"Amb dues filles has de buscar un lloc segur per viure"

BarcelonaEn la vida de Paula Carrasco i les seves dues filles de 6 i 17 anys el covid marca un abans i un després. El punt en què se’ls trenca la vida i que han de recórrer a l’ajuda assistencial per poder pagar el lloguer i omplir la nevera. “Mai fins ara havia necessitat ajuda de ningú però em vaig trobar que no tenia ingressos i havíem de viure”. Són la cara de la caiguda al pou de moltes famílies amb fills menors, un col·lectiu que Càritas alerta que és el més vulnerable. El 40% d'aquests nuclis estan ara mateix en exclusió social, un percentatge que creix fins al 50% quan es tracta de famílies monomarentals, com la de Carrasco, que "tenen dificultats per arribar a final de mes i no tenen ingressos per a despeses imprevistes", explica Míriam Feu, responsable d'anàlisi de Càritas Barcelona.

Carrasco, de 38 anys, va arribar a Espanya el 2005 des de Bolívia. Aquí s’ha casat, ha sigut mare i, fins a l'arribada del covid, anava tirant. En pandèmia es va separar i es va haver d'espavilar per buscar-se un nou lloc per viure. Llavors tenia el permís de residència pendent a causa de la llarga llista d'espera, que només va poder desbloquejar accedint al mercat negre de cites. "Em van demanar 50 euros però jo no els tenia i després de molt insistir me'l van deixar en 30 euros", afirma la dona, que va haver de sobreviure al principi amb l'ajuda de la xarxa d'amistats perquè els serveis socials de Barcelona tampoc la podien atendre perquè estava empadronada en un altre municipi.

Càritas adverteix que l'habitatge és la gran despesa que desequilibra els escassos pressupostos familiars. Les dades assenyalen que gairebé la meitat d'aquestes famílies pobres no poden assumir la hipoteca, el lloguer o el relloguer d'una habitació, fins al punt que una quarta part s'han vist obligades a canviar de residència. També Carrasco va haver de fer un trasllat i buscar-se un lloc apte per a les tres. "Quan estàs tu sola pots estar en qualsevol lloc, però amb les nenes no puc fer-ho i havia de buscar un lloc segur", afirma, tot i que admet que les alternatives que tenia a l'abast eren més aviat escasses, perquè tampoc disposava d’un compte corrent ni de prou diners per fer front a una fiança. Va tenir una gran "sort” quan una amiga de la feina li va oferir una habitació a casa seva. La petita i la mare dormen en un llit dels de matrimoni i la gran en un matalàs al costat. “Estem bé, tot i que una habitació no és un lloc perquè hi visqui una família”, lamenta. 

Per l'habitació paga 250 euros, que assumeix Càritas. I ara sí, els serveis socials de Barcelona responen a les seves necessitats d'alimentació. Carrasco treballa cobrint suplències en la neteja d'un hospital de Barcelona però no té res fix. A l'estiu va aconseguir contractes de 15 dies o de 27, però al novembre, cap. El percentatge de famílies amb criatures menors d'edat que no tenen ingressos ha passat del 16% al 20%, assenyala Feu.

L'exclusió social, adverteixen des de Càritas, s'hereta, i per això el seu director, Salvador Busquets, afirma que és urgent "acabar amb la transmissió integeneracional de la pobresa". En aquest punt, l'ONG de l'Església reclama que Espanya augmenti les partides pressupostàries que destina a la infància, que ara suposen l'1,3% del producte interior brut (PIB), lluny de la mitjana europea del 2,4%. També demana que s'incrementi la prestació per fill a càrrec i es faciliti l'accés a internet per eliminar la bretxa digital en un moment en què els tràmits (fins i tot els de serveis bàsics com els assistencials o sanitaris) es fan virtualment.