El govern espanyol aprova aquest divendres la reforma educativa impulsada pel ministre Wert
El consell de ministres tirarà endavant la polèmica llei, que ha rebut una forta oposició des de Catalunya perquè vol garantir l'escolarització en castellà, però també des dels sectors educatius de l'escola pública
MadridEl consell de ministres aprovarà aquest divendres el projecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce). No serà fins a la roda de premsa posterior quan el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, reveli la fórmula amb la qual vol garantir que els pares que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà a Catalunya ho puguin fer, després que el Consell d'Estat li exigís que per llei obligués la Generalitat a pagar un centre privat si fos necessari.
La incògnita és si la llei educativa especificarà com s'ha de garantir aquest dret o si simplement es tipificarà. Fonts del ministeri es van limitar a confirmar que avui es coneixerà la proposta del ministre i que "anirà en la línia de garantir el dret d'una educació en castellà a Catalunya respectant les observacions del Consell d'Estat i les sentències dictades pels alts tribunals".
El finançament no queda clar
El govern espanyol va ajornar la setmana passada l'aprovació de la llei Wert argumentant que hi havia una sèrie d'observacions pendents per resoldre respecte al finançament de la llei. En cap cas, segons la Moncloa, l'ajornament era degut al malestar entre la comunitat educativa per la falta de diàleg. Tot i així, eren moltes les veus al PP que la setmana passada reconeixien la necessitat de consensuar una llei tan important, com reclamava també el Consell d'Estat en el seu informe, que tot i no ser vinculant, se sol tenir molt en compte.
Segons va explicar la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, la setmana passada arran dels problemes amb la memòria econòmica, s'havia decidit obrir una via de diàleg amb el ministeri d'Ocupació perquè es poguessin emprar fons europeus per finançar la formació professional.
Altres interrogants oberts
La proposta de llei reserva altres interrogants oberts. Probablement suprimirà la selectivitat, de manera que el títol de batxillerat serà suficient per accedir a les universitats. Tanmateix, els centres universitaris podran tenir en compte la formació complementària dels alumnes i fer proves específiques.
El projecte establirà, a més, l'FP bàsica (dos cursos), destinada a alumnes a partir de 15 anys, de segon o tercer d'ESO, amb dificultats de progrés, que servirà per adquirir la qualificació professional mínima i optar al títol d'ESO.
La setena reforma educativa de la democràcia començaria a aplicar-se el curs 2014-2015, i l'executiu de Mariano Rajoy la defensa com a "necessària" per reduir l'abandonament escolar prematur (24,9%), que dobla la mitjana europea, i l'atur juvenil (57% segons l'EPA) .
