Albiol deixa al carrer 45 persones al tancar l'únic alberg de la ciutat

BadalonaBadalona, amb més de 225.000 habitants, es queda sense alberg municipal per acollir persones sense llar i deixa al carrer 45 persones que hi fan nit o hi van a menjar. Can Bofí Vell, al barri de Montigalà, tancarà dilluns al matí, sense que l’Ajuntament del popular Xavier García Albiol hagi trobat una solució per als usuaris, alguns dels quals tenen malalties físiques o psiquiàtriques que els obliguen a medicar-se. De moment el consistori només detalla que estan "treballant per buscar sortides" per als usuaris. "No sé què serà de nosaltres, però tornar al carrer acabarà amb mi", lamenta José Rodríguez, que fa tres anys que resideix a l'alberg i sis mesos que està de baixa laboral per una depressió.

L’anunci del tancament de Can Bofí Vell el va avançar el diari El Punt Avui, que explicava que des de fa temps el consistori i la cooperativa Suara, encarregada de la gestió del centre, no eren capaços d’arribar a un acord per mantenir-lo obert. L’origen del problema és que l’Ajuntament badaloní deu 1,7 milions d’euros auditats i que després de quatre anys en funcionament encara no ha sortit la licitació del servei. Els impagaments han dut la cooperativa a “una situació límit”, incapaç de poder mantenir el ritme de despesa mensual que suposa aquesta instal·lació. Fonts de l'Ajuntament han assegurat que des de Serveis Socials s'estan fent "tots els tràmits per pagar el deute", però retreuen a l'empresa que hagi decidit plegar abans que s'obrís el concurs.

A sota d'un cartell amb una gran foto d'Albiol promocionant el seu "badalonisme", una vintena dels usuaris del centre s'han concentrat aquest matí a la plaça de l'Ajuntament per reclamar a l'alcalde que s'ho repensi. A l'acte s'hi han sumat representants municipals de Junts per Catalunya, ERC, els comuns i la CUP, que amb el PSC s'han compromès a presentar al pròxim ple una moció de Badalona Acull en què es denuncia la mancança de recursos públics per acollir ciutadans amb problemes d'habitatge. L'entitat alerta que el nombre de persones sense llar de la ciutat creix exponencialment i s'ha passat de 39 el 2016 a les 90 de l'últim recompte del 2023.

La tranquil·litat d'un sostre

"No ens poden deixar al carrer", diu plorant Cèsar Bau, que després de 10 anys de viure al ras en fa quatre que va arribar a l'alberg, un fet que li va suposar una millora del seu estat de salut. "Aquí s'han acabat les baralles, els robatoris, jo he aconseguit que em controlin tota la medicació que prenc", explica emocionat. I es pregunta com s'ho farà tot sol per no perdre les rutines recuperades sota un sostre i prendre's tots els medicaments que necessita. La mateixa inquietud la comparteix José María Castaño, de 60 anys, que amb cinc vàlvules al cor, mobilitat reduïda i una discapacitat visual diu que no està per estar al carrer. "L'alberg ha sigut un lloc segur, on saps que quan arriba la nit hi pots dormir sense por que t'agredeixin", explica.

Vuit dels usuaris de l'alberg són dones. Una d'elles és una dona gran que necessita un caminador per moure's i que no ha pogut venir a la concentració, com sí que ho han fet Paqui Márquez i Fatiha Bayefler, a qui els horroritza l'arribada de dilluns sense cap altra alternativa que tornar al carrer. Ja saben què és la vida al ras i són conscients que, com a dones, encara tenen més riscos de patir abusos i agressions sexuals. Bayefler va perdre el permís de residència al quedar-se sense feina quan l'havia de renovar, i abans de l'alberg i el carrer havia estat ocupant un pis compartit en un barri de Badalona. Com la resta dels seus companys, van saber que havien de marxar dilluns d'aquesta setmana, una setmana abans del tancament del servei.

A Márquez li van robar la medicació quan dormia en un caixer i, sense cap prestació social, explica que no pot pagar-se cap habitació, ni tan sols un sostre sense condicions. Ella ha llegit el manifest dels usuaris en què es presenten com a persones vulnerables, algunes sense permís de residència, que han quedat excloses de la societat. A Douniane Baarab el tancament de l'alberg l'agafa quan intenta regularitzar la seva situació. "Al carrer no hi ha res fàcil, tot és molt dur i molt perillós", subratlla.

Obertura en l'estat d'alarma

El juny del 2020, en ple confinament pandèmic, Albiol va obrir l'alberg per aixoplugar persones sense sostre, com es va fer en altres ciutats. Amb l'estat d'alarma es va encarregar a Suara el funcionament del servei, sense haver passat per concurs, però després de diversos governs municipals mai no se n'ha fet la licitació. Segons l'Ajuntament, en el mandat d'Albiol es van desemborsar 625.007,86 euros corresponent als sis primers mesos de funcionament i després que una auditoria municipal n'avalés el cost, però des de llavors cap dels governs que van seguir la moció de censura del novembre del 2021 van fer res per regularitzar-ne la concessió i el deute només ha augmentat fins als 1,7 milions que assenyala la cooperativa.

Amb el tancament de Can Bofí Vell, una masia al barri de Montigalà declarada bé d'interès local, Badalona amplia el seu patrimoni local buit. El consistori ha expressat la seva voluntat de començar les obres de millora de l'edifici i ha assegurat que l'any vinent la ciutat disposarà de 26 habitacions per a emergències residencials en un edifici on també es construiran 24 pisos d'habitatge protegit. Des de Badalona Acull, però, es denuncia que Albiol revoqués l'acord de l'anterior consistori per adquirir l'hostal Be Dream, a la plaça Pep Ventura, per poder-lo destinar precisament a fer acollida d'emergència i amb dignitat de persones sense llar. "L'alcalde sempre diu que no vol rodamons al carrer, però a nosaltres ens força a ser-ho, que no es queixi", conclou Castaño.