar full”, es justifica, tot i que és una postura habitual entre les víctimes.  

A l’atur i sense poder treballar, va aconseguir entrar en un pis de la Fundació Habitatge Social, pel qual paga un lloguer social, i va tramitar l’ingrés mínim vital (IMV), l’ajuda estatal creada per alleugerir la urgència del confinament de la covid-19, i també la renda garantida de ciutadania (RGC) que atorga la Generalitat a les famílies amb pocs ingressos, com a complement. Atabalada i amoïnada per la salut de la seva criatura i per la seva situació personal, Ruiz relata que en tot moment va fer el que li van dir i va lliurar la documentació exigida. El circuit per rebre prestacions socials és un autèntic laberint fins i tot per a les professionals de treball social que s’hi dediquen, perquè la lletra petita de cadascuna està plena d’incompatibilitats i de límits econòmics. Drets Socials s’agafa a aquesta última premissa i afirma que la família va rebre “ingressos provinents de la prestació de l’IMV, superiors als fixats per l’indicador de la renda de suficiència de Catalunya –que marca a partir de quins ingressos es tenen drets a ajudes– i als llindars establerts per la disposició transitòria tercera de la llei de la RGC”. Per a Ruiz és totalment incomprensible la situació perquè –insisteix– sempre li van “acceptar” les demandes d’ajuda. “Jo no he cobrat res que no em correspongués perquè, si fos així, no m’haurien pagat, però si m'exigeixen ara aquesta quantitat de diners exorbitant, com la puc tornar? Algú es fa càrrec de la meva situació?” El màxim que va arribar a cobrar són uns 1.100 euros de les dues prestacions complementàries. L’arribada de la carta va suposar deixar de cobrar l’import de la RGC, així que la pèrdua l’ha suplert l’IMV.

Assessorament de Càritas

Des de Càritas intenten donar suport i assessoren altres destinataris de cartes de Drets Socials amb quantitats diverses: 7.000, 15.000 euros, explica Sonia Lacalle, cap del programa d’assessoria jurídica social i acompanyament en drets de l’entitat diocesana. De moment han presentat recursos davant del mateix departament per aturar el procediment, sense obtenir resposta. En cas que no prosperin, caldrà anar als jutjats socials i contenciosos administratius, depenent de les prestacions. Des de la Fundació Arrels també s'ha comunicat que persones sense llar han rebut la carta.

Després que Catalunya Ràdio destapés l’enviament de les cartes, el seu número dos del departament, Raúl Moreno, va admetre l’error, però va reiterar que els afectats hauran de tornar les quantitats reclamades. Aquest dimecres la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, compareix al Parlament a petició pròpia per explicar la situació als diputats.

Lacalle sosté que el cas de les 9.500 cartes evidencia la falta d’una “finestreta social única” per facilitar els tràmits a la ciutadania que necessita aquestes prestacions per tirar endavant, i per acabar així amb el fet que persones que compleixen els requisits no cobrin cap ajuda pública per la complexitat del procés. Alhora retreu que la Generalitat sigui incapaç de "creuar dades personals dels ciutadans" per detectar les incompatibilitats i que només hagi fet les comprovacions per evitar que prescriguin les ordres de retorn de les ajudes. A més, l'advocada recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert en diverses sentències que no es poden reclamar les ajudes que cobreixen necessitats bàsiques, com ho és la RGC, per l'impacte que té entre els més vulnerables. En aquesta mateixa línia, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, reclama al Govern que "desisteixi de reclamar pagaments indeguts" perquè "és el responsable de l'error administratiu".