"Amb 100.000 euros només em puc comprar un pàrquing"

Sant Adrià de BesòsAls veïns del bloc Venus del barri de la Mina els irrita saber que s'han millorat les condicions econòmiques per expropiar-los els habitatges. Fa 20 anys que l'edifici té una sentència d'enderrocament que ara per ara no se sap quan s'executarà ni tampoc saben on aniran a parar les 243 famílies que resisteixen a la deixadesa, la brutícia, les esquerdes de la façana, els talls de subministrament i el tràfic de drogues en alguns dels pisos. "Són massa anys de malviure perquè quan l'administració abandona un lloc tot es fa més difícil", explica Paqui Jiménez, una dona menuda que posa veu a les demandes i queixes dels veïns i una de les que han liderat les mobilitzacions populars i la lluita judicial per un millor acord. Ara diu que "no pot haver-hi satisfacció total" i avança que una vintena de residents mantindran el contenciós administratiu perquè se'ls reconegui els anys d'abandó.  

El Consorci del Barri de la Mina (format per la Generalitat i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona) ha posat sobre la taula una nova proposta que equipara el valor dels pisos de l'edifici amb els preus de l'àrea. Així, per als que tinguin un habitatge de tres habitacions se'ls valora per 98.851 euros i els de quatre, per 121.514 euros, xifres sensiblement més altes que les que van presentar el 2009, però del tot insuficients. Les previsions de l'administració són que "si tot va bé", d'aquí quatre anys Venus estigui a terra. Descreguts i desenganyats, els veïns estan immunitzats de promeses trencades i rebutgen fer plans de què passarà a partir del 2026 perquè són molts els que temen que passat el termini encara estaran malvivint. Com Dolores Heredia, que està "farta" de sentir la "mateixa cantarella" des de fa anys i més que omplir-la d'esperança, diu que aquesta temporalitat l'ha frenat a l'hora de fer reformes. Amb tot, si la deixessin escollir ho té clar: "Que ho netegin tot i em deixin al meu pis, que hi estic molt bé".

Després de Setmana Santa, el Consorci citarà els veïns per conèixer si accepten l'oferta i en quins termes ho fan. Se'ls ofereix poder cobrar els diners en efectiu i buscar-se un nou lloc on viure per la seva banda, o que se'ls reubiqui a dins de la Mina o fora del barri, sigui en habitatges usats o de nova construcció. L'oferta econòmica del Consorci no convenç. Jiménez retreu que els valors dels pisos s'han calculat sobre els habitatges més deteriorats del barri, ignorant que el mercat de segona mà de Sant Adrià oscil·la entre els 180.000 i 220.000 euros.

Pilar Arranz surt del bloc amb l'ajuda d'un caminador i una jove cuidadora. Fa 50 anys que viu al novè pis d'una de les sis escales de Venus i allà ha tirat endavant una família amb tres fills que "quan van poder i amb molts esforços van deixar el barri". Auxiliar d'infermeria jubilada, explica que en tots els anys de veïnatge ha ajudat a néixer moltes criatures del barri que van arribar al món sense donar temps a les seves mares d'anar a l'hospital. Ara compta els dies que li falten per fer les maletes i marxar, encara que diu que no ha decidit què triarà. Al seu pis hi està bé, però ja no reconeix la Mina com "la família" que eren quan van estrenar el barri i "tothom s'ajudava" amb el que tenia.  

Un descregut Andrés Amaya surt d'una altra de les escales per anar a comprar pa per al dinar i remuga que el Consorci cobra als veïns una taxa de neteja de 10 euros mensuals, però les porteries continuen destrossades, la brutícia és més que evident i les rates es passegen per on volen. "Què fan amb aquestes quotes? Netejar-ho, no". Dels diners que pot rebre tampoc en fa massa cas perquè sap que donaran per a poc tal com estan els preus dels habitatges. "Quant dius que són, 100.000 euros?", li pregunta una veïna que no s'havia assabentat de l'última oferta. Marco Esteban, nascut fa 50 anys al pis familiar de Venus on viu tot sol, pica una nevera vella per desmuntar-la i vendre-la a la ferralla. Li toquen 120.000 euros. Desil·lusionat, qüestiona l'oferta del Consorci i diu que triï el que triï sap que hi sortirà perdent perquè haurà de "canviar un palau per una capsa de mistos o, pitjor, "anar a viure a un poble abandonat" i, a més, haurà de buscar-se una alternativa per al taller de reciclatge. "Amb el que ens donen només em puc comprar un pàrquing", lamenta.

A les incerteses sobre el calendari de l'expropiació i enderrocament de l'edifici s'hi afegeix el contenciós administratiu que han plantejat una trentena de famílies residents de Venus. Es tracta d'una demanda per reclamació de danys per "la paràlisi" de l'administració que va fer que moltes famílies es quedessin a l'edifici esperant un acord que ha trigat 13 anys a arribar, però la por de molts és que no puguin sortir del laberint. "Ja t'ho dic jo que encara hi estarem uns anys més", diu rient Heredia.