"El carrer està a punt d'esclatar, perquè som molts vivint-hi i la ferralla no dona"

BadalonaUna dona amb una criatura de dos anys es desperta a la platja de Badalona. Han passat la nit al ras. Ella no té la documentació en regla i, després que la xarxa d’activistes de la ciutat s’hagin mobilitzat durant tot el dia, l’Ajuntament accedeix a donar-los una plaça en un hostal per a una o dues nits. Mare i fill no constaran en el recompte de persones sensesostre que la matinada d’aquest dimecres ha fet la Taula Sense Llar de Badalona per tenir una fotografia del sensellarisme. A la mateixa hora se n’han fet a Badalona, l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet, la conclusió és que el sensellarisme creix imparablement. A Barcelona, l’activitat s’ha hagut d’anul·lar a causa de la vaga que mantenen les plantilles dels serveis socials externalitzats del SASSEP i SIFAM per la reivindicació de millores laborals, la remunicipalització i els recursos de qualitat per als usuaris.

“Quants en som? Molts, oi?” La pregunta la planteja Nacho Martín, nascut a Toledo de 44 anys i que en fa vuit que viu al carrer. Està instal·lat al costat d’una escola, arrecerat en un racó d’una via del centre de Badalona. No hi ha un cens oficial dels sensesostre, però a Barcelona el recompte d’Arrels del 2022 en va quantificar 1.200 i aquesta nit els voluntaris de Badalona n’han localitzat 163, davant dels 71 de fa dos anys, un augment que a l’Hospitalet encara és més acusat: 90 persones al ras davant les 48 de fa dos anys. A Sant Coloma, 28, el mateix que fa dos anys. “Som molts, oi? –continua la conversa amb el Martín–. Jo ho veig, que el carrer està a punt d’esclatar, perquè hi ha molta gent amunt i avall, 24 hores de tràfec i la ferralla ja no dona”. Les xifres “amoïnen” les entitats que han organitzat el recompte, però no es pot dir que les sorprengui la tendència a l’alça per la precarització laboral i l’escalada inassumible per a moltes butxaques dels preus de lloguer. I adverteixen que no s’ha tocat sostre en aquesta crisi habitacional i, per això, reclamen més pressupost i serveis i donar una empenta a la llei del sensellarisme que es debat al Parlament perquè s’aprovi abans que s'acabi la legislatura. Martín no sap que hi ha recompte, ni tan sols s'ha assabentat de la majoria absoluta del popular Xavier García Albiol, però sí que coneix “el neonazi de Desokupa”. 

A les nou del vespre, el Martín està assegut al costat dels seus gossos Luna i Amor, i xerra animadament amb un noi català també amb tres gossos que al principi esquiva la pregunta de si viu al carrer. A condició de no ser identificat, explica que va ser un nen tutelat per la DGAIA per desatenció familiar i que, un cop major d’edat, s’ha hagut d’espavilar per sortir-se’n. Fins que la pandèmia li va fer perdre la feina a l’hostaleria i, de retruc, el pis quan els estalvis es van acabar. “Jo he estat sol durant tota la vida”, diu, mentre afirma que tan bon punt trobi una “casa per ocupar, sense molestar ningú”, hi entrarà, perquè els tres mesos que fa que és al carrer són durs. Sort dels gossos. Els animals són companyia, afecte i amor i també són una “defensa dels perills”, coincideixen a dir tots dos. També són la raó per la qual admeten que els costarà deixar el carrer, ja que són molt pocs els serveis que accepten animals. A més, hi ha el problema d’on es queden mentre es treballa o es busca menjar. Deixar-los no és una opció.

Quan hores després d’aquesta conversa passen els voluntaris del recompte, només trobaran el Martín dormint plàcidament. El noi dorm als afores de la ciutat, tot sol, en un lloc que no vol que es publiqui. “Jo li dic que vagi als serveis socials, però no vol, li fa vergonya”, explica un voluntari sobre aquest jove. Al de Toledo els serveis socials li han dit que la llista d’espera per a un recurs és llarg i que s’armi de “paciència”. A esperar és una de les coses que s’aprèn vivint al ras, com a haver de caminar quilòmetres durant tot el dia per trobar una dutxa o menjador.

Els recomptes es fan cada dos anys i són una eina per tenir una fotografia de qui viu al carrer, alhora que serveixen per conscienciar la ciutadania i fer visible el sensellarisme, que no és només sobreviure al ras. Els voluntaris (més de 150 per convocatòria) divideixen en quadrícules els mapes de les ciutats i caminen en petits grups amb un paper i un bolígraf on apunten qui, com i on dormen. Han localitzat gent a la platja, al costat de les vies, sobre un cartró o amb una tenda de campanya, així com en cotxes i furgonetes. A més, i fora del recompte, a Badalona també s'han comptabilitzat les 135 persones que han fet nit en un alberg, pis o pensió pagats per entitats o serveis socials municipals i les 237 més que ocupen naus industrials. Per al nou govern encapçalat per Albiol, un prec dels activistes pro drets: confien que remati la compra de l'hotel de Pep Ventura per convertir-lo en un alberg municipal per donar un millor servei a les persones amb necessitat de sostre i estalviar la contractació de places a empreses privades, apunta el veterà activista Carles Sagués.