Deu anys d'activisme contra la pobresa energètica
L'APE celebra l'aniversari amb la satisfacció d'haver aconseguit la condonació del deute de 35.000 famílies i d'haver fet que el seu model es repliqui a Europa
BarcelonaEn una rotllana, una dona explica que la companyia elèctrica l'amenaça amb tallar-li la llum perquè no paga, i un home demana la paraula per preguntar com pot sol·licitar el bo elèctric. En les dues hores que dura l'assessorament que dos dimecres al mes ofereixen els activistes de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) se senten consells, preguntes i també respostes que serveixen per portar una mica de calma a qui es veu entre l'espasa i la paret. En aquesta rotllana hi ha activistes tècnics, amb coneixements professionals sobre factures, però també persones que aporten la seva experiència personal en la lluita contra la pobresa energètica, un concepte que l'APE ha sabut posar a l'agenda política i social.
L'entitat celebra aquest dissabte (jornada de reflexió, però la data es va triar abans de la convocatòria avançada d'eleccions) 10 anys amb una festa popular al casal del barri de la Prosperitat de Barcelona. En aquesta dècada, l'APE, com la PAH o els Sindicats de Llogateres en temes d'habitatge, s'ha erigit no només en un moviment social al qual els afectats per la pobresa energètica poden recórrer per buscar solucions o assessorament, sinó que també s'ha situat a la trinxera política amb incidència.
Maria Campuzano, que va ajudar a néixer l'associació, n'és una de les portaveus. Recorda que arran de la crisi financera del 2008 i la de l'habitatge del 2012 hi havia talls "indiscriminats": un milió de llars a tot l'Estat van patir talls de llum durant el 2012, i 150.000 llars de l'àrea metropolitana de Barcelona van patir afectacions al servei de l'aigua entre el 2008 i el 2014. Llavors, la protecció a les famílies vulnerables era molt escassa, tant a Espanya com a Catalunya, on el desembre del 2013 es va aprovar el primer decret que fixava una treva de talls durant l'hivern. Un parèntesi que durava fins a l'abril, moment en què les famílies havien acumulat durant cada mes un deute que s'afegia al seu patiment.
Empoderar la ciutadania
Campuzano ja venia de l'activisme en contra dels oligopolis i el negoci de les energètiques. Amb els seus companys de lluita, conscients que la pobresa de les famílies era "l'impacte més palpable" de les privatitzacions del sector, tenien clar que, per una banda, havien de fer que la societat entengués que les empreses energètiques o de l'aigua eren el "problema" i que, per tant, se'ls podien exigir canvis en la seva manera de fer. D'altra banda, que la lluita s'havia de fer tenint en compte les famílies afectades.
A les tardes d'assessorament col·lectiu hi participen ciutadans a qui anteriorment l'APE va oferir comprensió i solucions per als seus problemes. També força per deixar de sentir-se avergonyides i amagar el patiment de quedar-se sense llum o gas. "Fa uns anys que vaig necessitar ajuda i aquí m'he quedat, ajudant la gent que ve amb problemes per dir-los que han de lluitar", diu. Aquest empoderament és clau, i, en aquest sentit, com la PAH o els Sindicats de Llogateres, l'APE va suposar un "un canvi de paradigma", perquè "es va deixar de culpabilitzar les famílies que no poden pagar les factures", explica Mònica Guiteras, membre de l'APE i d'Enginyeria sense fronteres (ESF). "Volíem posar al centre del debat que l'energia no podia ser un luxe, que és un dret", afirma.
L'APE i ESF fan front comú des del 2019, quan van ser incloses en un pla europeu d'empoderament de la ciutadania que posava el focus de la pobresa energètica en les dones i en l'impacte que té en la salut. Aquest va ser un aparador molt important, perquè la manera de fer activisme, la de l'assessorament col·lectiu amb persones afectades que "es responsabilitzin dels canvis", s'ha replicat a Itàlia, Eslovènia, França, Croàcia i Albània, un fet que els va valdre el premi d'Innovació Social de la Unió Europea.
Com a victòries socials, l'APE pot exhibir l'històric (qualificat així per la Generalitat) acord per condonar el deute de 35.000 famílies vulnerables clientes d'Endesa. Era el març del 2021 i, malgrat que s'ha intentat afegir-hi les altres energètiques, cap ha volgut. Una altra fita que es pot apuntar l'activisme és que un jutge condemni per primer cop els cobradors externs d'Endesa que intimiden i amenacen amb enganys els usuaris morosos perquè paguin, malgrat que la llei els protegeix.
