Darren McGarvey: "Les biblioteques han de ser el refugi per als nanos d'entorns marginats"

BarcelonaDarren McGarvey es va criar als barris marginals de Glasgow dels anys 80 i 90 que després va descriure en el seu exitós Safari en la pobreza, publicat per Capitán Swing el 2019, un assaig gairebé autobiogràfic de la ira dels marginats socials al Regne Unit, la versió escrita de Trainspotting o de qualsevol pel·lícula de Ken Loach contra el liberalisme salvatge que va deixar Margaret Thatcher. Raper sota el nom de Loki i activista contra la pobresa, l'escocès ha estat el convidat a l'acte de commemoració de l'ECAS, la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social. A Barcelona atén pacientment la premsa assegut en un racó de la instal·lació La llar de les absències, amb què ECAS intenta conscienciar sobre les mancances amb què sobreviu una quarta part dels catalans. El projecte es podrà veure el 30 d'octubre i l'1 de novembre al Palau Robert de Barcelona.

Vostè parla dels marginats amb coneixement de causa. Com va ser la seva infantesa amb una família desestructurada?

—  Era una família normal en el marc de la comunitat on jo vivia, i va ser més endavant que em vaig adonar que era disfuncional. Una disfuncionalitat deguda a l'alcoholisme de la mare. Realment és traumàtic créixer allà per falta de coherència, de consistència, per l'ansietat. I això et pot fer un nen nerviós i, per tant, un adult nerviós també més endavant.

L'escola pot ser una escapatòria. Va ser el seu cas?

—  Sí, era un nen intel·ligent, però evidentment treia males notes; no sempre responia adequadament a l'entorn tradicional de classe. Em costava la lectura, la concentració, i no tenia sempre un bon comportament. Això és habitual entre els nens d'entorns més pobres. I per això veiem menys assoliment acadèmic en les comunitats més pobres.

¿Li molesta que li diguin que vostè és un cas d'èxit, un exemple que hi ha esperança?

—  Soc dels que més sort han tingut dels meus amics, però suposo que vaig tenir sort. A la meva comunitat, en aquella època, ser creatiu, ser intel·ligent acadèmicament, eren trets que no s'aplaudien. Al contrari, es valorava ser agressiu, burlar-se dels altres, ser misogin. Vaig trobar, crec, un equilibri entre la creativitat i la masculinitat a través de la música. Però amb la idea que no es pot fer res per acabar amb la pobresa, no canviarem la situació.

Al llibre parla de l'incendi a la torre Grenfell de Londres i de com l'establishment va menystenir-los.

—  Sis anys després, els responsables d'aquesta tragèdia no han estat jutjats perquè el seu privilegi de classe, d'alts funcionaris, o l'assessorament jurídic que reben, fa que no paguin les seves responsabilitats. Hi ha hagut una sentència en contra d'una empresa, però no en contra de persones individuals. I això és un fracàs del sistema perquè així no es fa justícia. No genera cap incentiu perquè altres es comportin millor, perquè saben perfectament que se'n poden sortir, tot i que no tenen comportaments ètics.

Sap que a Catalunya tenim un projecte de renda universal aturat. Què en pensa?

—  Crec que la renda podria solucionar problemes immediats a curt termini, però no a llarg si no hi ha una reforma del sistema econòmic. La meva opció preferent seria que hi hagués serveis bàsics universals; per exemple, oferir transport públic, educació gratuïta a tots els nivells, assistència als infants, guarderies gratuïtes. Això redueix els costos de la vida, perquè és això el que fa que la vida sigui difícil.

He llegit que és un gran defensor de les biblioteques.

—  Les biblioteques són dels pocs llocs on no s'espera que et gastis diners, on pots seure tranquil·lament. Les biblioteques són un refugi si has nascut en una comunitat pobra i experimentes molt estrès perquè vius en pisos molt petits, on sents els veïns, sempre hi ha soroll, baralles, conflictes... Però avui hi ha menys usuaris perquè no s'hi ha invertit prou per modernitzar-les, almenys a Escòcia, i moltes ocupen edificis antics i no són llocs atractius. Quan la gent deixa d'utilitzar la biblioteca, els ajuntaments consideren que la gent no les vol. Però és que la gent hi aniria al vespre un cop han acabat de treballar, oi? Doncs estan tancades. I les nostres biblioteques són un reflex del que pensen els polítics sobre la mobilitat social i sobre les classes baixes. Qui entra en una biblioteca és qui està intentant cultivar-se culturalment, econòmicament; per tant, hem de donar suport a les biblioteques. Han de ser aquest lloc de generació de progrés i de fer comunitats.

Ve convidat per una federació d'ONG. Què en pensa del seu paper?

— Fan una bona feina per lluitar contra la desigualtat, i entenc les contradiccions amb què es troben perquè les seves fonts de finançament són els governs i els bancs, així que és difícil que els puguin criticar. Aquest és per a mi el gran desafiament.

Canviant de tema, vostè va donar suport a la independència d'Escòcia. ¿Hi veu possibilitats d'un nou referèndum?

— Crec que, com a Catalunya, el moviment independentista no és prou contundent ara per ara.