El procés embrionari humà

1. Fecundació

Dia 1

La fusió d’un òvul i un espermatozoide fa que s’ajuntin els cromosomes que aporten la mare i el pare, a parts iguals. Sense la totalitat del material genètic, que constitueix el genoma humà, no es pot iniciar el desenvolupament. Es forma la cèl·lula ou o zigot, que es comença a dividir. Això genera el preembrió, que va augmentant progressivament el nombre de cèl·lules. S’inicia el desenvolupament embrionari.

2. Implantació

Dia 6

El preembrió baixa per la trompa de Fal·lopi i s’implanta a la matriu de l’úter. Part de les cèl·lules originen la placenta i penetren el teixit uterí; la resta esdevenen l’embrió. Entre el 50% i el 80% no s’implanten i són eliminats. En una fecundació in vitro els preembrions es transfereixen just abans d’aquest estadi. S’inicia la gestació.

3. Gastrulació

Dia 17

L’embrió experimenta una sèrie de moviments cel·lulars i es formen les primeres capes embrionàries, que són l’origen de tots els teixits adults. N’hi ha tres: l’ectoderma, que es troba a l’exterior, origina l’epidermis, el cervell i la medul·la espinal; l’endoderma, a l’interior, genera el fetge, el pàncrees, part del tub digestiu i els epitelis de la tràquea, els bronquis i l’uretra, entre altres òrgans; i la mesoderma, entremig, produeix el cor, part dels ossos, els músculs i el teixit conjuntiu.

4. Placa neural

Dia 19

Algunes cèl·lules de l’ectoderma dorsal canvien de forma i es converteixen en el rudiment del cervell i la medul·la espinal. Poc després aquesta placa neural es plega i es tanca i es converteix en el tub neural. A la part anterior, el tub neural s’eixampla i esdevé el primordi del cervell. No és encara un cervell, ni funciona com a tal.

5. Cor

Dia 22

Es formen els primers teixits, i el sistema circulatori embrionari els comença a subministrar aliment i oxigen. Perquè la sang arribi a tot arreu, un segment de l’aorta s’engruixeix i inicia una sèrie ininterrompuda de contraccions rítmiques. És el cor, i ja no s’aturarà mai fins a la mort de l’individu. És el primer òrgan que funciona. La resta no ho farà fins molt més tard.

6. Inici de l’etapa fetal

Setmana 8

Entre la quarta i la vuitena setmana de gestació l’embrió creix fins atènyer una mida de 3 cm, deu vegades més que en l’estadi de formació de la placa neural, i es comencen a formar tots els teixits i òrgans. En arribar a la vuitena setmana ja té preconfigurades totes les estructures de l’adult, tant internes com externes, malgrat que únicament el cor és funcional. Cap dels altres òrgans ni teixits ha madurat prou com per iniciar la seva activitat normal. El sistema nerviós és molt immadur i encara no rep cap mena de percepció de l’exterior. El fet que totes les estructures de l’adult ja estiguin configurades marca l’inici de l’etapa fetal.

7. Moviments fetals

Setmanes 17-20

Després d’un període de creixement molt ràpid en què arriba als 16 cm de longitud, la taxa de creixement decreix temporalment. Es comencen a formar el primers cabells i els pèls de les celles. Els membres assoleixen les seves proporcions relatives i comencen els primers moviments fetals involuntaris, que contribueixen a estimular el creixement, la maduració i la innervació dels músculs.

8. Primeres respostes

Setmana 22

El fetus augmenta ràpidament de pes i comença a moure els ulls. Per primer cop respon a estímuls externs, concretament als sorolls forts que es produeixen a prop de l’abdomen de la mare i a les vibracions, que el fan parpellejar. S’anomena resposta d’ensurt. A partir d’aquest moment, si es produeix un part prematur, pot ser viable, però les probabilitats de supervivència són molt minses perquè els pulmons encara no han madurat.

9. Sobreviuen a un part prematur

Setmana 26

Els dits ja tenen ungles i obren i tanquen els ulls. Els pulmons i la vasculatura pulmonar ja són capaços de començar a respirar aire. El sistema nerviós ha començat a madurar i és capaç de controlar de mantenir la temperatura del cos constant i els moviments respiratoris rítmics en cas de part prematur. A partir d’aquest moment poden sobreviure a un part prematur, amb atenció mèdica més o menys intensa segons la setmana del part. Cap a la setmana trenta comencen a mostrar reflexos pupil·lars a la llum que els arriba a través de l’abdomen de la mare.

10. Funcions integratives

Setmana 37

Comencen a estrènyer les mans i mostren orientació espontània cap a la llum. El cervell i la resta del sistema nerviós han madurat i inicien les funcions integratives, que permeten relacionar les percepcions que reben de l’exterior amb comportaments determinats, de caràcter inicialment instintiu. Aquestes funcions integratives són essencials per al naixement, atès que inclouen l’instint de succió i de deglució i el plor davant les incomoditats.

11. Naixement

Setmana 38

Quan s’acosta el final de la gestació, el fetus inicia la preparació del part, gira i s’encaixa al canal del part. Les últimes setmanes ha acumulat greix, que utilitzarà de reserva. Tots els seus òrgans són funcionals. Al moment de néixer, el pas pel canal del part estimula terminacions nervioses de la mare que desencadenen gairebé instantàniament l’instint maternal. En els pares, aquest instint es desenvolupa més lentament, a mesura que la seva pell toca la del nounat. El contacte amb els pares també és vital perquè es formi el microbioma, el conjunt de bacteris que protegeixen la pell i ajuden en la digestió dels aliments.