Acord "històric" als serveis socials: més diners per contenir la fuga de treballadors i auditories per revisar els costos

BarcelonaAcord "històric" per dignificar les condicions dels professionals que treballen al sector social de Catalunya. Vuit patronals, els sindicats UGT i CCOO i el departament de Drets Socials han signat aquest dijous el primer pacte trifàsic per intentar tallar el desnodriment progressiu d'aquestes plantilles amb una entesa inèdita que ha desbloquejat 116 milions d'euros per aquest any (i ha reservat 78,6 milions més per al 2024). Les parts s'han compromès a garantir que aquesta injecció econòmica repercuteixi en els salaris dels treballadors en el marc de cada negociació col·lectiva. "Un model que no tingui bones condicions laborals no és ni just ni sostenible", ha afirmat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.

La partida d'enguany, que serà retroactiva a 1 de gener, servirà per augmentar el preu que paga el Govern a residències, sociosanitaris i centres d'acolliment d'infants i de suport a les drogodependències (s'hi destinaran 58,7 milions); pujar l'import de les prestacions als dependents en llista d'espera (28 milions), i sufragar una petita part dels sobrecostos energètics derivats de l'augment de preus dels subministraments (29,3 milions). En total, 116 milions d'euros.

Actualment, el 90% dels serveis socials són concertats i, segons s'estableix a l'acord, les patronals hauran de dedicar l'augment de les tarifes socials d'aquest any (quantificat en un 4%) a la millora salarial "com a mínim proporcional" de les seves plantilles. Tot i que no s'ha establert un percentatge concret i les empreses tenen llibertat per aplicar-ho en funció de les categories professionals, l'objectiu és que el personal de la xarxa de serveis socials concertats o amb finançament públic de Catalunya avanci cap a uns salaris "equiparables als del sistema de salut i al de funció pública", han apuntat fonts de la conselleria, que detallen que tindria un cost aproximat de 300 milions d'euros. "Estem posant l’estat del benestar de Catalunya al segle XXI. És la primera vegada en la història que sindicats, patronals i Govern signen un acord d’aquestes característiques", ha afirmat el conseller Campuzano.

La Generalitat no pot ficar-se en la quantitat mínima o màxima que poden percebre els treballadors amb aquest canvi, ja que els augments salarials s'han d'emmarcar en la negociació de la dotzena de convenis laborals existents, alguns d'ells d'àmbit estatal. Aquells que ja hagin acordat increments equivalents als salaris no estaran obligats a efectuar nous augments. Actualment, però, i segons fonts de La Confederació, la patronal del tercer sector social de Catalunya, una infermera que treballa en una residència cobra un 30% menys que una que ho fa en l'àmbit sanitari. I segons fonts de Drets Socials, un treballador del sector concertat cobra entre un 15% i un 30% menys que els treballadors públics. Per això, l'acord també preveu la creació d'una comissió de seguiment dels compromisos adquirits.

Les empreses "es comprometen a efectuar, durant el 2023, els increments en les percepcions salarials", però no és una obligació, de manera que tot depèn de la seva voluntat. Fonts de Drets Socials confien que els proveïdors compliran amb el pacte, però, en cas que no ho facin, afirmen que es decidirà si cal prendre mesures en "les futures relacions entre el Govern i el sector", o el que és el mateix, es decidirà si es mantenen o no els contractes. En aquest sentit, l'acord també recull la incorporació del sistema català de serveis socials a l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), per tal que les empreses hi bolquin els seus balanços i que l'administració pugui fer una revisió de potencials incompliments o desajustaments en les despeses.

"Òptica de futur"

Entre els representants de totes les entitats, que s'han reunit aquest dijous a la conselleria de Drets Socials per signar el document, es respirava optimisme. Tot i admetre que l'acord no és la panacea, totes les parts confien que serà un punt d'inflexió que es complirà i que ajudarà a assentar les bases per construir un sistema català de serveis socials, que posi l’atenció a les persones vulnerables i les cures com a pilar de l’estat del benestar, com ja es fa amb Salut i Educació. El president de l'Associació de Centres d'Atenció a la Dependència (ACAD), Juan Gracia, s'ha mostrat confiat que l'increment de tarifes ajudarà a pal·liar "la necessitat imperiosa de fer millores salarials per als treballadors", i Enriqueta Duran, de la UGT, ha assegurat que és el primer cop que es dona al sector social aquest espai per "avançar, sumar i arribar a un acord" amb l'administració.

Cinta Pascual, presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que agrupa el 70% de les entitats de recursos assistencials per a la gent gran, ha celebrat que l'administració reconegui que el sector social està infrafinançat: "És un acord ampli que il·lusiona, un full de ruta que marcarà un abans i un després al sector. Veiem que hi ha voluntat política, i també per part de les patronals i la resta d’agents implicats". També Jordi Roman, president de La Confederació, ha celebrat el compromís explícit que "no hi haurà cap servei infrafinançat, per sota dels seus costos". “Recordarem aquest dia com l’inici d’un fet històric. És cert que per a les entitats socials potser cobreix de manera parcial les nostres necessitats, però avui no hem de fer l’òptica del present, sinó del futur, i s’ha acordat l’equiparació salarial progressiva entre treballadors del sector privat i públic”, ha plantejat.

L'acord també es traduirà en una millora de la planificació anual dels centres, que fa anys que denuncien haver de fer front a sobrecostos que hauria de cobrir l'administració pública, i implicarà que el Govern pugui fiscalitzar el cost exacte de cada servei i la qualitat amb què les empreses el proveeixen perquè cap estigui infrafinançat. Per certificar-ho, es preveu la realització d’un estudi d’escandall de costos que constati l’actualització del preu dels serveis gestionats per part de les entitats proveïdores. La idea és que l'estudi estigui fet a finals del 2023 i que es vagi actualitzant any a any. Segons un informe de La Confederació, l'any passat una de cada quatre entitats temia tancar l'any en números vermells i fins a un 60% va haver de demanar crèdits o aplicar mesures de contenció per garantir l'adequació de les instal·lacions i la qualitat del servei prestat.