Joan Ignasi Elena: "Si em constés que hi ha comandaments que aturen investigacions, actuaria"

BarcelonaJust ara fa una setmana el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, rumiava si calia cessar o no el comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, després de mesos de crisi interna. L’endemà, el va destituir. Atén l’ARA enmig d’una de les setmanes més convulses en el càrrec.

Sempre es diu que Interior crema, però s’imaginava que el foc vindria de dins? 

— És un mite. Han estat temps molt difícils i ha cremat. És una conselleria molt impactant, però no tinc aquesta percepció. I tampoc que hi hagi cap foc que vingui de dins. 

Es va equivocar triant Estela? 

— No. Perquè no només vaig nomenar el comissari Estela, vaig nomenar quatre persones, i justament el que suposava allò era un canvi: que el màxim comandament no sigui una persona única sinó que fos un equip. Em sembla que és més modern, més transversal, més eficaç, però també té les seves dificultats. Jo sempre ho defenso, i si vaig acceptar aquesta immensa responsabilitat és per transformar. Necessitem tenir unes estructures més planes i no tan jerarquitzades.

¿Estela sabia que no era només ell el nomenat, sinó tres més?

— Era evident, perquè la roda de premsa la vam fer tots. Vaig nomenar quatre perfils que fossin complementaris. I em sembla que va ser un encert i hem avançat molt. El cos de Mossos durant aquest temps no només ha ampliat els efectius i ha modernitzat molt del seu material, sinó que estem al mar, hem assumit la competència de la investigació dels precursors d’explosius, la de les investigacions transfrontereres, o hem accedit a les bases de dades de la UE de totes les organitzacions policials. Hem aprofundit molt en la proximitat i estem iniciant la creació de comissaries territorials.

 Els Mossos tenen una estructura policial. ¿És factible governar d’una manera horitzontal? 

— Per descomptat. Perquè no estem parlant de fer una organització horitzontal de 18.000 persones, sinó que en els llocs de decisió hi hagi diferents mirades. Això modernitza, agilitza i fa les organitzacions millors. Ara, no es canvia amb un pim-pam.

La cúpula acumula sis canvis en cinc anys. Què està passant? 

— Té molt a veure amb el context. Si penséssim en els consellers d’interior també estaríem parlant de xifres similars, i de presidents, gairebé. Hi ha hagut una mobilitat molt gran a la política catalana perquè està sotmesa a la repressió. 

Va posar com a objectiu la feminització. Per què va situar aleshores un home com a número u del cos? 

— Perquè de 30 comandaments màxims hi havia tres dones. Quan vaig dir que aniríem a la feminització no vaig dir que nomenaria un cap del cos dona, perquè això seria una qüestió estètica. Vaig dir que progressivament aniríem incrementant el nombre de dones en els càrrecs de direcció de comandaments. Hem passat del 10% al 25%. Hi havia tres comissàries de 30, ara n’hi ha 7; hi havia un 21% de dones, ara hem fet una proposta de reserva de places que cada convocatòria un 40% com a mínim seran dones. La feminització va molt més enllà, són també els valors que comporta. 

¿Entre les noves comissàries veu alguna futura comissària en cap? 

— No en particular. I també m’agradaria explicar això dels comissaris. A vegades sembla que els hagi decidit així al lliure albir, però no. Estaven entre els 12 millors de 34.

Per què ha cessat Estela?

— A mi m’ha sabut molt greu, però hi havia desavinences nuclears. Si he vingut a transformar hi ha qüestions a què no puc renunciar. Hi va haver diferències insalvables.

¿Entre les diferències hi ha que ell creu que perd competències? 

— Una d’elles és justament el nomenament o no d’una prefectura coral. Però amb el comissari Estela hem tingut molta complicitat i en moltíssimes coses hem estat d’acord.

¿Vostè sap que dins el cos hi ha veus que diuen que s’està utilitzant la feminització per posar càrrecs més permeables en llocs de decisió?

— A part de ser mentida és una frivolitat. Jo la feminització no la dic de boca, l’hem practicada.

Diu que no es poden permetre ingerències de cap tipus. Quines ingerències policials hi ha a la política? 

— Em refereixo a qüestions que depenen del conseller com el model de comandament. El conseller té la legitimitat de la sobirania del poble de Catalunya al qual es deuen els Mossos, perquè són un servei públic. I quan diuen aquella frase tan reaccionària de "traieu les mans de la policia"... llavors qui ha de tenir les mans a la policia? Es fa molta demagògia i els Mossos s’utilitzen per atacar políticament els responsables polítics. Que vinc a transformar és veritat, seria molt més còmode no fer res, surfejar. No permetré ingerències policials a les decisions polítiques ni polítiques a les policials. 

Per tant, hi ha autonomia tècnica? 

— Naturalment. Els consellers no decideixen dispositius policials.

I els desnonaments tampoc?

— Com a policia judicial hem de complir el que el jutge ens ordena i el mecanisme a través del qual ho fem és el marge de discrecionalitat. Per això no es desnonava fa 10 anys com es fa ara. No hi ha hagut cap vulneració d’una instrucció judicial, però pots enviar abans mediació, per exemple. Això és una decisió política. Si fa falta ordre públic i està ordenat pel jutge, n’hi haurà. 

