La pandèmia deixa mig milió més de joves pobres a Espanya
Càritas adverteix del "xoc sense precedents" dels efectes socials i econòmics de la crisi
BarcelonaEls dos anys de pandèmia estan sent un "xoc sense precedents" per a la bretxa de la desigualtat i la precarització de la societat espanyola. Ho denuncia l'informe Evolució de la cohesió social i conseqüències de la covid-19 a Espanya, elaborat per la Fundació Foessa i presentat aquest dimarts per Càritas, que subratlla que des del 2018 hi ha dos milions de pobres més al país: ja en són 11 milions, és a dir, una quarta part del cens. La frenada en sec de l'economia el març del 2020 només és comparable amb els anys de la Guerra Civil, i els seus efectes socials continuen notant-se, malgrat que s'han posat en marxa prestacions com els ERTO o l'ingrés mínim vital.
Aquesta és la primera gran radiografia social de la pandèmia d'acord amb una enquesta feta a 7.000 persones sobre 37 qüestions de vuit àrees diferents, com la sanitat, l'educació, el conflicte social o els ingressos. Si cap d'aquests àmbits es veu afectat, es considera que la persona està en "integració plena", mentre que si almenys cinc ho estan, es considera que hi ha exclusió social severa. En els anys d'estudi de l'informe, aquesta exclusió severa ha passat del 8,6% al 12,7%, la xifra més elevada des del 2007, i que suposa sis milions de persones a Espanya, dos milions més que el 2018. "Cada crisi augmenta la desigualtat, i l'impacte d'aquesta ha sigut greu i sever", ha subratllat la secretària general de Càritas Espanyola, Natalia Peiro. En aquest sentit, tres de cada deu famílies han hagut de reduir els diners que destinen a alimentació, roba i calçat, és a dir, a necessitats bàsiques.
Doble crisi entre els joves
Els joves, amb les dones i la població migrant, són el col·lectiu que més està patint, perquè no els ha arribat la protecció de l'anomenat escut social: la crisi pandèmica ha estat l'estocada per a un col·lectiu que ja s'havia ressentit en la recessió del 2008 i que no havia aixecat el cap, i ara presenta una taxa de pobresa que triplica la de la població de més de 65 anys, receptora de les pensions. Ara hi ha mig milió de joves més que han creuat el llindar de la pobresa respecte a fa quatre anys: és a dir, 1,4 milions de nois i noies d'entre 16 i 34 anys són pobres a Espanya. "Els joves han viscut dues crisis molt seguides, que els han restat moltes oportunitats en una fase essencial de les seves vides", ha lamentat el coordinador de l'Equip d'Estudis de Càritas i secretari tècnic de Foessa, Raúl Flores, que ha indicat –segons recull Efe– que "als que tenien 18 anys el 2008 els ha agafat la crisi del 2020 amb 30 anys".
La feminització de la pobresa
En el cas de les dones, la bretxa de gènere s'ha fet encara més gran perquè la crisi sanitària les ha empès un altre cop a l'àmbit domèstic i a haver de tenir cura de la família, alhora que són les que han estat més exposades al virus o han estat expulsades del mercat laboral, ja que l'impacte del covid s'ha fet notar amb més virulència en les professions més feminitzades, com el comerç o els serveis. Entre els estrangers, la meitat de les llars estan en situació de pobresa, gairebé tres vegades més que a les llars amb ciutadans espanyols.
Segons la investigació, durant la crisi sanitària la precarietat laboral s'ha duplicat i arriba a gairebé dos milions de llars que depenen econòmicament d'una persona sustentadora principal, que pateix inestabilitat laboral greu (amb tres o més contractes o que ha estat almenys tres mesos a l'atur en un any). En definitiva, i com ja advertien moltes entitats socials, s'ha comprovat que els ajuts i prestacions creats per protegir els més vulnerables són insuficients i no han arribat a unes 600.000 llars on no entra cap ingrés periòdic, cosa que enfosqueix els tímids brots de recuperació macroeconòmica.
Càritas insisteix que no és només una crisi econòmica, sinó que la pandèmia ha precipitat la digitalització de tràmits i de serveis d'un dia per l'altre, i no ha deixat marge perquè famílies pobres o col·lectius com el de la gent gran hagin tingut temps per adaptar-se a la nova situació. Així doncs, la desconnexió digital és un nou factor d'exclusió social, assenyalen els investigadors. Aquest "nou analfabetisme del segle XXI" afecta gairebé la meitat de les llars pobres, la qual cosa equival a 1,8 milions de llars que no tenen aparells digitals ni accés a internet en el seu dia a dia.
