Les entitats socials reclamen més inversions: "Plou sobre mullat"

Barcelona"Plou sobre mullat". Amb aquesta frase, el gerent del Grup Sant Pere Claver, Carles Descalzi, defineix la situació de les entitats socials catalanes, que a la dècada de congelació pressupostària s'hi afegeix la inflació disparada i l'encariment del preu dels subministraments. Una de cada quatre associacions, de fet, admet que té problemes per quadrar els números i un 5% avança que si l'administració no actua haurà de tancar alguns dels serveis que ofereix o reduir el nombre de persones que assisteix. Les dades s'extreuen d'una enquesta elaborada per la patronal del sector, La Confederació, i la Taula del Tercer Sector entre les seves entitats, que xifra en 281,5 milions d'euros el sobrecost que han hagut de pagar aquestes organitzacions que, tot i ser privades, ofereixen servei públic a través de concerts o contractacions del Govern, ajuntaments o institucions supramunicipals. Com pot afectar aquests resultats? En la qualitat del servei i també en el fet que no es poden tocar els sous del personal regits per convenis molt per sota dels de salut o educació públics.

En el cas de l'organització que representa Descalzi, la situació econòmica és la que comparteix "l'ofegament econòmic" que pateix la resta del sector, però admet que al ser un grup gran i amb una cartera de serveis diversa, sobreviuen per "la musculatura global" i també perquè han pogut estirar les partides de contingències per fer front a aquests sobrecostos en les factures dels subministraments elèctrics, així com l'alimentació. 

Encara per tancar els comptes del 2022, les entitats adverteixen que la inflació els ha incrementat les despeses de la llum en més del 65%, les del gas en un 60% i les de l'alimentació en un 18%. A més, han vist com s'han encarit també els combustibles, els lloguers dels locals i els serveis que contracten com la neteja, el manteniment o els càterings per a residències o centres socioeducatius.

Per contenir la despesa, la immensa majoria de les entitats han pres alguna iniciativa, com implementar mesures d’eficiència energètica –per exemple la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques o la reducció de l'ús de l'aire condicionat o la calefacció–. Amb tot, assenyalen que això no ha servit per evitar que els comptes se'n ressentin. Gairebé quatre de cada 10 associacions, el 37%, preveuen tancar en negatiu.

Augment de les tarifes insuficient

Les entitats estan afectades per una "tempesta perfecta". Així ho il·lustra Descalzi, que explica que la inflació no és l'únic factor que ha provocat aquesta situació. L'increment del 3% de les tarifes aprovades per la Generalitat no ha ajudat a recuperar la desinversió que ha afectat aquest sector durant gairebé una dècada i, per a Descalzi, és una "xifra que ja ha quedat superada". Ariadna Manent, directora adjunta de la Fundació el Maresme, que assisteix persones amb discapacitat intel·lectual a la comarca, afirma que són necessàries mesures "per compensar aquesta situació". "No pot ser que tots els increments de despeses els hàgim d'absorbir les entitats", i lamenta que aquesta situació fa que els ja de per si escassos marges entre despeses i ingressos es redueixin gairebé a zero.

Des de La Confederació i la Taula s'insisteix que cal un sobreesforç pressupostari per poder donar oxigen a aquestes entitats que fan un servei públic essencial per a persones amb discapacitat, gent gran, lleure i col·lectius vulnerables. "El tercer sector ha de deixar de ser tractat com el germà petit" i equiparar-se al tracte i finançament que reben les altres potes de l'estat del benestar: educació i sanitat, insisteixen. En aquest sentit, reclamen no només un augment de les tarifes de la plaça contractada per les administracions per a aquest exercici, sinó que s'introdueixi un mecanisme de revisió anual, ja que si no les associacions es veuen abocades a endeutar-se perquè cada cop els costa més trobar fonts d'ingressos alternatives.

Manent afirma que la seva fundació tampoc no perilla, però sí que després d'anys de pocs ingressos es troben que hi ha serveis que per primer cop són "deficitaris".