400.000 infants catalans viuen en situació de pobresa

BarcelonaLa pobresa s’acarnissa amb els menors d’edat: fins a un 33% dels nens i nenes catalanes (400.000 en xifres absolutes) viuen al llindar de l’exclusió social. A l'altre extrem demogràfic, entre els jubilats, la pobresa afecta el 13% del col·lectiu, una dada inferior fins i tot a la dels treballadors, que se situa en el 16%. Atès que a Catalunya hi ha 1,44 milions de jubilats, pensionistes i retirats, hi ha 182.000 persones que ja no treballen i estan en risc de pobresa. A Catalunya, per tant, hi ha el doble d’infants que viuen en pobresa que persones jubilades en la mateixa situació, segons l’última enquesta de condicions de vida que elabora cada any l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), publicada aquest dilluns. 

Aquesta diferència demogràfica es deu, sobretot, a l'eficàcia de la cobertura de les pensions, com ja es va demostrar durant la crisi financera, quan moltes famílies joves van sobreviure gràcies a les prestacions dels avis. En aquest sentit, l'enquesta confirma que el sistema de protecció social de cara a la població jubilada és prou efectiu, ja que el catàleg de prestacions i pensions que ofereixen les administracions públiques i les ajudes de les entitats permeten reduir la pobresa a la meitat. Això vol dir que, un cop es fan les transferències d'aquests diners als afectats, un 32% de la població pobre i en risc d'exclusió aconsegueix sortir de la pobresa. En canvi, el 18% restant encara s'hi queden.

En canvi, els menors d’edat són un col·lectiu que queda exclòs de les prestacions econòmiques tant a Catalunya com a Espanya, on no n’hi ha cap d’específica vinculada a la infància, una reivindicació que cada cop creix més entre les entitats d'atenció social. De fet, i segons ha denunciat la síndica de greuges, la meitat d'aquestes criatures vulnerables també es queden fora de les ajudes familiars. "Per trencar el cercle hereditari de la pobresa i atacar la cronicitat, cal una aposta ferma per polítiques socials de prevenció i lluita contra la pobresa que siguin més efectives i que posin el focus en les necessitats específiques dels col·lectius més afectats", ha valorat la Taula d’Entitats del Tercer Sector en resposta a l’enquesta.

Per fer front a aquesta situació, des de la Taula demanen fer una aposta ferma per polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió que siguin més preventives –que evitin que les persones entrin en el cercle hereditari de la pobresa–; que posin el focus no només en cobrir les necessitats bàsiques, sinó que tinguin en compte les realitats de cada col·lectiu, i a millorar el sistema de prestacions socials en quantitat i accés. "[Els ajuts] clarament són insuficients i no s’adapten a contextos de canvis, com la inflació dels últims anys", defensa la Taula. En aquest sentit, traslladen al Govern la necessitat de fixar un sistema de revisió de l'indicador de renda de suficiència –el barem que dona accés a les prestacions socials i que marca la quantia de la renda garantida de ciutadania– que sigui el màxim d’objectiu i automàtic i no depengui de les necessitats pressupostàries governamentals.

Ofegats per les despeses diàries

L’Idescat assenyala que gairebé la meitat dels catalans, concretament el 46,5%, asseguren que han de fer mans i mànigues per arribar a fi de mes. D'aquests, un 21% afirmen que les despeses del dia a dia els ofeguen en relació amb els ingressos i passen moltes dificultats, segons constata l'enquesta de l’Idescat per conèixer quins són els problemes i els riscos d'exclusió de la població. Malgrat que es tracta d'un percentatge molt elevat, són tres punts menys que l'anterior estudi del 2022, i es confirma així la baixada lleugera i progressiva de la taxa de pobresa, després que el 2020 assolís una xifra rècord a causa dels estralls del confinament per la pandèmia.

Estrangers no comunitaris, criatures i dones són el rostre de la pobresa a Catalunya. Així, el percentatge de pobres immigrants dobla el dels autòctons (40% enfront del 18%), mentre que el 26% de les dones pateixen privacions materials per falta d'ingressos, tres punts més que els homes. En aquest sentit, la Taula d'Entitats del Tercer Sector –que representa unes 3.000 entitats socials catalanes en defensa dels drets socials– recorda que aquests indicadors són els que mesuren "les condicions mínimes per viure amb dignitat".

Segons la mateixa enquesta, que s'ha fet pública aquest dilluns, seguint els estàndards europeus de l'anomenada taxa AROPE, gairebé un de cada quatre catalans (24,4%) està en risc de pobresa o exclusió social, tres dècimes per sota dels resultats de l'anterior. És el percentatge més baix des de l'esclat de la crisi de la covid. Ara bé, encara està gairebé un punt per sobre del 2019 (23,6%), la qual cosa significa que els efectes socials de la pandèmia encara no s'han estabilitzat. "Malgrat que hi ha una lleugera millora, es constata un enquistament de la pobresa crònica. Les polítiques socials no estan atacant l’arrel del problema, que és la pobresa estructural, i no estan donant resposta a les persones que es troben en una situació de pobresa i exclusió greu”, afirma la Taula del Tercer Sector Social, que ha recordat que fa anys que a Catalunya la pobresa afecta entorn un 20% de la població.

El llindar que s'estableix per a la pobresa és el de tenir uns ingressos inferiors a 12.564 euros anuals per a una persona sola i inferiors de 26.385 euros per a una família de dos adults i dues criatures. Pel que fa a la privació material, hi ha hagut un empitjorament comparant amb els resultats anteriors: un 36% dels enquestats afirmen que van tan justos econòmicament que no poden fer front a cap despesa d'un imprevist de més de 800 euros (dos punts més que un any abans), i un 20% pateixen pobresa energètica; és a dir, tampoc poden pagar la factura energètica per mantenir casa seva a una temperatura adequada (19%, l'any anterior). Per contra, el 28,8% declara que no poden fer ni una setmana de vacances, enfront del 30,9% que ho manifestava el 2022.