Clam contra la pobresa: cal reformar el model d'ajudes
Experts convocats pel diari ARA afirmen que les prestacions socials han d'adaptar-se a un mercat laboral precari per evitar que hi hagi treballadors en risc d'exclusió
BarcelonaLa pobresa s'enquista a Catalunya. Un de cada cinc catalans sobreviu amb carències bàsiques, un percentatge que en el cas de menors d'edat s'incrementa a gairebé tres de cada deu. Són dades alarmants per a les entitats socials, que avisen que a la conjuntura econòmica, l'alça desorbitada dels preus dels habitatges i de la inflació, s'hi suma el factor d'un model d'ajudes ineficient i obsolet, fins al punt que el 65% de la població que les necessita queda fora de cobertura. Entre les raons que expliquen per què tot el coixí de prestacions i programes socials que s'han engegat tant des de les administracions públiques com d'iniciatives privades es demostren insuficients hi ha la "desconfiança" cap a les persones empobrides, ha assenyalat la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, en una conversa amb la subdirectora de l'ARA Carla Turró coincidint amb el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, en què també han participat el subdirector de la Fundació La Caixa, Marc Simón, la directora general del Casal dels Infants, Rosa Balaguer, i la directora de l'Escola Mercè Rodoreda, Àngels Cadena.
Aquesta "desconfiança" obliga a acreditar contínuament el nivell d'ingressos; en definitiva, demostrar la pobresa davant d'una administració que, paradoxalment, té constància de totes les dades de la ciutadania i, per tant, coneix perfectament qui és pobre i qui no. I a més hi ha barreres lingüístiques o tecnològiques que ho posen més difícil. "Avui en dia es parla de digitalització i de la intel·ligència artificial, però tenim una part de la població sense accés a internet o ordinadors, i això genera barreres", afirma Simón, que ha explicat fins i tot que la Fundació La Caixa ajuda a fer aquestes gestions als que ho necessiten, una funció que sovint recau en els serveis socials dels ajuntaments.
No es tracta que no hi hagi prestacions, al contrari. Hi ha un gran ventall d'ajudes (renda garantida de ciutadania, l'ingrés mínim vital, les beques menjador, els ajuts dels serveis socials bàsics de cada municipi o consell comarcal, etc.), però estan desactualitzades i sobretot estan tan "fragmentades" que provoquen desatenció, lamenta Fuertes, que apunta la necessitat de fer un canvi per fer un model més "àgil" en aquestes ajudes que han de servir per millorar les condicions de vida.
Rosa Balaguer del Casal dels Infants denuncia que amb l'actual model, fins i tot quan s'ha donat l'ajuda, la família continua sent pobra perquè els criteris es basen només en la renda, quan la pobresa no és només una qüestió econòmica. Prova d'això és que cada cop hi ha més treballadors que no poden fer front a despeses bàsiques com un habitatge digne, una dieta saludable i variada o unes vacances d'una setmana a l'any, indicadors que serveixen per quantificar el risc d'exclusió social. En aquest punt, Balaguer afirma que cal tenir en compte la "complexitat del mercat laboral" i reclama ajuts "complementaris als salaris". En el dia a dia, les entitats socials o els centres educatius es topen amb famílies que quan es troben un altre cop a l'atur després d'un temps treballant, han d'esperar mesos perquè els activin els ajuts socials, ja que l'administració els demana la mateixa documentació un altre cop.
La prioritat política
Els experts apunten que si bé calen recursos econòmics, és important també que la voluntat política "prioritzi" la pobresa, sobretot quan afecta les criatures. En aquest punt, Àngels Cadena s'ha felicitat pel fet que a Barcelona cap alumne escolaritzat a l'etapa de primària "es queda sense menjar", fins i tot quan pels barems econòmics de la seva família no se'ls ha concedit la beca. "És un luxe que molts nens puguin fer tres àpats al dia", ha lamentat la directora de l'escola, situada al districte de Nou Barris de Barcelona, un dels més pobres de la ciutat. "Hi ha situacions de vulnerabilitat enquistada que es concentren a determinats barris on la pobresa està més present, i és imprescindible que els diferents agents implicats treballin de la mà per aconseguir allò que altres famílies tenen més fàcil". És una frase que han subscrit tots els representants de les entitats, que asseguren que l'atenció ha de ser comunitària –amb la implicació de famílies, centres escolars, administració, etc.– i també s'ha de donar des que els nens són petits, i han posat, entre altres exemples, el programa Prometeus i el de Proinfància.
La pobresa s'hereta? "L'educació continua sent el gran passaport perquè les noves generacions millorin les anteriors en un moment que l'ascensor social no avança tan de pressa com fa quaranta o cinquanta anys", ha afirmat Simón, que apunta que es transmet més el nivell educatiu de pares a fills quan és baix que quan és alt, i ha afirmat que si els pares no han passat d'estudis de primària, el risc de pobresa de la seva descendència se situa en un 59% i la situació s'agreuja quan no hi ha hagut una millora de condicions d'avis a pares, ja que per als nets els serà molt difícil sortint-se'n. Amb tot, els experts rebutgen que de la pobresa se surti "només" amb la meritocràcia i l'esforç individual i advoquen per un "treball en xarxa" per tenir una mirada més global. "Les famílies s'esforcen moltíssim per tirar endavant", ha reiterat Fuertes.