Educadors i treballadors socials denuncien les males condicions laborals i la situació vulnerable dels ‘menes’

BarcelonaDes que el maig passat es va tancar el centre d'emergència per a 'menes' instal·lat en uns barracons de l'Eixample, encara no s’ha trobat un emplaçament fix ni adequat per als menors estrangers no acompanyats (‘menes’) que hi residien. Aquesta és una de les denúncies que han fet pública avui alguns treballadors de l’empresa Eduvic, que gestiona diversos centres per a 'menes' a Catalunya. “En un mes hem canviat 4 vegades de lloc”, explica Conrad Ruiz, portaveu de la plataforma Eduvic en Lluita, creada fa poc. Uns canvis de lloc que, segons denuncien, no van ser comunicats oficialment per l’empresa, quan existeix l’obligació d’avisar amb 30 dies d’antelació si el trasllat suposa un canvi substancial en les condicions de feina.

Segons la plataforma, la cooperativa d’iniciativa social Eduvic “pressiona i coacciona” els seus treballadors, que tenen contractes precaris d’obra i servei i alguns fins i tot no estan donats d’alta a la Seguretat Social. Concretament, Ruiz explica com en el cas del centre Nur, tot i els canvis d’ubicació que s’han patit en les últimes setmanes, “cap dels canvis s’ha reflectit en el contracte laboral”. Segons la plataforma, com que algunes de les noves ubicacions són fora de Barcelona, com Calella, les llargues jornades laborals obliguen molts treballadors a quedar-se a dormir en els mateixos hotels o albergs on atenen els menors estrangers, “pagant l’habitació de la seva butxaca”.

D’altra banda, Ruiz lamenta que l’empresa no tingui cap pla per defensar els treballadors que pateixen agressions durant la seva jornada de treball: “Estem completament sols i venuts”.

Una altra de les queixes que s’han presentat avui és la dels centres on s’estan emplaçant als joves ‘menes’ mentre no es troba un lloc definitiu on ubicar-los. “Els porten a hotels, albergs i cases de colònies que no estan habilitades per la seva situació”, explica Ruiz, que remarca com molts d’aquests llocs “cauen a trossos” i que, en molts casos, els ‘menes’ conviuen amb els mateixos turistes. “Al final l’únic que fem és una feina merament de contenció”, diu Ruiz, que adverteix que aquesta situació “passa en molts més centres”.

Finalment, la plataforma ha denunciat la situació de desprotecció i vulnerabilitat que pateixen els ‘menes’, alguns dels quals no estan sent escolaritzats. D’altres tampoc estarien rebent l’atenció psicosocial que necessiten: “Els equips tècnics de psicòlegs no poden assumir tota la càrrega de treball i no se’ls pot oferir una atenció especialitzada”.

També denuncien com, des que el maig passat s'acabessin les pròrrogues de residència, uns 13 ‘menes’ que ja han complert la majoria d’edat s’han vist abocats al carrer, “amb total desprotecció”, fins al punt de “convertir-se en sensesostre”. “La direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ho sap, i el problema s’agreujarà si no es fa aviat alguna cosa”, adverteix Ruiz, que considera que aquesta situació està causada per “l’externalització constant del tercer sector”. “Necessitem una xarxa pública estatal que ho gestioni i recursos adequats per acollir els menors”.

En aquest sentit, el portaveu de l’Associació de Professionals de la Integració Social a Catalunya (TISOC), Adrián Ciria, ha parlat a favor del manifest dels treballadors d’Eduvic i ha remarcat com aquesta situació “complica la integració dels menors a la cultura d’acollida” i només fa que “agreujar la delicada situació dels menors”. “Demanem que es reverteixi la situació tan aviat com sigui possible”.

