Desconeixement, bretxa digital i laberint burocràtic: les barreres a l'hora de cobrar ajudes socials

BarcelonaNomés el 28% de les persones que viuen en situació de pobresa a Catalunya reben la renda garantida de ciutadania (RGC) del Govern. L'ajuda estatal de l'ingrés mínim vital (IMV) amb prou feines cobreix el 13% dels catalans que pateixen pobresa severa i no arriba ni al 6% si s'agafen les persones que estan sota el llindar d'ingressos que dona dret a cobrar-lo. El coixí social per fer front a l'emergència en què es troben cada cop més llars (només cal veure les últimes dades de la Fundació Foessa) no està arribant a tothom qui el necessita, i els motius, segons un informe presentat avui per la Taula d'Entitats del Tercer Sector, són una barreja de falta de proactivitat per donar a conèixer les ajudes als beneficiaris, saturació administrativa, bretxa digital en l'accés i garbuix burocràtic per acreditar que es compleixen els requisits.

Les situacions són variades però les barreres per accedir a prestacions socials acaben sent recurrents, segons la diagnosi de l'economista Elena Costas, coautora de l'estudi que analitza els defectes que presenten la RGC, l'IMV, la prestació per pagar deutes del lloguer i l'ajut per a famílies amb infants de 0 a 16 anys. "Una família que demana la RGC però que acaba d'arribar a Catalunya d'una altra comunitat autònoma no hi tindrà dret perquè no compleix el temps mínim de padró requerit, una altra que es traslladi a Barcelona veurà que la beca menjador que cobrava a Sabadell no existeix a la ciutat, o un sol·licitant de l'IMV no sabrà on adreçar-se a demanar-la o bé es trobarà que si l'hi concedeixen perd una altra prestació, com la que s'atorga a famílies amb fills menors a càrrec", cita només a tall d'exemple.

A partir de les situacions que relaten els usuaris entrevistats per elaborar l'informe, les autores han creat un semàfor sobre si hi ha o no barreres administratives i la dificultat que suposa superar-les per a les persones en precari que han d'afrontar els tràmits. Un dels principals esculls, d'entrada, és el desconeixement que encara persisteix sobre els drets que tenen els mateixos usuaris a demanar les ajudes: sis de cada deu usuaris de Càritas no coneixien l'existència de la RGC el 2020 i més de la meitat tampoc coneixien l'any passat l'IMV. "Cal més proactivitat de l'administració, fer servir les dades que ja té i l'algoritme, almenys per identificar potencials beneficiaris", diu l'economista Cristina Ferrer. Cita com a exemple de bones pràctiques el que fa l'Ajuntament de Barcelona amb l'ajuda a famílies amb fills a càrrec, que els informa que tenen dret a demanar-lo.

Però la cursa d'obstacles no s'acaba un cop l'usuari coneix l'existència d'una ajuda i supera "l'estigma" que encara existeix a l'hora de demanar-la, lamenta Costas. L'accés a la prestació és un primer mur –i força alt, a vegades– quan els canals per accedir-hi són limitats: "No tots els col·lectius tenen els mitjans i coneixements necessaris per relacionar-se electrònicament amb l’administració", diu Ferrer referint-se a la bretxa digital que pateixen un 32% de les llars, segons Càritas.

A l'hora de provar els requisits que s'han de complir, l'informe fa dues crítiques al funcionament de les prestacions vigents. Una té a veure amb l'excés de condicionants, que acaba excloent algunes persones, com passa en el cas de la RGC amb els menors de 30 que no poden acreditar dos anys de vida independent. "Algun dia haurem de parlar de per què s'exclou els joves d'alguns ajuts", apunta Costas. La segona crítica pel que fa als requisits és que s'obliga els usuaris que volen l'ajuda a aportar dades i documentació que l'administració (sigui la que fa el tràmit o bé una altra) ja té. "Es carrega sobre l'usuari haver d'acreditar la informació sense informar-lo del seu dret a no facilitar informació que ja té l'administració", censura una de les autores de l'informe.

A partir de l'entrada de la sol·licitud, les barreres tampoc s'esvaeixen i la comunicació amb l'administració que està fent el tràmit és massa difícil, segons Costas. Les autores demanen que els períodes d'esmena de possibles problemes o informació incompleta s'allarguin, que s'informi proactivament en els casos de denegació i s'entri molt més en especificar els motius i, sobretot, s'alleugereixi la burocràcia per renovar l'ajuda un cop ja s'està rebent.

A partir d'aquest informe, la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Francina Alsina, ha exigit a l'administració que compleixi les lleis aprovades i en vigor, i "garanteixi els drets bàsics de tots els ciutadans". Tot i apostar encara pel diàleg i no per cap altra mesura de pressió (com ara la judicial), Alsina ha subratllat que el que veuen les entitats socials dia a dia ha de fer accelerar aquestes ajudes a què cada cop han de recórrer més llars.