Joves contra les cordes: “Em deneguen el permís de residència quan he fet el que calia”
Una sentència del Suprem aboca al carrer els migrants extutelats per la Generalitat
BarcelonaEn Hamza té 18 anys i en fa tres que va arribar a l'Estat des del Marroc. Primer va passar per un centre de menors de la Generalitat, després per un pis tutelat, i a l'octubre, quan va ser major d'edat, va acabar al carrer. S'hi va estar quatre mesos fins que, abans de la pandèmia, va llogar una habitació a Barcelona gràcies a una prestació de 600 euros que té com a jove extutelat.
Però fa un mes en Hamza va saber que no li renovaven el permís de residència. "No entenc per què me'l deneguen quan he fet el que calia", lamenta el jove, que des que va arribar ha fet cursos de cambrer, de mosso de magatzem i de llengua catalana i castellana per aconseguir el permís.
Fins ara els joves migrants extutelats podien renovar el permís i tenir el NIE en vigor acreditant cursos de formació, tant lingüístics com laborals, i també amb el cobrament d'una prestació econòmica, que podia ser la mateixa que reben durant tres anys quan se'ls acaba la tutela de la Generalitat.
Però l'aplicació d'una sentència del Tribunal Suprem ara els ho posa més difícil. "S'especifica que els ingressos econòmics han de ser propis i que no compten les prestacions ni ajudes socials", detalla la jurista Sara Agulló, que des de la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) ajuda joves com en Hamza.
Per a Agulló, la decisió del tribunal és "incoherent i inassolible" perquè demana als joves que acreditin uns ingressos propis de 540 euros mensuals quan per a la majoria aconseguir aquesta quantitat és pràcticament impossible. Per això alerta que si la jurisprudència de l'alt tribunal no es reverteix hi haurà una allau de denegacions.
De fet, el cas d'en Hamza no és l'únic. A un altre jove que prefereix conservar l'anonimat també li han denegat el permís i, si el recurs que ha presentat no tira endavant, deixarà de cobrar la prestació pública que rep d'aquí menys d'un any: "Em quedaré sense res i sense el NIE tampoc podré accedir a cap curs de formació per trobar feina o un habitatge".
Les xifres de denegacions comencen a ser preocupants. Agulló ja té 32 casos de joves migrants extutelats a la província de Barcelona, i a la capital catalana el Consorci de Serveis Socials xifra les revocacions en més d'una quarantena i preveu que no parin d'augmentar fins a finals d'any.
Por de ser expulsats
Des del consorci, la jurista Maria Mena adverteix del perill que els joves migrants acabin sense NIE: "Si la policia els enxampa els pot obrir una ordre d'expulsió i posar-los una multa de 500 euros com a mínim". Si l'ordre prospera, llavors comença el compte enrere: tenen 15 dies per abandonar el país, i si no ho fan els poden deportar.
Per a Mena la sentència del Suprem respon a un "interpretació molt restrictiva" de la llei d'estrangeria, ja que l'article de la llei que fixa els ingressos a acreditar per a la primera renovació del permís no aclareix quin ha de ser l'origen dels diners: "El tribunal entén que els joves migrants extutelats no poden rebre diners públics, però la llei en si mateixa no ho diu", remarca la jurista, que creu que s'aboca els joves a la irregularitat.
Per evitar-ho, l'alternativa que tenen els migrans extutelats és que el permís de residència es transformi en un permís de treball, però per això els cal un contracte laboral d'un any a jornada completa i un sou superior al salari mínim: "Si per a molts joves nascuts aquí aconseguir un contracte així ja és complicat, imagina't per a un jove migrant", diu Mena.
Entre juristes feia temps que corrien veus que les oficines d'estrangeria començarien a aplicar les directrius del Suprem, però no va ser fins a finals de febrer, poc abans de la pandèmia, que els van dir que les farien efectives. De moment ja se segueixen fil per randa a les províncies de Barcelona i Girona, i s'espera que aviat arribin a Tarragona i Lleida.
Un nou tràngol per als migrants
"Per a molts joves ha estat un nou tràngol que se suma als que ja han passat i que aterra enmig de la pandèmia", explica Oriol Janer, director del centre de dia per a joves migrants extutelats Dar Chabab de Barcelona, que atén uns 30 joves diaris i que també ha començat a conèixer les primeres denegacions. Janer és contundent: "No té sentit tutelar aquests joves si després se'ls ha de deixar al carrer".
Per això juristes i educadors reclamen flexibilitzar els requisits. Per a Albert Parés, advocat de l'entitat Noves Vies, és "una qüestió de voluntat política" ja que el govern espanyol podria canviar la interpretació del reglament d'estrangeria sense modificar la llei. També creu que la Generalitat podria convertir el permís de residència en un permís de treball abans que els joves fessin els 18 anys i estalviar-los aquests requisits tan "inflexibles".
Fonts del govern espanyol han explicat a l'ARA que són conscients de la situació que ha provocat la jurisprudència del Suprem i que treballen per fer una modificació normativa del reglament d'estrangeria. "Espero que facin alguna cosa, només vull poder-me guanyar la vida", diu en Hamza.