Badalona deixa al carrer tres mares i els seus quatre fills menors d'edat

BadalonaSi no hi ha contraordre d'última hora, les tres dones i quatre menors d’edat que van ser desallotjats el 15 de desembre passat d’un edifici de Badalona hauran d’entregar, aquest dimarts abans de les 11 del matí, les claus i abandonar l’hostal on s’han allotjat durant les tres últimes tres setmanes. “No sé on anar ni tampoc quina porta més trucar perquè totes estan tancades”, lamenta Souad Ghailan, mare de dues adolescents de 13 i 16 anys, resumint el sentiment general. És dilluns al matí, i quan falten menys de 24 hores perquè es compleixi el termini marcat per l’Ajuntament, l’equip que dirigeix Xavier García Albiol els ha anunciat que no continuarà pagant l’allotjament, una “mesura excepcional” que va prendre tenint en compte la “necessitat” d’aquestes famílies. Això vol dir que quan surtin de l’hostal hauran de buscar-se una alternativa si no volen dormir al ras. 

Les dones eren veïnes d’un edifici de vuit minipisos del carrer Calderón de la Barca de Badalona, declarat en estat ruïnós, que un jutjat va ordenar desallotjar per protegir la seguretat dels ocupants. L’Ajuntament va pagar tres dies en un alberg de Barcelona a la vintena de residents afectats, però passats aquests dies només es va voler fer càrrec de les tres dones i els seus fills menors d’edat fins al dia 8 de gener, i es va deixar fora de l’acord el marit i un fill de 18 anys d’una d’elles. Un altre veí, que té una discapacitat física, també ha tingut un sostre al centre d’acollida municipal Bufí Vell. La resta són homes sols que han hagut de buscar-se la vida. Hi ha qui ha trobat refugi a casa d’uns amics o parents, mentre que quatre veïns més han estat dormint dins del taxi d’un d’ells i, “quan hi ha diners”, agafen una habitació en una pensió. 

En un breu comunicat, l’Ajuntament insisteix en el fet que la finca estava ocupada de manera “il·legal”, tot i que tots els veïns poden demostrar amb documents que tenien contracte amb el propietari i que han anat pagant les quotes, entre els 200 i 300 euros mensuals, alguns fins al mes abans que la comissió judicial i els avalots dels Mossos d’Esquadra els traguessin de casa. “Nosaltres no som ni assassins, ni lladres, ni traficants de droga. Només som pobres”, diu Ghailan per tornar a desmentir les acusacions, matisades posteriorment, de l’alcalde Albiol quan va afirmar que la finca era un cau de persones conflictives i delinqüents.

Els veïns sabien des de feia dos anys que el temps s’esgotava i que havien de marxar perquè l’edifici patia greus deficiències estructurals i havia d’anar a terra. Amb tot, van continuar pagant les quotes fent transferències bancàries o amb un sobre al propietari, una persona física que va ignorar les peticions de l’Ajuntament per apuntalar la finca i que no s’ha fet càrrec dels seus inquilins. La situació personal dels veïns afectats és complicada. Mai havien acudit als serveis socials fins que s’han vist al carrer. I amb feines precàries o de baixa mèdica, des de fa mesos els seus ingressos no cobreixen un lloguer a preu del mercat de Badalona o dels barris del voltant. "Encara menys quan et senten parlar”, apunta l’Abdukar. “Si ens diguéssim Antonio seria una altra cosa”, subratlla per denunciar la xenofòbia i el racisme amb què es topen a l’hora de poder llogar un pis. “No volem les claus per a una casa gratis, volem que ens ajudin a poder trobar-ne una que puguem pagar”, reclama Lamya Havari.

En tractament de càncer

Havari està casada i té tres fills: una nena d’onze anys, un nen de cinc i un noi de divuit que ha estat a casa d’uns amics perquè l’Ajuntament els va denegar l’ajuda. La dona està en quimioteràpia de càncer de mama i, precisament, demà a la tarda té hora per a un TAC per controlar si el tumor remet, però veure’s gairebé al carrer, amb la família separada, la fa estar “nerviosa” i als seus fills els fa “anar malament a l’escola” perquè no són aliens a la situació familiar. 

La seva amiga Fatima Ben Abdel té una discapacitat visual del 90% i requereix ajuda gairebé constant. En aquestes hores prèvies a haver de deixar l’hostal, les tres dones s’acosten al que fins fa unes setmanes havia estat casa seva. Havari hi havia viscut gairebé vint anys i les altres més de deu. Ara, la finca està tapiada i, tot i que han demanat en diverses ocasions poder entrar-hi per recuperar les pertinences que no es van poder endur, el propietari no els ha donat permís. “Allà tenim tota la roba, estris de casa, però també fotos dels pares, records familiars”, enumera Ghailan.

Les famílies reben el suport i assessorament de la plataforma Sant Roc Som Badalona que, un cop es va conèixer que no s’allargaria l’ajuda per pagar l’hostal, va denunciar que l’administració municipal no fes res per aquestes famílies i, en canvi, l’Ajuntament gastés diners i esforços per tenir l’arbre de Nadal més gros. “És una qüestió de prioritats”, denuncia el portaveu de l’entitat, Carles Sagués, que assegura que “cap altra ciutat” de l’àrea metropolitana deixa al carrer menors d’edat.