¿Aquesta crisi deixa els Mossos en una posició de fragilitat per poder fer de policia judicial? 

— No, perquè els jutges saben que els Mossos d’Esquadra són una garantia. Els tenen molta confiança i sempre ha estat així.

No sempre ha estat així, perquè l’any 2017 va haver-hi una crisi molt grossa. Vostè creu que s’ha recuperat? 

— La Fiscalia i del TSJC confien en els Mossos. Així ho expressen sempre els jutges i fiscals. 

Què ha passat entre Estela i el seu segon, Eduard Sallent? 

— No vull entrar-hi, no puc entrar-hi, és safareig. 

Sallent compta amb la seva confiança? 

— Hi ha comptat tothom. Estela, Rosa Bosch, Montserrat Escudé. Són comandaments molt bons. 

Quant de temps mantindrà la cúpula actual? 

— No ho sé, els propers mesos, els propers temps. Hi estaran indefinidament fins que deixin d’estar-hi, com totes les responsabilitats 

Al desembre hi haurà un decret de reestructuració. 

— El que fa aquest decret és modernitzar el cos per a les noves necessitats. Potser la més òbvia és fer una comissaria general vinculada a la ciberdelinqüència i, per tant, provocarà incorporacions, però a la prefectura no hi ha previsió de canvis.

Es mantindrà l’estructura? 

— La idea és que hi hagi continuïtat.

L’intendent Toni Rodríguez acusa Sallent de pressionar-lo perquè informés sobre causes polítiques. 

— Va passar quan jo no hi era i des d’aquesta tranquil·litat li dic: qualsevol persona que creui la frontera de la legalitat sortirà en globus. Això va passar fa tres anys. En aquell moment no se’n va fer cap denúncia o informació reservada. Després va venir un altre cap i un altre conseller i tampoc. Tampoc se'm van traslladar a mi, i és una notícia que va sortint sempre que hi ha canvis al cos. Què vol que hi faci?

L’exconseller Miquel Sàmper parlava d’investigacions que s’aturen per motius polítics. Li consta? 

— Per descomptat que no, i crec que a ell tampoc, perquè si no ho hauria denunciat. Si em constés que hi ha comandaments que aturen investigacions, actuaria.

També hi ha hagut una crisi de govern. Quin futur li augura a l'executiu?

— Lamentem que Junts hagi marxat. Amb una situació de crisi econòmica, no deixarem les nostres responsabilitats. És més complicat, però emplacem tots els parlamentaris i particularment els grups que podem compartir idees a facilitar la governabilitat en tot allò que ells estimin bo per al país.

¿Els pressupostos, per exemple? 

— Suposaran 3.000 milions més de recursos per a la gent que més ho necessita i estic segur que els grups parlamentaris ho entendran.

Va ser membre del PSC 31 anys. Què que faran amb els pressupostos?

— Em resulta impossible saber-ho.

És un altre PSC? 

— Sempre he dit que al PSC he estat feliç i vaig dir tot el que pensava. El PSC d’avui és diferent. No entro ni surto respecte al que faran amb els pressupostos. Sí que veig què fan amb els temes de seguretat.

Què opina de la seva estratègia? 

— Em costa entendre-la. Tenen por a la dreta i a l’extrema dreta en els municipis allà on governen i en comptes de combatre-la busquen culpables i imiten el seu discurs. No dic que siguin el mateix.

Imiten el discurs de l'extrema dreta? 

— No, imiten el discurs de la dreta, el discurs de l’extrema dreta és una altra cosa, és molt fastigós. Tinc la sensació que el PSC en temes de seguretat està a la dreta del PSOE. 

Què li va dir a Joaquim Nadal quan se’l va trobar al consell executiu? 

— L’expressió va ser: "Que fort". Estava molt content, perquè me l’estimo molt. Ell era el mite, el referent. Tenir-lo a Govern és un honor. Com Carles Campuzano. Ens vam conèixer quan ell era president de la joventut nacionalista i jo de la socialista. I ens vam fer amics.

ERC es podrà mantenir al Govern? 

— Sí. Crec que arribarem a acords per facilitar les votacions de temes especialment rellevants.

Sallent es va trobar amb Junqueras a la presó sense el coneixement del conseller Sàmper.

— Era un ciutadà. En desconec les raons. A més, em nego a preguntar-ho perquè, quina importància té? No pot anar qui vulgui a veure qui vulgui? En quin món vivim? I si ja estem en el món del safareig: es va dir que el Sallent era de Junts i ara resulta que no, que és d’un altre partit. És bastant divertit això, si t’ho prens amb una mica de distància, i bastant trist si penses que entremig hi ha l’honorabilitat de la gent. I, per cert, hi vaig anar moltes vegades i que un comandament de Mossos vagi a una reunió secreta a la presó és com un oxímoron. Si un dia un vol fer una reunió secreta, que no la vagi a fer a Lledoners.