Societat04/05/2020

“La Mili no recordava haver estat embarassada”

Una dona ingressada per covid-19 dona a llum a bessones per cesària i les coneix un mes després

Gemma Garrido Granger
i Gemma Garrido Granger

Santa Coloma de GramenetQuan la Mili va obrir els ulls després de tres setmanes ingressada a l’Hospital de la Vall d’Hebron, intubada i sedada per superar una pneumònia greu, va rebre la notícia que havia estat mare de dues bessones. Però ella no sabia que, abans d’entrar, creixien a la seva panxa dues nenes. Més aviat no era capaç de recordar-ho. El tractament per curar-la del covid-19 la va atordir tant que, quan metges i familiars la van felicitar i van explicar-li que l’Ayma i l’Ayla havien arribat al món abans de temps mentre ella es recuperava de la insuficiència respiratòria que li havia provocat el virus, la Mili no s’acabava de creure del tot que havia sigut mare. “No recordava haver estat embarassada”, relata el cap del servei de neonatologia de la Vall d’Hebron, Fèlix Castillo, que afegeix que tot i portar molts anys treballant-hi aquest cas el va agafar molt per sorpresa. La Mili anava preparada mentalment, perquè l’hi havien explicat que havia donat a llum, però només quan les va tenir a sobre, va sentir el batec dels seus petits cors i les va veure de prop es va convèncer que eren les seves filles. “Va ser una escena molt emotiva”, diu.

L’Ayma i l’Ayla van néixer a les 28 setmanes, de manera prematura, només pesaven 1 kg, però estaven sanes. Les van haver d’intubar i tenien algunes dificultats per respirar, estaven immunodeprimides i la musculatura respiratòria no estava prou treballada. La seva prematuritat feia que tinguessin una falta evident de maduració dels òrgans i que els metges i infermeres haguessin d’estar molt atents a la seva evolució. Però el moment més crític, sens dubte, va ser previ al naixement.

Cargando
No hay anuncios

La Mili, de 40 anys, estava connectada a un respirador artificial i completament sedada perquè el seu cos no lluités contra la màquina. Va estar així un total de 21 dies, ja que el seu pronòstic es va agreujar a les 48 hores d’ingressar. En aquell moment els professionals de neonatologia van decidir provocar el naixement per anticipar-se a possibles problemes. “Teníem por per les nenes”, apunta Castillo, que relata a l’ARA aquesta història de superació. Va ser un part sense complicacions, es va realitzar per cesària i la mare no va ser-ne conscient en cap moment.

La Mili va necessitar pràcticament un mes per recuperar-se del tot. Però tot just quan va despertar va arribar el xoc emocional: no només havia d’assimilar que havia estat entre la vida i la mort, connectada a una màquina i en un estat de salut molt greu, sinó que no recordava res del moment en què va ingressar ni sabia que tenia dues filles que l’esperaven a les incubadores, creixent a poc a poc. “La Mili va haver de situar-se ràpidament després d’una situació molt difícil i, per sort, poc després i amb l’ajuda del seu marit va poder adonar-se que tenia una família”, explica Castillo. No és estrany que una persona es desorienti després d’haver estat sedada i intubada, i molt menys quan passen molts dies. En el cas de la Mili, van ser més de 20 dies.

Cargando
No hay anuncios

Aviat podran marxar a casa

No va poder anar a veure les bessones de seguida que va rebre l’alta, ja que abans havia d’assegurar-se que no era contagiosa i no suposava un perill per a les petites. “Per explicar la seva reacció quan les va tenir a sobre el primer dia havies de ser-hi”, diu el neonatòleg que les va atendre. “L’expressió de la cara li va canviar”, afegeix. A la Mili només li calia fer el contacte pell amb pell, l’anomenat mètode cangur, per adonar-se que aquelles dues petitones que ja tenien un mes de vida eren les seves filles.

Cargando
No hay anuncios

A diferència de la mare, totes les proves que els han fet a les bessones han donat negatiu per covid-19. Encara necessiten unes setmanes més a l’hospital per poder tornar a casa amb els seus pares, però ja poden ingerir la llet materna i pesen 1.500 g. “Estan creixent sanes però segueixen ingressades perquè encara són molt petites, pesen molt poc”, resumeix Castillo.