"Quan vaig arribar a Barcelona vaig sentir que tenia un mur al meu davant"

BarcelonaOuafaa Elatari va arribar a Catalunya el 2010, en plena recessió econòmica, per buscar un lloc on consolidar la seva vida i ampliar la seva carrera professional. Jove, amb la carrera de dret sota el braç i amb anys d'experiència exercint com a advocada a Fes, va arribar a Barcelona. Però els canvis mai són fàcils. Encara menys quan no coneixes el sistema laboral, educatiu, sanitari i cap dels tràmits administratius bàsics. Poc temps després d'establir-se a Ciutat Vella, Elatari va conèixer la Fundació de l'Esperança, a través de la qual ha seguit formant-se i ara, gairebé deu anys després del primer contacte, són els seus fills els que segueixen el vincle amb l'entitat de La Caixa.

"Per a mi treballar és ser lliure, però quan vaig arribar a Barcelona vaig sentir que tenia un mur al meu davant que em limitava, i no sabia com travessar-lo". Ouafaa Elatari va arribar amb el seu marit i els seus dos fills a Catalunya, però tot i que va provar d'inserir-se al mercat laboral, no aconseguia una feina estable. Amb el boca-orella de les dones del barri va sentir a parlar de la Fundació de l'Esperança, un centre on es promou la igualtat d'oportunitats i la inclusió en un dels districtes de Barcelona amb més complexitat social: Ciutat Vella. Sense dubtar-ho, el 2014 va passar a formar-ne part.

Allà va fer el curs d'hostaleria i al cap de pocs mesos ja va trobar feina: "Em va donar aire", diu Elatari. Però no va deixar la formació aquí. "Tot i els nens i la feina, sempre que he tingut temps m'he escapat a la Fundació de l'Esperança i m'he inscrit en diferents cursos que m'ajuden a créixer". També va fer un curs d'informàtica i dos anys de català, que encara que li costa parlar-lo l'entén perfectament. Després de rebre l'assessorament i aquests recursos, ja va poder aconseguir una nova feina, del que volia i, aquesta vegada, sense la tutoria dels educadors socials de l'entitat.

La Ouafaa és una de les 8.000 persones amb risc d'exclusió social que han rebut l'atenció social directa de la Fundació de La Caixa que enguany celebra el desè aniversari. Després d'un primer abordatge, els professionals del centre construeixen un itinerari personalitzat que posa "el focus en el reconeixement de les competències i en la construcció de l'autoconfiança per millorar les condicions de vida, ja que sovint se senten molt poc valorades", explica Núria Danés, directora de la Fundació de l’Esperança.

La inserció no és l'únic àmbit que es reforça des de l'entitat situada a la plaça de Sant Just, al cor del districte de Ciutat Vella. Tal com ha recalcat el subdirector general de la Fundaicó La Caixa, Marc Simón "el primer pilar del projecte és posar les persones al centre". Amb aquesta premissa es potencia la creació de nous projectes, es dona atenció a la infància i es gestiona la Casa del Recés, un habitatge per a dones d'entre 18 i 35 anys que volen afavorir la seva autonomia i facilitar l'emancipació. La Fundació de l'Esperança pretén donar una resposta conjunta a la situació de totes les persones en situació d'exclusió social, per això Simón ha posat èmfasi en la col·laboració amb entitats, institucions i empreses implicades en el territori, i ha celebrat que aquest projecte ha permès "detectar necessitats i anticipar-se amb programes globals". Per aquest motiu, la institució de La Caixa també funciona com a nexe amb altres entitats com el Banc d'Aliments.

De fet, en el cas d'Elatari, també va optar per vincular els seus fills a l'entitat. D'aquesta manera, tenen un nou espai de relació amb nens de la seva edat i del barri. Allà se'ls proporciona un espai per fer deures i s'organitzen casals perquè els més petits es formin en el lleure, però també hi ha la possibilitat de rebre ajudes econòmiques per garantir l'educació dels infants, el col·lectiu que més pateix la pobresa estructural. Concretament, el centre ha prestat una ajuda econòmica a equipament escolar a 3.670 infants en els deu anys que porta funcionant el projecte. També se'ls fa un seguiment acadèmic i, en el cas d'Elatari, també va disposar d'un logopeda per al seu fill de 6 anys, que tenia dificultats per parlar. Per a ella, és "el regal més gran" que li han pogut fer.