Albiol acusa d'ocupes vuit famílies vulnerables d'un bloc en ruïnes

BadalonaResistir o marxar. La disjuntiva se la plantejaven les vuit famílies del barri badaloní de la Salut que tenen una ordre de desallotjament per divendres al matí de l’edifici on alguns viuen des de fa 10 o fins i tot 20 anys. “Però marxar on?”, repeteixen, sense acabar-se de creure que si no hi ha un ajornament hauran de deixar una casa que, sigui com sigui, ja està sentenciada per l’estat ruïnós de la finca. De moment resistiran, acorden, i esperaran l'arribada de la comitiva judicial. Amb sort els deixaran uns dies de coll per poder recollir els mobles, la roba i altres pertinences, tot i que ara per ara no tenen on deixar-les.

L’Ajuntament de Badalona assegura que “complirà amb les seves obligacions legals” i, un cop s’executi el desnonament, enviarà al CUESB (Centre d’Emergències Socials de Barcelona) “per un termini de 48 hores” les persones que no tinguin cap alternativa. Cap dels residents en té. Per a la Plataforma Sant Roc Som Badalona, la passivitat del consistori és molt greu, perquè no ha apressat la propietat —una persona física— a fer les obres de millora requerides i ara deixarà al carrer una vintena de persones “vulnerables” que han complert en tot moment amb els contractes signats.

El vell edifici, situat al número 79 del carrer Calderón de la Barca, té tres plantes, on es distribueixen les vuit famílies, en pisos minúsculs i amb greus deficiències que obliguen els residents a escampar, per exemple, galledes per recollir l’aigua de les goteres o a tapar amb cartrons les portes i finestres que cauen a trossos. Es queixen que, malgrat que han pagat cada mes el lloguer estipulat amb el propietari, aquest s’ha desentès del manteniment de la finca. “Ens deia que com que és casa nostra, ho havíem d’arreglar nosaltres, però els diners sí que els volia”, relata Souad Ghailan Ghailan, mare divorciada amb dues filles menors d’edat.

A l’edifici hi viuen dues criatures més, filles del matrimoni format per Mohamed el Amin Bakali i Layma Hauri Hbabou, nacionalitzats espanyols com la gran majoria d'afectats. "La solució que m'ha donat l'Ajuntament és que torni al Marroc, mentre no trobi un altre pis, però si som espanyols i la nostra vida aquí", relata El Amin, que van deixar de pagar els 300 euros de lloguer quan van rebre la carta de rescissió del contracte pel mal estat de la finca. Altres, com el Mamadou, en canvi, han pagat els 200 euros que el propietari venia a cobrar sempre en metàl·lic. Tots els ocupants mostren els rebuts signats com a prova de la voluntat que han tingut sempre “de no ser ocupes”, repeteix Hauri Hbabou.

L'octubre del 2022, l'Ajuntament va declarar la ruïna de l'edifici i al març d'aquest any va ordenar a la propietat que l'apuntalés en un termini màxim de nou mesos. Malgrat tot, el propietari no ha complert i no ha fet cap actuació a la finca, tot i que sí que ha continuat cobrant els rebuts del lloguer en alguns casos.

El portal és un tub estret i fosc que va a parar a una mena de pati interior amb habitatges amagats en un petit laberint. En un d’ells hi viu Ghailan amb les seves dues filles adolescents, a qui l’amenaça de desnonament fa estar nervioses i amb poques ganes de menjar. Si ja és difícil estudiar en una habitació que fa de dormitori i menjador, és gairebé impossible concentrar-se mentre esperen que arribi divendres, explica la filla de 17 anys, Ferdaus Charkaoui, que apunta que la seva germana en farà 13, precisament, el dia en què es preveu el desnonament.

El vídeo d'Albiol

Els dies previs al desallotjament, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha escalfat l’ambient amb la publicació d’un vídeo a les xarxes socials en què acusa els veïns de la finca de ser “delinqüents i incívics”. En el seu discurs, assegura que el seu ajuntament "no blanquejarà l'ocupació" i retreu també als grups que ara estan a l'oposició municipal que el critiquin, tot i que no van fer res per donar solucions als afectats quan eren al govern.

Des de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, Carles Sagués recorda que quan Albiol estava a l'oposició va exigir un pis per als afectats d'un ensorrament al carrer Granada, mentre que ara renega del mateix tracte. Sagués assenyala que l'Ajuntament ha d'examinar cas per cas per conèixer les particularitats de cada família i oferir-los així una solució adequada.

L’acusació de l'alcalde la desmenteixen veïns del carrer, que sostenen que els residents de la finca han sigut sempre bons veïns. “Hi ha altres problemes a Badalona com per atacar famílies que fa anys que viuen i treballen sense causar cap problema”, diu una veïna gairebé paret amb paret amb l’edifici.

Els veïns assenyalats tampoc entenen el comportament d’Albiol, i per això han acordat que dijous al matí aniran a l’Ajuntament perquè l’alcalde els digui a la cara el que diu al vídeo. “Nosaltres només som pobres, però és mentida que siguem conflictius”, exclama Ghailan. En aquest sentit, El Amin afirma que en les més de dues dècades que fa que viu a Catalunya "mai" ha anat a serveis socials, però que ara s'ha vist amb l'obligació d'acudir-hi per trobar un lloguer social o assequible. "No volem una casa gratis ni volem ocupar, però gairebé és l'única alternativa que ens deixen", lamenta l'home.