Els ajuntaments obren les primeres oficines antiocupació per lluitar contra un "no problema"

El Vendrell“Les ocupacions dels habitatges no són un problema”. Ho admeten des dels ajuntaments del Vendrell i de Castelldefels, que han fet de la urgència dels desallotjaments una de les grans prioritats del mandat que tot just arrenca. El cert és que les dades que aporten els Mossos d’Esquadra confirmen que les ocupacions “delinqüencials”, les que afecten una residència habitual i el Codi Penal qualifica de violació de domicili, són testimonials. La història d’una família que marxa una estona de casa i quan torna ja té a dins uns ocupes és “una falsa llegenda”, en paraules del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Segons l’estadística policial, de les 6.863 ocupacions que es van denunciar a Catalunya l’any passat, el 98% van tenir lloc en pisos buits. Això vol dir que només en 159 casos, el 2,3% del total, es van ocupar domicilis habitats, independentment de si es tracta d’habitatges de primera o segona residència.

A la capital del Vendrell fa tres setmanes que el socialista Kenneth Martínez va obrir l’oficina municipal antiocupació, la primera a Catalunya. L’organisme es posa en marxa sense tenir el protocol d’actuació a punt, confirma el primer tinent d’alcaldia i regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano, que tampoc posa xifres absolutes de l’impacte de l’ocupació i només assenyala que “la delinqüencial” suposa el 5% del total. Sí que aclareix que en tots els casos es tracta de “locals comercials buits”, considerats “primer habitatge” per la llei. És un "percentatge molt baix" però que crea inseguretat i problemes de convivència amb la resta de veïns, justifica.

L’ocupació i la desocupació s’han fet un forat en la política aprofitant que la conjunció de l'escassetat d'habitatge accessible ha fet augmentar el nombre de persones que, sense cap altra alternativa que el carrer, entren en un pis buit, propietat de bancs o de fons voltor. També hi ha els que es converteixen en ocupes sobrevinguts en la seva pròpia llar. I una altra variable, que explica que l'ocupació sigui tema electoral, malgrat la baixa incidència, s'atribueix al fet que les empreses de seguretat hi han vist una gran oportunitat de negoci abonant la percepció del risc que la realitat desmenteix.

Castelldefels, pendent d'aprovació

La dreta i, sobretot l’extrema dreta, són les que han fet més bandera del “problema de l’ocupació”, però el corrent s’estén per altres municipis, sobretot de l'àrea metropolitana, que reclamen uns terminis més diligents per fer fora els ocupes. Un dels grans barons de la lluita contra l'ocupació és el popular Xavier García Albiol, que amb la majoria absoluta ha creat la primera regidoria específica sota el nom d’Àrea de Polítiques contra les Ocupacions Il·legals, que ha dotat amb un pressupost de cinc milions d’euros i que, en un futur, inclou l’oficina.

A l’altra banda de Barcelona, un altre ajuntament en mans dels populars també té al cap una oficina, pendent de passar per la junta de govern i el ple. Es tracta de Castelldefels, un dels municipis amb la renda i els preus immobiliaris més elevats de Catalunya. La regidora de Presidència, Marian Ortega, admet els problemes per trobar un habitatge i apunta que la iniciativa “no respon a un nombre gran” d’ocupacions en aquest municipi de 67.000 habitants, ja que actualment tenen constància de 55. Totes, afirma la regidora, són en “propietats de persones jurídiques”, és a dir, empreses, bancs o fons; cap de particulars. En aquest cas, la llei ja té mecanismes per activar-ne el desallotjament.

Soriano, el regidor vendrellenc, rebutja que la seva formació doni un estatus oficial que, segons reconeix, no existeix en aquest municipi de 40.000 habitants. “Quan em diuen això, els dic que trepitgin carrer”, respon. Per a l’oficina, explica, no s’ha contractat personal –funciona amb la redistribució de funcionaris públics– ni tampoc s’ha instal·lat en un espai. De moment atenen més inquietuds que no pas denúncies.

És la mateixa situació que dibuixa la regidora Ortega, que assenyala que no hi ha data d’estrena de l’oficina i que encara no s’ha perfilat el protocol. “No és que t’ocupin casa teva, però els veïns no saben què fer o com actuar en cas que hi hagi una ocupació”, relata i, demana als que vulguin ocupar “que passin per l’Ajuntament per trobar una alternativa”.

Aquestes oficines són, per al Sindicat de Llogateres, una manera de crear “la falsa imatge de l’ocupació” que han trobat “governs populistes” per no fer front al greu problema de l’habitatge i als milers de pisos buits que deixen sense sostre famílies senceres, retreu Lucila, una de les portaveus de l'entitat. Per contra, critica que les institucions no s'involucrin a fer habitatge social. De fet, a Espanya menys del 2% del parc immobiliari ho és. A Castelldefels, el consistori compta amb 53 d'aquests habitatges, ocupats per usuaris dels serveis socials, i en construeix 72 més en una promoció nova. Al Vendrell només n'hi ha 12. "És més barata una oficina que una bona política de l'habitatge", conclou la portaveu.