Els embassaments, al nivell més baix del segle

BarcelonaA la situació actual de les reserves dels embassaments de les conques internes li queden cada cop menys precedents. En l'era moderna de seguiment de les dades, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no té constància de cap altre moment en què els embassaments estiguessin de mitjana més baixos que ara. Fins ara, el mínim conegut era el de la sequera del 2008. Llavors, el 31 de març els pantans van arribar a estar al 21,06%, el mateix nivell que ja s’ha assolit aquest diumenge. Queda, però encara per superar una altra fita més llunyana, la del 1990, en què per exemple Sau, que ara està al 16%, va arribar a estar per sota del 6%.

La greu sequera que acumulem des de fa ja gairebé tres anys, rematada per quinze dies extremadament secs a Catalunya, han cavat aquest forat que es continuarà aprofundint dia a dia com a mínim durant tota la setmana que ve. Cal recordar que les conques internes són tots aquells rius de Catalunya que no desemboquen a l’Ebre abans d’arribar al mar. D’aquesta aigua en depèn el 90% de la població que resideix a la franja costanera. Els embassaments d'aquesta conca es troben al 31% de mitjana, però el pantà de Rialb està tot just al 17%.

Conques com la de Riudecanyes i àmbits com el del Fluvià-Muga i totes les zones que depenen del pantà de Darnius-Boadella ja estan en emergència, però la part més gran del pastís de les conques internes, el sistema Ter-Llobregat, no es preveu que hi entri fins a finals de novembre o principis de desembre, segons fonts de l’ACA. La calor dels últims dies i el fet que acabem de passar les dues setmanes més seques en el conjunt de Catalunya des del juliol de l’any passat no faran variar aquesta previsió que s’havia fet pensant en el pitjor dels escenaris.

En situació d'emergència, el consum d'aigua es limita a 200 litres per persona i dia, i queden prohibits l'ompliment total o parcial de qualsevol mena de piscina, l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes tant de públiques com privades i la neteja de carrers i vehicle. També es tanquen les fonts ornamentals. Gran part de l’aigua que es consumeix a Catalunya es dedica a usos agraris i ramaders, però la proporció és molt diferent si ens centrem en les conques internes, on més d’un 65% de l’aigua es destina a usos urbans o industrials i un 28% és per al consum domèstic.

La gran diferència entre la sequera actual i la del 2008 són les dessalinitzadores i l’ús d’aigua regenerada. Segons estimacions de l’ACA, actualment, de tota l’aigua que es consumeix a la regió metropolitana de Barcelona, un 25% prové de la dessalinitzadora del Prat i un 15% és aigua regenerada que s’ha tornat a fer circular pel riu.

Més regeneració i aprofitament pluvial

Un dels temes recurrents i que fan córrer més comentaris en xarxes socials quan es parla de sequera és el fet que l’ús hidroelèctric que s’hagi pogut fer de l’aigua hagi contribuït a buidar els embassaments. L’ACA, que gestiona les conques internes, sempre ho ha negat. Consultat per aquest diari, el catedràtic emèrit d’ecologia de la UB Narcís Prat diu que "posaria la mà al foc" que a les conques internes no s’ha deixat baixar aigua simplement per fer electricitat.

Ara bé, Prat és crític amb alguns aspectes de la gestió de l'aigua, com per exemple l'eficiència dels regadius en zones com ara el pantà de Darnius-Boadella, on creu que l'ampliació o no dels conreus hauria d'anar acompanyada d'una eficiència superior del reg. El catedràtic també qüestiona la manca de fiscalització que fan els ajuntaments a les companyies que gestionen el servei o "com es tarifica l'aigua".

Prat considera que l'aposta de futur passa per "potenciar la regeneració d’aigua" i advoca per aprovar una llei que obligui les cases a partir d'una superfície determinada a tenir un sistema d'aprofitament de les aigües pluvials. El catedràtic apunta que, per contra, actualment qui aposta per aquest recurs és "fortament penalitzat per un sistema de tarifació de l’aigua massa carregat de despeses no vinculades al consum". A curt termini, demana responsabilitat col·lectiva a l'hora de reduir el consum de l'aigua de manera individual i planteja solucions com ara la possibilitat que els ajuntaments es posin d'acord "per contractar conjuntament dessalinitzadores mòbils o potabilitzadores del mateix estil per sortir del pas".

Pel que fa a la previsió del temps, en els pròxims dies no hi ha indicis que hagin d'arribar pluges, però l'escenari podria canviar a partir de la tercera setmana d'octubre.