"En 10 anys no s'ha invertit en prevenció a Sant Roc"

BadalonaMontse Fernández, carregada amb dues bosses, s’afanya per deixar enrere l’enorme plaça que hi ha al costat de l’ambulatori, sense cap refugi d’ombra i on un grapat d’homes s’entretenen amb les gàbies tapades d’ocells. “Has vist la plaça que tenim a mig acabar, i els solars que són un cau de rates i de porqueria? Així tot el barri, abandonat”, es queixa aquesta veïna, de 51 anys i amb una filla de 14. El barri és el de Sant Roc de Badalona, que amb els de Llefià o la Salut, el de Fondo de Santa Coloma de Gramenet o els de Sant Adrià de Besòs, són dels més empobrits de l’eix del Besòs. Fernández explica que les notícies de les agressions sexuals de menors a nenes l’han fet esgarrifar, fins al punt que “de moment” evita que la seva filla adolescent surti amb les amigues al centre comercial o a la platja. “Fins que tot això no es calmi ens fa por”, replica.

Les agressions sexuals han agafat l’equip de govern sortint de l’Ajuntament de Badalona recollint les seves coses per donar el relleu als populars de Xavier García Albiol, que es va imposar per majoria absoluta a les eleccions municipals. Ningú s’atreveix a dir a què respon que les agressions s’hagin produït en aquests barris ja de per si “estigmatitzats”, però els que miren d'intentar trobar-hi una explicació coincideixen a assenyalar, com apuntava la veïna, una desatenció crònica de totes les administracions en una zona on la taxa d’atur, l’absentisme escolar, la pobresa o les ocupacions superen totes les mitjanes i es retroalimenten per posar el veïnatge als marges socials. 

Quatre alcaldes en dues legislatures

Tampoc hi ha ajudat la inestabilitat política de les últimes dues legislatures –vuit anys– en què la ciutat ha tingut fins a quatre alcaldes diferents, admet David Torrents, regidor sortint de Serveis Socials. En l’última dècada “no s’ha fet res d’acció comunitària, de prevenció” perquè tots els esforços s’han abocat a respondre a l’“emergència social”, explica Torrents, que també parla de serveis socials "saturats", malgrat que la plantilla ha crescut un terç. És aquesta “reacció a cops” que critica Carles Sagués, un dels portaveus de la Plataforma Som Sant Roc, concentrada en què els veïns de la zona mantinguin el sostre. Sagués subratlla l’absència de “polítiques públiques que vagin al fons dels problemes socials, amb la voluntat de transformar les situacions de pobresa cronificada” de la zona.

Per contra, els diversos ajuntaments i la Generalitat han deixat morir el Consorci de Badalona Sud, que havia d’impulsar la rehabilitació. En aquest sentit, Torrents avisa que la solució ja no passa perquè la Generalitat pagui els 230.000 euros anuals compromesos. “Si algú creu que amb aquests diners es pot canviar alguna cosa, no coneix Badalona”, sosté l’encara regidor, que aposta per començar per fer una “una radiografia bloc a bloc de qui hi viu, si hi ha absentisme escolar, alguna ocupació...” Un diagnòstic per poder conèixer la realitat de les famílies i donar-los un “acompanyament”.

El barri de Sant Roc té dues grans parts diferenciades: en una, l’aluminosi va obligar a tirar a terra els blocs afectats i fer-ne de nous. Aquesta operació de gran envergadura ha ajudat a posar fi a aquesta pobresa i exclusió que es troba a l’altra banda de la C-32: més de la meitat dels pisos ocupats, dos o tres desallotjaments al dia i “pics de fins al 40% d’absentisme escolar”, enumera Torrents.

No gaire lluny, al veí barri de Llefià, Alícia Martínez atén joves en risc d’exclusió social, a qui, com a part de la feina, se’ls ha plantejat què pensen de les agressions sexuals. “Ens ha sorprès veure com alguns dels nois normalitzaven les violacions de menors, i culpaven les noies per haver anat amb els agressors”, revela aquesta professional, que reclama tractar la salut sexoafectiva “des de P3” per frenar les actituds masclistes que s'estan detectant en els últims anys, agreujades per l'altaveu de la ultradreta. També assenyala com algunes famílies miren cap a una altra banda quan els fills fan coses mal fetes i, en canvi, “culpen els altres” o senzillament no controlen ni les hores que passen ni el contingut que consulten els menors amb el mòbil. “El porno està molt present i des de molt petits. Potser el primer dia se’l troben per casualitat, però després ja els pot la curiositat i veuen coses que no són aptes per a la seva edat”.