Aquest dijous, la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (Fesbal) també ha alertat dels problemes per garantir el repartiment d'aliments. Mentre la taxa de risc de pobresa o exclusió social creix (ja està al 26,5%), es redueixen els donatius. L'any passat, els bancs d'aliments van atendre gairebé 1,2 milions de persones i van distribuir 138.046 tones de menjar, un 9% menys que el 2022. Així, el total de quilos i litres d'aliments que aquests bancs van poder entregar als beneficiaris va disminuir un 4,75% en un any, fins als 116 quilograms i litres per persona i any. Una reducció que, segons la Fesbal, s'explica pel descens de les aportacions i donacions.
Càritas Barcelona alerta que ha arribat al seu límit per atendre persones vulnerables
L'entitat avisa que més de la meitat dels usuaris viuen rellogats
BarcelonaLa població que viu al llindar de la pobresa continua escalant i només l'any passat Càritas Barcelona va atendre 44.526 persones. Els últims anys, la situació de vulnerabilitat ha crescut tant que l'entitat diocesana alerta que ha arribat “al límit” de la seva capacitat per atendre població vulnerable i seguir el ritme del creixement de la pobresa, que afecta no només les persones que estan a l'atur sinó també les que tenen una feina estable amb contracte. “Hem tocat sostre. No podem créixer al ritme que creixen les necessitats socials, tenim el vaixell ple i la gent del voltant es continua ofegant”, han advertit aquest dijous en la presentació de la seva memòria anual.
Una de les raons d'aquesta incapacitat de fer front la demanda amb garanties és la reducció substancial de donacions dels últims anys. “Detectem una fatiga de la compassió”, ha dit el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, que ha concretat que els ingressos provinents del voluntariat han caigut un 12% respecte al 2022 i el nombre de socis i donants han passat de 10.970 a 8.996 en un any. "Es necessiten més recursos per poder arribar a més gent", ha afegit. De fet, ha fet un símil amb l’enfonsament del Titanic i ha remarcat que “la barqueta de salvament està plena i no disposa de més recursos”. En aquest sentit, ha demanat “més col·laboració i ajudes econòmiques” governamentals per superar les situacions d'“estancament” que sovint es produeixen. “La vida de la gent no pot esperar, calen polítiques socials que demanen grans consensos que vagin més enllà de les legislatures”, ha afirmat.
Darrere la vulnerabilitat més gran hi ha, entre altres motius, el fet que s'hagin encadenat diverses crisis econòmiques, l'encariment del cost de la vida i, sobretot, l'alça imparable dels preus de l'habitatge, que està deixant moltes famílies al marge i condemnades a sobreviure en un infrahabitatge. De fet, el principal problema dels atesos per Càritas continua sent on viure: el 72% no disposen d'un habitatge digne. I, per primer cop, l'entitat adverteix que més de la meitat dels seus usuaris (52%) viuen rellogats en habitacions. Aquest és el cas de Míriam Yagüe, una peruana de 45 anys que, per la impossibilitat de fer front als costos d'un habitatge, viu en una petita habitació de quatre metres quadrats per la qual paga 300 euros.
Yagüe fa menys d'un any que va arribar a Espanya i, per tant, encara no ha complert els tres anys reglamentaris d'estar en situació administrativa irregular, abans no pugui iniciar els tràmits per fer l'arrelament. A més, del sou que cobra per cuidar una dona gran cada nit, n'ha de treure uns 300 euros per enviar-los a la seva mare, que s'ha fet càrrec de la cura dels seus fills. “El mes es fa llarg perquè tot és molt car”, es queixa. Davant de l'imparable augment de necessitats socials, Sala s’ha mostrat taxatiu: l’entitat “ja no pot créixer més” per fer-hi front.
El 14% tenen feina
La responsable d'anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu, també ha alertat que més del 40% de les llars que l'entitat ha acompanyat són de famílies amb nens i adolescents. “¿Algú s'imagina què suposa criar un fill en un espai compartit amb persones desconegudes, on els nens i les nenes no disposen de lloc per jugar, estudiar o dutxar-se?”, ha qüestionat. En efecte, tres de cada quatre persones ateses per l'entitat viuen en un infrahabitatge, entès com un lloc que no compleix els requisits per anomenar-lo llar, ja sigui perquè és un espai compartit amb persones fora del nucli familiar o no té prou garanties higièniques, no existeix un contracte de lloguer o, directament, viuen al ras.
Malgrat la moratòria de desnonaments, cada dia hi ha famílies que han de deixar casa seva per ordre judicial, i això encara fa augmentar més el risc de caure en l'exclusió residencial. “Les entitats del tercer sector fem un paper que no ens pertoca, intentem cobrir els drets vulnerats”, ha afirmat Sala, que també ha apel·lat als polítics davant la necessitat de consensos per implantar mesures socials que mirin a llarg termini, més enllà de legislatures. D’acord amb la seva memòria, l'any passat Càritas Barcelona va evitar que 3.696 persones es quedessin al carrer atorgant 1,3 milions d'euros en ajudes, dels quals 704.744 euros van ser per a ajuts al relloguer.
L'entitat també va posar a disposició més de 2.000 places de pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials conjuntament amb la Fundació Habitatge Social. En aquest sentit, ha demanat un desplegament efectiu del padró sense domicili fix per a les situacions d'exclusió residencial, i que totes les persones que es trobin en situació de necessitat personal bàsica, amb independència de la seva situació administrativa, puguin ser ateses de manera presencial per part dels serveis socials municipals.
Ara bé, a Càritas també hi entren persones buscant ajuda que tenen l'habitatge solucionat: un 21% disposen de contracte de lloguer legal i un 7% en són propietaris, però amb tot, per la falta de feina o altres qüestions no poden tirar endavant el seu projecte vital per ells mateixos. En aquesta mateixa línia, un 14% dels que són atesos tenen una feina amb contracte, encara que sigui precari, la qual cosa confirma que el fet de treballar ja no és una protecció total per no caure en la marginalitat.
La situació es replica en altres punts del territori. Càritas Diocesana de Tarragona ha atès 9.204 famílies durant el 2023, és a dir 20.072 persones. Una dada que creix respecte a l'any anterior, quan van ajudar 19.922 ciutadans. Per a la coordinadora de l'àrea d'Acció Social a Tarragona, Teresa Jordán, aquesta fotografia evidencia que la pobresa és una realitat que no para de créixer i que provoca que l'escletxa social es faci cada vegada més grossa. “Hem anat sumant crisi darrere crisi”, ha lamentat, i ha afegit que molts usuaris (sobretot dones amb fills) viuen en situació de vulnerabilitat des del 2008.