Barcelona arrossega la pobresa del covid: els serveis socials atenen un 23% més d'usuaris que abans

BarcelonaPrimer va ser la pandèmia, que va colpejar les butxaques dels col·lectius més vulnerables i va arrossegar ciutadans i famílies senceres, que fins aleshores se'n sortien, a l'espiral de la pobresa. Ara la inflació ha agreujat encara més la situació, i els serveis socials de Barcelona han pogut constatar a la quarantena de centres que tenen disseminats per la ciutat que no només ha augmentat la demanda, sinó que les necessitats més bàsiques de la població estan descobertes. L'any passat l'Ajuntament de Barcelona va atendre prop de 98.000 persones que necessitaven ajuts per a serveis bàsics, com l'accés a un allotjament i el pagament dels lloguers, o a l'alimentació. Tot i que és una dada equiparable a la del 2021 –quan 97.531 persones van recórrer a aquests recursos municipals–, l'increment és significatiu si es compara amb l'època prepandèmica: avui s'atenen un 23% més de persones el 2019.

Aquesta dada evidencia, en paraules de la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, que encara no s'ha pogut recuperar la situació econòmica prèvia a la crisi del coronavirus. Els usuaris dels serveis socials, ha explicat aquest divendres, parteixen de "situacions molt difícils i complexes" que els impossibiliten construir o mantenir el seu projecte vital si no compten amb els ajuts municipals addicionals. I la inflació només ho ha agreujat tot. Un bon indicador és l'arribada sostinguda d'usuaris nous. "Hi ha un bon nombre de persones que acudeixen als serveis socials per primer cop que abans no ho feien, en part per la pujada dels preus i l'encariment de la vida", ha explicat. Per districtes, la majoria de les atencions municipals s'han fet a Nou Barris (35.752) i Sant Martí (35.220).

El balanç municipal confirma que, si bé el 2022 es van concedir un total de 136.470 ajuts d'emergència, 20.000 menys que el 2021, la despesa destinada a aquestes prestacions ha augmentat, i ha passat dels 41,3 milions d'euros als 49,8 milions el 2022. "És la xifra més alta que ha destinat històricament Barcelona a aquests serveis, en part per l'increment important en la despesa per sufragar allotjaments, com pensions temporals, o per fer front als lloguers", ha detallat la comissionada. Mentre que el 2021 es van destinar 25,8 milions d'euros en ajuts per a l'habitatge, el 2022 aquesta xifra ha crescut fins als 32,6 milions, uns 7 milions més. "Però si no hi ha un esforç majoritari per la mesa d'emergència i una normativa per regular els preus del lloguer, les persones continuaran patint per l'habitatge i els subministraments. La situació és crítica", ha afirmat Fuertes. 

Precarietat feminitzada

Pel que fa als ajuts d'alimentació, l'any passat l'Ajuntament va concedir 19.864 ajuts per valor de 4,1 milions d'euros, sense tenir en compte serveis com els menjadors socials. La comissionada ha volgut destacar la feminització dels usuaris: de les gairebé 100.000 persones ateses, un 64% van ser dones, un percentatge que es manté similar respecte als últims anys.

Fuertes també ha subratllat que Barcelona és la capital de l'Estat amb més inversió social per habitant, segons l'informe anual que publica l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDiGSS), amb 235 euros per habitant.