Ferran Busquets: "Crec que és possible que no hi hagi gent dormint al carrer"

BarcelonaDesprés de 12 anys al capdavant de la Fundació Arrels, Ferran Busquets s'acomiada el 30 de juny de la direcció de l'entitat, referent en la lluita contra el sensellarisme. Se'n va sense voler-ho, per una decisió del patronat de renovar càrrecs, però content que la seva successora sigui l'advocada Beatriz Fernández, la responsable dels serveis jurídics de la casa.

Com es tanca una etapa tan llarga?

— És molt difícil deixar una feina com Arrels, però bé, al final, és el que hi ha. És d'aquestes coses que passen, no? Estic entre trist i emocionat per veure què passarà després.

¿I ara què? ¿Continuarà a Arrels?

— Doncs no ho sé. Només tinc clar que quan un director marxa ha de deixar espai per al nou equip i, si de cas, ja tornaré més discretament, potser de voluntari. Haig de passar el meu dol, que no és fàcil, tampoc.

Si els pactes polítics arriben a bon port, la seva sortida d'Arrels coincidirà amb l'entrada del nou Govern.

— Doncs una bona cosa que li diria a qui ocupi la conselleria de Drets Socials és que aprofiti la feina feta, que no comenci de zero. No podem estar quatre anys més discutint per temes ja pactats.

L'últim recompte de persones sense llar estimava que a Barcelona dormen al ras més de 1.200 persones. Com ha canviat aquest problema en l'última dècada? 

— Tinc la sensació que abans se'n parlava molt poc i que ara se'n parla força. Tinc la sensació que abans no es feia pràcticament res i que ara es fa una miqueta més. Però també és veritat que, malgrat que se'n parla més i malgrat que hi ha més sensibilitat, hi ha més persones. La situació cada vegada va pitjor i preocupa molt l'increment de la pobresa. 

Un de cada quatre catalans és pobre. Això és inassumible com a societat.

— Són dades molt greus, estan estancades des de fa anys, però més o menys es pot anar planificant. En canvi, cada vegada hi ha més gent als carrers. Hi ha més sensibilitat, se'n parla més, es fan més accions, però són totalment insuficients. Veníem d'un moment en què hi havia un punt de desconeixement de la realitat, que estigmatitzava les persones que eren als carrers. I amb els anys hem canviat aquest xip. Ara l'extrema dreta intenta estigmatitzar tota la pobresa. Caldrà veure d'aquí a uns anys si com a societat hem aconseguit revertir-ho.

Deia que no s'hi ha fet prou. La legislatura ha acabat amb la llei de sensellarisme al Parlament i amb grans ciutats sense serveis per a emergències.

— Sí, la futura llei ha estat una llàstima que no tirés endavant. Estic convençut que s'acabarà aprovant, perquè hi ha un gran consens social. Ara cal que, sobretot, s'executi. És veritat que hi ha hagut el marc d'acció del sensellarisme, que és l'estratègia que el Parlament va demanar a la Generalitat perquè quantifiqués el sensellarisme. Aquest serà el repte del nou Govern, que aquest marc d'acció es mantingui i vagi més enllà. Les persones que continuïn en aquest sector el que han de fer és pressionar i reivindicar que aquests marcs d'acció no només no desapareguin sinó que siguin més contundents.

¿El tercer sector no han estat prou contundents?

— Se n'han fet, de coses, però mentre hi hagi gent dormint al carrer vol dir que no se n'han fet prou. Encara queda molt per fer. Aquests són els problemes de les administracions que considerem que a vegades confonen fer molta cosa amb fer suficientment. Jo crec que s'ha de valorar que es fa més o menys molta cosa, però també s'ha de recordar que no es fa prou.

Una de les qüestions del marc d'acció era conèixer la magnitud del sensellarisme, però el departament encara no té les dades actualitzades. Fa uns anys s'estimaven 60.000 persones.

— Són milers de milers. Quan parlem de sensellarisme, el del carrer és més fàcil de comptar, però hem de saber quanta gent està a punt de perdre la casa i quedar-se al carrer. La solució és que hi hagi un bon pacte social, però ara mateix no hi ha cap consens per fer més habitatge social, com es va fer a Finlàndia. Allà es va fer un pacte de polítics, les entitats, l'Església...

De Finlàndia és el model Housing First. ¿Hem d'anar cap aquí?

— Sí, és un bon punt de partida per resoldre l'habitatge i no tinc cap dubte que per acabar amb el sensellarisme necessitem més habitatge o, almenys, llocs on dormir, amb dignitat. 

Aquest Ningú dormint al carrer seria, així, més que un lema?

— Quan jo vaig entrar el 1998 com a voluntari, molta gent ho posava en dubte. Ara crec que, com a mínim, hi ha un consens. Ningú dormint al carrer jo crec que pot arribar a ser possible. Finlàndia ho està fent i ha baixat les xifres d'una manera dràstica. I això no es pot fer sense un pacte social, un pacte nacional. 

Entitats, el Govern i els síndics alerten que molts ajuntaments es neguen a empadronar els migrants que no tenen papers o els que no tenen contracte de lloguer o una adreça. I, a sobre, Barcelona anuncia canvis al padró.

— Deixant clar que és cert que la resta no fan el que haurien de fer, la majoria de gent que ve a Barcelona i acaba al carrer ho fa perquè no ha trobat feina i ha fracassat en el seu projecte vital. Fa una dècada llarga que qui paga els plats trencats no és el municipi que no vol atendre aquestes persones, sinó que és la persona que està patint. El que és fort és que ningú compleixi amb l'empadronament. Les úniques lleis que es compleixen són les de la física, amb la del padró tothom passa i no passa res.

Què li ha semblat que Arrels no pugui empadronar els seus usuaris?

— Que no es permeti a les entitats empadronar a les seves seus és una cosa que no acabo d'entendre. Hi ha una sèrie de coses que estan passant que no s'entenen. La solució no pot ser fer la vida més difícil a la gent que és al carrer o té un problema de pobresa important.

¿Li ha donat algun consell a Beatriz Fernández, que li prendrà el relleu?

— No, ella és una persona de la casa que en sap molt i estic molt content. Si li haig de deixar dit alguna cosa és que l'única pressió ha de ser per denunciar la injustícia que hi hagi gent dormint al carrer, que la resta no importa. Que no cedeixi a pressions per amagar la realitat.

¿En què creu que el tercer sector o Arrels hauria de millorar?

— Sabem atendre i cuidar molt la gent, però en general es necessita el salt a la recerca, mirar més enllà i analitzar molt bé el que es fa des d'un punt de vista molt científic per resoldre aquests problemes de la pobresa en general, perquè no només el sensellarisme. I crec que el pilot de la renda bàsica seria un gran avenç.