Màxima pressió dels metges perquè l’Estat autoritzi la vacuna d'AstraZeneca per a totes les edats

BarcelonaEls metges de Catalunya redoblen la pressió perquè la vacuna d’AstraZeneca es pugui administrar a persones de totes les edats com més aviat millor. Un estudi preliminar fet a Escòcia ha demostrat que té una eficàcia equiparable a la de Pfizer i redueix en un 81% les hospitalitzacions de persones més grans de 80 anys. Països com Alemanya ja han aixecat aquesta restricció d'edat, però Espanya s'hi resisteix al·legant que encara hi ha dubtes sobre la seva eficàcia a partir dels 55 anys. El veto obliga Catalunya a posposar la vacunació de la gent gran i, davant aquest escenari, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) proposa a la Generalitat que tiri pel dret i que doni llum verda a la vacuna per a tots els col·lectius si no hi ha “en breu” una variació de l’actual criteri ministerial. “Demano que s’ampliï la indicació atenent als criteris ètics, clínics, de risc i d’evidència”, ha proposat el president del COMB, Jaume Padrós, que garanteix el suport dels metges al Govern si pren aquesta decisió.

Catalunya i altres comunitats autònomes fa setmanes que demanen al ministeri que reconsideri el criteri per accelerar el ritme de vacunació actual i que amplï la vacunació amb la d'AstraZeneca fins als 65 anys. El Govern defensa que s’aixequi tota restricció d’edat i es faci com al Regne Unit, que ja ha immunitzat 20 milions de persones. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, admet que el seu posicionament –vacunar fins als 55 anys– “no és inamovible”, però tampoc ha donat un termini imminent per anunciar un canvi en els criteris. 

Els metges catalans qualifiquen el posicionament estatal d’“inadmissible” i asseguren que vulnera els criteris de priorització fixats per la Unió Europea. Entre altres raons, perquè s’està privant persones d’alt risc de rebre una vacuna segura i efectiva. “No té sentit tenir una mestra de 30 anys vacunada i que una de 62 anys, amb més risc, no es pugui vacunar”, coincidia aquesta mateixa setmana el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Amb tot, el màxim responsable en la gestió de l’epidèmia va rebutjar del tot la confrontació i va assegurar que Catalunya no actuaria sense l’aval estatal per no generar “polèmiques estèrils”. La seva posició es manté inalterable malgrat la petició dels metges, segons fonts de Govern.

“Espanya acabarà entenent que ha d’autoritzar l’ús d’AstraZeneca per als més grans de 65 anys. Fins ara peca de garantista tallant l’administració als 55 anys”, explica el cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, que forma part del comitè covid que assessora el govern espanyol. L’epidemiòleg assegura que la vacuna britànica, que es produeix i se subministra amb més cadència, té una efectivitat molt bona per a tots els grups d’edat allà on ja s’està fent servir massivament, com al Regne Unit: “Les persones que la reben queden perfectament cobertes”. 

Hi coincideix l’epidemiòleg de l’Hospital de Sant Joan de Déu, Quique Bassat, que subratlla que si un regulador tan estricte com l’Agència Europea del Medicament (EMA) aprova una vacuna és perquè és segura i eficaç. “Totes les vacunes aprovades per Europa són bones i esperançadores”, assenyala el també investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que defensa que AstraZeneca té una eficàcia de gairebé el 80% després d’inocular la primera dosi i d’un 94% quan es rep la segona. Uns resultats que fan incomprensibles les reticències a la vacuna, diu. 

La vacuna capgira escenaris

De moment, la vacunació ja ha canviat radicalment l’escenari als entorns on s’ha superat el 50% de la immunització: residències i centres sanitaris (vegeu el gràfic). “És molt evident l’impacte en els col·lectius que han rebut les dues dosis. No només els contagis han caigut en picat, sinó també la mortalitat: a les residències teníem una vintena o més de morts a la setmana i ara en tenim una o dues”, explica Bassat.

Ara les residències podran recuperar les sortides i les visites familiars i no hauran de fer quarantenes si algú del seu entorn es contagia. “No tindria sentit perjudicar algú que teòricament està molt ben protegit amb un confinament rere un altre, amb els seus respectius tests, quan el seu risc d’infecció és molt baix”, apunta Bassat.

A les residències hi ha hagut brots molt letals, hi han mort 8.727 persones, quatre de cada deu víctimes a Catalunya fins ara, i això sense comptar-hi els usuaris que van morir en un hospital traslladats d'algun d'aquests centres. Segons dades de Salut, 14.632 persones de 80 o més anys han mort, el 70% del total de defuncions a causa del covid.

Als centres sanitaris, on el 60% dels treballadors han rebut les dues vacunes, els positius també han disminuït radicalment. Aproximadament el 40% dels sanitaris s’ha contagiat, segons Trilla, i aquesta immunitat natural –que pot durar entre sis i dotze mesos– i la induïda per la vacuna fa que el virus tingui poc marge d'actuació. “Al Clínic hem vacunat més de 6.000 professionals i els poquíssims positius que detectem amb els cribatges periòdics entre els vacunats, o bé no tenen símptomes o són molt lleus”, comenta.

La vacuna, doncs, s’està comportant tal com els experts esperaven: fa caure els contagis o suavitza la malaltia, cosa que es tradueix en una reducció dels ingressos hospitalaris i menys morts. “A mesura que augmentem la cobertura poblacional a les persones amb més de 80 anys i amb més risc d’emmalaltir, el sistema sanitari es descol·lapsarà: els hospitals reduiran la pressió covid i covid greu i en un o dos mesos alliberarem molts llits”, vaticina Trilla, que subratlla que tot i que “els agradaria vacunar més i més de pressa”, els primers efectes ja s’estan observant. 

¿Però quan es reproduiran aquests resultats d’èxit a la resta de la població? Els epidemiòlegs deixen clar que encara no es veurà una caiguda dels casos poblacionals perquè la vacunació és molt baixa. “Això es començarà a veure amb un 25% de la població vacunada i serà evident amb el 50%”, detalla Bassat. Ara mateix, entre sanitaris i residents, només un 3% de la població catalana està immunitzada. “Aquesta vacunació encara no redueix la transmissió comunitària. Per controlar la corba s’ha de vacunar la gent amb més mobilitat i més exposada al virus”, assegura. I encara falten setmanes perquè arribi aquest moment.

Els dos epidemiòlegs alerten que la població d’entre 55 i 79 anys també té un elevat risc d’emmalaltir si es contagia i comença a sentir-se neguitosa per no poder accedir a la vacuna. “S’ha d’entendre que aquestes vacunacions s’han de fer de pressa però bé”, apunta Trilla. “Però també cal claredat de terminis per a la gent gran: si els vacunem abans, millor. I si no arriben prou vacunes, també els hi explicarem. La cosa important és que puguin veure que avancen i que aviat els tocarà”, afegeix Bassat.