L'empresa assegura que no hi ha irregularitats

Fonts consultades pròximes a l’empresa Eduvic afirmen que, tot i que els joves que resideixen a Calella viuen en un hostal, en cap cas estan en contacte amb els turistes, sinó que són en un annex habilitat només per a ells. A més, remarquen que tots els espais estan degudament habilitats i que no trien llocs on no es pugui fer una feina de qualitat. En aquest sentit, diuen que en un any només hi ha hagut cinc incidents molt minoritaris a les instal·lacions i que en cap cas ha resultat ferit cap treballador. També admeten que, en general, els resulta molt difícil trobar ubicacions on allotjar els 'menes': “Quan els propietaris senten a parlar dels ‘menes’, no en volen saber res”.

Sobre les condicions laborals dels treballadors, l’empresa admet que alguns contractes nous són d’obra i servei, però apunten que funcionen per projectes i que aquesta tipologia contractual és viable en aquests casos d'acord al conveni col·lectiu de Catalunya d'acció social. En cap cas –subratllen– hi ha treballadors cobrant en negre ni que s'hagin de pagar habitacions d'hotel de la seva butxaca. En definitiva, assegura que "avui dia no hi ha cap irregularitat" a l'empresa.

Fonts internes d'Eduvic remarquen que en cap cas els treballadors fan "jornades maratonianes" i que alguns empleats que treballen fora de Barcelona fan més hores al dia però, també, "tenen més dies de descans". La mesura –diuen– pretén concentrar hores de feina per evitar que es desplacin sovint, atès la situació d'emergència.

Pel que fa a l’atenció dels menors, des d’Eduvic expliquen que cada centre compta amb un psicòleg i un terapeuta, i que totes les activitats es fan en grups reduïts. “Si veiem que hi ha algun cas més complicat que pot perjudicar la resta del grup se l’acaba derivant a un centre més especialitzat”, aclareixen.

Finalment, asseguren que només els consta el cas d’un ‘mena’ major d’edat, no de 13 com indica la plataforma, al qual, en realitat, se’l segueix ajudant. "En alguns casos s'ha allargat l'estança dels joves per no deixar-los al carrer". Tot i això, remarquen que el lloc on ubicar els majors d'edat és responsabilitat de la DGAIA.

La Generalitat insisteix que no “desallotja” cap jove

Davant de les acusacions rebudes per part de la plataforma Eduvic en Lluita, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha fet un comunicat on desmenteix que hi hagi nens sense escolaritzar als centres d’acollida de llarga estada per a menors tutelats per la Generalitat. També assegura que tots els menors que necessiten una atenció especialitzada (sigui sanitària o educativa) són derivats al sistema o centre corresponent.

Pel que fa a les infraestructures, el comunicat aclareix que l’arribada sobrevinguda l’estiu passat d’un alt nombre de joves emigrats no acompanyats els va obligar a activar “en temps rècord” recursos humans i materials per acollir-los, com la distribució dels joves en cases de colònies, albergs o petits hotels que es poguessin adaptar a la situació, “sent conscients que són provisionals i en el marc d’una emergència humanitària”.

D’altra banda, des del departament asseguren que, per llei, a tots els nois i noies tutelats per la Generalitat, siguin migrants o no, quan arriben als 18 anys se’ls tanca l’expedient. “L’administració no pot tutelar una persona major d’edat capacitada”. Tot i això, el tancament de l’expedient de tutela no comporta necessàriament una sortida immediata del centre. Alguns joves són atesos per l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, i d’altres continuen als centres “amb pròrroga assistencial fins que tenen documentació, acaben els estudis que estan realitzant o troben lloc on allotjar-se”.

Segons dades oferides pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies, dels 803 joves que l’any 2018 estaven acollits a la DGAIA i van assolir la majoria d’edat, a data 15 de juny de 2019 es calcula que un 67% (535) han finalitzat el procés havent assolit els objectius o bé continuen sent atesos. D’aquests, un 54% (428) continuen atesos pel sistema més enllà de la majoria d’edat i un 13% (107) tenen l’expedient tancat després d’haver assolit els objectius de l’expedient assistencial. El 33% restant (268) tenen l’expedient tancat per decisió pròpia i voluntària.

El total d’infants i joves migrants no acompanyats sota tutela de la Generalitat supera els 4.100. A Catalunya hi ha prop de 180 centres que acullen aquests menors d’edat.