Emergència social

El 20% dels catalans que més guanyen multipliquen per cinc els ingressos dels més pobres

La desigualtat i la pobresa es mantenen amb xifres altes, malgrat les bones dades econòmiques i les ajudes socials

Carros de la compra de persones que anaven a buscar aliments a l'església de Sant Agustí de Barcelona durant la pandèmia.
2 min
5
Regala aquest article

BarcelonaEls ingressos del 20% dels catalans que més guanyen multipliquen gairebé per cinc (per 4,6, exactament) els del 20% de la població que menys guanyen. Aquesta diferència mostra la desigualtat social a Catalunya, una bretxa que des de fa una dècada es manté en percentatges semblants. Si bé és cert que hi ha una lleugera millora a partir de la pandèmia, la taxa de pobresa està clavada en el 25% de la població. Encara és més alta entre els menors de 18 anys, que arriba al 34%, i molt més entre la població immigrada, en què s'enfila fins al 45%.

L’enquistament de la pobresa evidencia, segons les entitats socials, que l’escut social, les mesures i prestacions per als més vulnerables van pel bon camí perquè, un cop s’han fet les transferències econòmiques, la taxa de carències es retalla. No obstant això, tampoc la bonança econòmica a Catalunya i Espanya –amb atur controlat i un PIB creixent– evita que hi hagi una pobresa estructural impossible d’eliminar i que afecta un de cada quatre catalans, valora Mariona Puigdellívol, directora general d’ECAS, la federació de les entitats catalanes d’acció social.

L’entitat ha presentat aquest dimarts la seva Radiografia Insocat 2024, en què analitza aquesta “dissonància” entre les dades macroeconòmiques positives i el malestar social d’un percentatge de la població que hi ha de viure al marge. Sobre aquests percentatges d’exclusió, Puigdellívol assegura que en realitat encara són molt més alts, però les administracions fan servir indicadors massa centrats en ingressos i rendes que són incapaços d’oferir “la fotografia completa” de l’exclusió, perquè no es fixen en les persones sense llar o les que estan en situació irregular. “Les dades que tenim són dures, però amb altres indicadors afloraria més pobresa”, afirma la responsable, que considera que calen “polítiques socials valentes i sobretot una inversió estructurada a llarg termini per desfer desigualtats estructurals”.

Un dels grans factors que alimenta la pobresa i la desigualtat és la dificultat per accedir a un habitatge accessible. Segons Puigdellívol, el 90% de les 770.000 persones ateses en les 132 entitats d’ECAS tenen problemes en aquest camp. “La gent deixa de cobrir altres despeses perquè prioritza pagar el lloguer de l’habitació”, diu. Les dades ho corroboren, perquè recullen que cada cop més es redueix el consum de productes frescos o de proteïna i es té nul·la capacitat per poder fer front a imprevistos perquè no poden estalviar ni un cèntim.

stats