Una família amb set informes de vulnerabilitat de Sant Adrià, a punt de ser desnonada
El llançament continuarà malgrat que al pis hi viuen dos menors d'edat
Sant Adrià de BesòsSegon intent de desnonament de la família d'Alejandra Tirado aturat. La comitiva judicial marxa del pis que ocupa amb els seus dos fills menors d'edat des del 2018, però els va anunciar que tornaran d'aquí deu dies, així que creix l'angoixa i la incertesa en mig de l'alleujament per poder continuar a casa. És dilluns al matí i sobre la taula del menjador hi ha els set informes dels serveis socials de Sant Adrià de Besòs que, l'un rere l'altre, corroboren que la família viu en una situació més que precària, amb la mare malalta i amb una pensió mínima. Fins i tot la treballadora social escriu que l'Ajuntament assumirà el cost de tres nits en un hostal quan es produeixi el desallotjament, la resposta d'ofici que dona el consistori per a aquest tipus de casos. Davant aquest panorama, des de fa unes poques setmanes la filla gran, de 20 anys, ja no resideix al pis i s'ha traslladat amb la seva filla de dos anys a una habitació rellogada.
De moment, la família (la mare i els dos menors) continuen sota sostre i Tirado afirma que resistirà perquè no té lloc on anar i els preus dels pisos són prohibitius per als seus ingressos. Explica que, tot i que ho ha demanat a la propietat (una empresa d'un banc), mai no li han donat l'opció de lloguer social, afirma aquesta dona de 42 anys asseguda al menjador de casa seva, poc després que la comitiva judicial i dos agents dels Mossos d'Esquadra marxessin amb l'advertència que hi tornaran. Han estat dies tensos, però Tirado intenta amb totes les seves forces aïllar les criatures d'aquest ambient. Tanmateix, el noi de 17 anys no ha volgut deixar sola la mare davant del tràngol i s'ha quedat a la seva habitació, des d'on sentia la tensa conversa amb la secretària del jutjat que instava a complir l'ordre del jutge d'abandonar la casa. "Ens han insultat i els mossos no han intervingut", es queixa.
La de Tirado és una més de les històries que activistes de les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAHC) i els Sindicats de Llogateres estan acostumats a veure cada dia: famílies amb l'amenaça de perdre la casa, malgrat la seva pobresa i la falta d'una alternativa social. És una realitat en molts barris de Catalunya, malgrat que encara està vigent la moratòria que atura les expulsions de persones vulnerables si no s'ofereix un lloguer social.
Informes no vinculants
Entre el desembre del 2021 i l'abril d'aquest any, les treballadores dels serveis socials de Sant Adrià han signat set informes en què adverteixen de la vulnerabilitat d'aquesta família. Des del consistori expliquen que a la mesa d'emergència de la localitat esperen 80 veïns per aconseguir un pis social que puguin pagar, així que l'espera és llarga. Per això mateix, Tirado admet que ni ha intentat que l'hi incloguin.
La pregunta és de què serveixen els informes de vulnerabilitat si el jutge no els té en compte? La vicedegana del Col·legi de Treball Social, Mercè Civit, qüestiona que se'ls requereixi si sovint no es tenen en compte. En aquest sentit, reclama que els informes de vulnerabilitat haurien de "ser vinculants", com ho són els diagnòstics mèdics que prescriuen fàrmacs o intervencions concretes. Tanmateix, subratlla que elaborar un informe social sobre les condicions de vulnerabilitat de les famílies, així com les vies que hi ha perquè se'n surti, requereix temps i esforç de professionals, que han de destinar una part important de la seva jornada a fer "informes per certificar la pobresa" dels usuaris amb informació que, en realitat, prové de les administracions o Hisenda. "Només cal que creuin les seves dades per saber si una persona té dret a cobrar una prestació o no", assenyala l'experta, per a qui aquest temps s'hauria de dedicar "a acompanyar i crear vincles amb les famílies".
A mitjan 2018, quan va acabar el contracte de lloguer de l'anterior pis on vivien, els Tirado no van trobar-ne cap altre. Fins que, segons explica la dona, una amiga els va "donar una clau" del pis de Sant Adrià, on havia viscut la seva àvia amb un lloguer social. "El pis estava abandonat i no vam forçar el pany ni vam tirar a terra la porta", explica Tirado, que assegura que a poc a poc ha anat dignificant l'habitatge. Les mensualitats de la comunitat de veïns tampoc les paguen perquè les abona la propietat, però sí que té els comptadors de la llum i l'aigua al seu nom.
Anunci a Idealista
L'última sorpresa que ha tingut Alejandra Tirado és que la immobiliària Idealista publicita el pis on encara resideix, propietat de Solvia, per 63.400 euros. A l'anunci, ja despenjat de la web, s'advertia que està ocupat per "persona sense just títol" i es detalla que està ben situat. "No soc una okupa, he intentat pagar i sempre m'han dit que no", es defensa.
Per donar-li suport en el desallotjament programat per al dilluns, fins a la casa de Tirado es van aplegar activistes de la PAHC del Besòs, que comparteixen històries i angoixes. Com el matrimoni d'Encarna Ferrándiz i Rafael Narváez, que explica que es va endarrerir quatre mesos de pagar l'import de la hipoteca i quan va anar amb "quatre sobres" al banc per posar-se al dia, li van respondre que l'habitatge estava en execució, una paraula que per a Narváez li era totalment desconeguda. "Estudia", diu que li van etzibar des de l'oficina. Ara estan a l'espera que a finals de mes també els vingui la comitiva judicial per fer-los fora. "Ja ens hem cansat que ens diguin okupes de casa nostra", exclama el també activista Pere Julià.