Habitatge

Càritas insta els ajuntaments a reconvertir els seus locals buits en habitatge social

L'entitat critica la burocràcia per fer els canvis d'usos, en un context en què cada cop hi ha més persones sense casa

Una imatge d'arxiu del centre ecunèmic Abraham, on fa un temps es van instal·lar persones sense llar.

BarcelonaEl Centre ecumènic Abraham es va inaugurar el 1992 per acollir els diferents credos que coincidien a les Olimpíades de Barcelona. Tres dècades després, l'emblemàtic edifici, al costat del cementiri del Poblenou, té una part inutilitzada que, segons Càritas, podria ser una bona opció per reconvertir-la en habitatges socials per a persones que han perdut la casa. Com aquest espai, l'entitat diocesana afirma que en té i n'ha proposat uns quants, però que en molt pocs casos els ajuntaments han aprovat el canvi d'ús.

L'any 2022, amb la guerra d'Ucraïna en marxa, el centre Abraham es va proposar com a alberg d'urgència per als refugiats que arribaven a Catalunya, però en aquella ocasió la negativa va ser del govern espanyol que va considerar-les unes instal·lacions inapropiades. Tampoc ha estat possible que al pis que van deixar lliure els capellans de la parròquia de Sant Bernadeta del barri barceloní de Torre Baró fos ocupat per famílies que reben el suport de Càritas.

"Hi ha situacions kafkianes", ha lamentat el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, que ha recriminat que la rigidesa de la normativa "frena" els canvis d'usos d'espais susceptibles de convertir-se en habitatge. Sala ha defugit concretar la quantitat ni la mena d'espais de què disposa Càritas per a un ús residencial, però ha assegurat que el catàleg hi és i que només cal que les converses que hi ha amb les administracions donin els seus fruits.

En vigílies de Nadal, Càritas ha presentat un avançament de les dades de FOESSA, el centre d'investigació de l'entitat religiosa, i adverteix que el problema de l'accés a l'habitatge és estructural i que, en el cas de les famílies més vulnerables suposa empènyer-les cap a l'exclusió social. La radiografia és desoladora: una quarta part dels veïns de la diòcesi de Barcelona (l'àrea metropolitana i el Maresme) tenen dificultats per accedir i mantenir l'habitatge, i una de cada quatre criatures viuen en pisos insegurs.

Falten esforços

En una roda de premsa, Sala ha denunciat que, malgrat l'emergència social, cap govern ha abordat seriosament el desplegament de la llei d'habitatge social ni tampoc ha aprovat mesures preventives perquè les famílies acabin al carrer. En aquest sentit, el responsable de Càritas ha reclamat més lloguers assequibles per a aquestes famílies que no tenen ingressos o és impossible que puguin anar al mercat convencional.

"Els nostres lloguers poden oscil·lar dels 50 als 280 euros al mes; són aquestes quantitats quan parlem de lloguers accessibles", ha indicat Sala. En aquest context, Càritas planteja formalitzar el canvi d'usos d'espais buits per obrir-los com a habitatges. Però subratlla que, fins i tot quan hi ha voluntat política, es topa amb la normativa municipal i els plans d'usos, que exigeix informes tècnics de difícil compliment.

Més sobreocupació

L'informe assenyala que els habitatges amb sobreocupació a Catalunya doblen els de la mitjana espanyola, i que la salubritat dels pisos ha empitjorat en nou punts respecte dels últims anys, així com l'empobriment de les famílies després de pagar l'habitatge. "No pot ser que l'habitatge sigui el forat negre de les famílies, que els xucli la salut i l'economia", ha denunciat Sala.

Segons ha indicat, el percentatge que l'administració pública dedica a la promoció de l'habitatge social no arriba ni a l'1%. "Parlem d'engrunes", ha subratllat, i ha indicat que per augmentar el percentatge calen polítiques estructurals d'habitatge. Per contra, ha afirmat, "l'habitatge és una carta als Reis".

Dels 398 habitatges compartits que Càritas de Barcelona disposa, només dinou famílies que hi accedeixen van poder "fer el salt" cap al mercat ordinari. Aquesta falta de rotació impedeix que n'entrin de noves i que cada vegada més hi hagi més famílies sense una casa digna.

stats