Catalunya construeix tres residències geriàtriques públiques una dècada després de l'última
Drets Socials destinarà gairebé 400 milions dels fons Next Generation en 765 projectes socials de construcció de centres i innovació tecnològica
BarcelonaUna dècada després que s'estrenés a Barcelona l'última residència geriàtrica a Catalunya, la Generalitat en construirà tres més al districte barceloní de les Corts, a Sabadell i a Terrassa. Els nous centres tindran titularitat i gestió delegada, un mètode minoritari en el sistema català, on més del 60% de les places són privades. Els tres projectes suposen, a més, l'aterratge del nou model de residències, revisat i aprovat arran de l'alta mortalitat durant la pandèmia, i compartiran el disseny per a un màxim de 90 places distribuïdes per unitats de convivència, com si fossin petits apartaments.
Les residències són tres de les 765 actuacions incloses en la partida de 375,2 milions d'euros provinents dels fons europeus Next Generation que la Generalitat destinarà a la construcció i remodelació d'infraestructures i la innovació social. Es tracta de la "inversió més gran" de la història al sector social, ha subratllat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la presentació davant de representants del sector social que s'ha fet aquest divendres al Centre Cultural El Born de Barcelona. En paraules del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, les partides multimilionàries ajudaran a la "transformació de l'estat del benestar per adaptar-se a les regles del segle XXI".
A banda de l'obra nova pública (uns 35 milions d'euros en total), els Next Generation també es destinaran a la construcció d'una quarantena de nous centres per a gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental i a adaptar al nou model residencial 15 residències per a gent gran i persones amb discapacitat (38 milions d'euros més). Però ¿les tres noves residències serviran per retallar la llista d'espera, que se situa actualment al voltant de les 12.000 persones, segons les dades recopilades per la Taula del Tercer Sector? Lògicament, no. Les 270 places són del tot insuficients per cobrir l'alta demanda de persones que ja tenen reconegut el grau III de dependència i, per tant, tenen dret a un centre públic, però fonts del sector consultades per l'ARA assenyalen la importància de la construcció de nous geriàtrics (de titularitat pública i privada) i, sobretot, el recent augment de la PEV (prestació econòmica vinculada) a 1.239 euros aprovat, ja que permet reduir a les famílies el copagament per accedir a una plaça concertada o subvencionada. En aquest sentit, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens, ha afegit que una bona recepta contra les demores és invertir en la "prevenció de salut i contra la solitud no volguda" per retardar així l'entrada al sistema de dependència.
Amb tot, la prioritat del departament de Drets Socials no són les residències sinó la "desinstitucionalització" dels últims anys de vida per promoure que la gent gran que no té cap malaltia greu o invalidant pugui quedar-se al seu domicili, comptant amb el suport públic quan ho requereix. Torrens ha insistit en dir que l'aposta per la construcció de centres de dia, així com dels anomenats pisos d'autonomia per donar resposta al creixement de la població de gent gran, que en dues dècades es doblarà, respon al desig que la majoria vol evitar l'ingrés a una residència.
Atenció a la infància
En la seva intervenció, Aragonès ha subratllat que els projectes subvencionats amb els fons europeus abasten des de la infància fins a la vellesa, de manera que cobreixen tot el cicle de vida d'una persona, i que durant anys ha estat maltractat per "retallades ja superades" i pel "sistemàtic infrafinançament de Catalunya". Així, la secretària d'Infància, Núria Valls, ha explicat que es destinaran 1,3 milions d'euros per aixecar sis de les tretze noves Barnahus a tot Catalunya, concretament a Tortosa, Mataró, Terrassa, Manresa, la Seu d'Urgell i Lleida. Es tracta de serveis integrals d'atenció a criatures que han estat víctimes de violències sexuals i que els eviten haver de repetir les declaracions dels fets, ja que són els professionals involucrats en el procés de recuperació i investigació els que s'hi desplacen.
Una altra partida, en aquest cas amb 14,7 milions d'euros, permetrà la recuperació d'un espai a l'antiga ciutat del repòs de Tarragona per convertir-lo en un alberg de joventut amb 556 llits, pensat especialment per a famílies i col·lectius vulnerables que no es poden costejar la factura d'hotels convencionals per fer uns dies de vacances.
Pel que fa a la inclusió social, la Generalitat impulsarà un codi d'accessibilitat amb el qual trencar barreres físiques i sensorials (auditiva i visual, o la combinació de totes dues) amb kits d'accessibilitat comunicativa a espais i serveis d'atenció. Aquests paquets inclouran bucles magnètics o tauletes per oferir interpretació en llengua de signes i, segons el secretari general del departament, Oriol Amorós, permetrà que persones amb discapacitat puguin acudir a actes i socialitzar sense problemes.