Denuncien la invisibilització dels discapacitats intel·lectuals a Catalunya

BarcelonaUna de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual. Una xifra que ha crescut els últims anys i que, segons les previsions, continuarà augmentant en els següents. Tot i això, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mai ha recollit dades sobre els afectats i, per això, Granés Fundació i Dincat –la federació que agrupa 300 entitats d'aquest sector– han presentat el primer informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. L'estudi destaca diferents situacions crítiques que viuen aquestes persones, com la baixa presència al món laboral, les dificultats per independitzar-se o la sobremedicació. "Sembla que s'hagin invisibilitzat expressament", ha dit l'autora de l'informe, Adriana Fitó.

Segons les dades de l'informe, a Catalunya actualment 79.000 persones tenen reconeguda una discapacitat intel·lectual. Sis de cada deu afectats tenen menys de 35 anys, i només un de cada cinc treballa. Un dels grans problemes que afronta el col·lectiu és la gran dificultat per poder independitzar-se: el 60% desitgen tenir una vida independent, però només un 9% ho aconsegueixen. A més, el temps mitjà d'espera per accedir a un recurs residencial és de 22 mesos, i pot arribar fins als 32 quan el tipus de suport necessari no està definit. Entre totes les dades exposades, Fitó ha posat èmfasi en la sobremedicació dels pacients. El 78% prenen fàrmacs diàriament (quatre de mitjana), i molts ho fan sense un diagnòstic previ de trastorn psiquiàtric.

"Sense dades no es poden fer polítiques públiques ni avaluar-les i, per tant, no es poden garantir drets", ha afirmat el director de Dincat, Carles Campuzano. Les entitats han lamentat que hi podria haver infradiagnosi, així com falta de comptabilització de totes aquelles persones afectades que encara no disposen del certificat de discapacitat. I la presidenta de Granés Fundació, Laura Masferrer, ha assegurat que investigar més podria tenir una transferència important en les vides de les persones afectades.

La secretària d'Afers Socials i Famílies, Anna Figueras, ha admès que actualment el departament de Drets Socials no té les dades "prou depurades" o identificades. Malgrat admetre que Drets Socials no ha treballat a la velocitat a la qual ho hauria d'haver fet i que no hi ha prou places, Figueras ha reivindicat l'increment de 800 places per a persones amb discapacitat en residències i centres de dia.

Entre les conclusions principals, l'informe destaca la necessitat d'abordar a Catalunya la discapacitat intel·lectual des del paradigma dels drets i l'autonomia proposada des de les Nacions Unides. Dincat, Granés Fundació i Fitó veuen necessari el reforç de les competències i les dades –inexistents en àmbits com la política o la cultura– per facilitar la incorporació de les persones amb discapacitat intel·lectual a diferents sistemes com l'educatiu o el laboral.