El xoc entre Educació i els sindicats es cronifica

BarcelonaEl conflicte entre els sindicats d'educació i la conselleria s'ha enquistat. Després que dilluns acabés infructuosament la negociació entre les dues parts perquè la part mediadora, la conselleria de Treball, veia impossible l'acord, els docents han tornat a la vaga aquest dimarts i ho han fet sense perdre força mobilitzadora respecte a fa dues setmanes. Unes 10.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 40.000 segons els sindicats han sortit al carrer, en una manifestació que ha anat des de la Diagonal fins a la seu de la conselleria, on els Mossos d'Esquadra han custodiat l'entrada perquè no es produïssin els moments de tensió del primer dia. Un 9,9% dels docents segons el departament i un 50% segons els sindicats s'han aturat aquest dimarts, en la quarta i penúltima jornada de vaga, una xifra molt semblant a la del dijous 17 de març. De nou, la vaga ha sigut especialment significativa al Baix Llobregat (14,23%) i ha sigut molt tímida a Lleida (3,8%). Des de l'últim dia de vaga hi ha hagut també l'aturada contra la sentència del 25% en castellà, que va mobilitzar el 6,5% dels docents de la pública i el 4,2% de la concertada. 

Els manifestants han tornat a clamar per la dimissió del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i han criticat el paper de la conselleria en el procés de mediació dels últims dies perquè diuen que les úniques propostes que ha fet són a llarg termini. "La negociació no ha millorat res", han dit els portaveus sindicals abans de començar la marxa. Dilluns la conselleria va afirmar que les peticions dels sindicats tenen un "impacte econòmic altíssim" i que no es poden satisfer totes alhora: recorden que el curs que ve ja començaran a baixar les ràtios a P3, que els terços de jornada desapareixeran i es convertiran en mitges jornades, que els docents de la concertada es podran jubilar als 62 anys i que les direccions cobraran el complement que fa anys que està congelat. 

A més, segons ha informat l'ACN, l'última proposta del departament als sindicats preveia un increment de 216 treballadors d'atenció directa a l'alumnat, 890 de personal docent i 682 professors de FP per al curs vinent. En cursos posteriors, es plantejava seguir reduint les ràtios fins a abaixar-les a 20 a infantil i primària, 25 a secundària i 30 a batxillerat i FP de manera progressiva en els nou anys vinents, reduir dues hores lectives als docents majors de 55 anys i estabilitzar el personal interí fins a deixar-lo per sota del 10% el 2024. 

La conselleria també acceptava tornar a l'horari lectiu previ a les retallades a totes les etapes a partir del curs 2024-25, cosa que vol dir que els mestres de primària farien 23 hores de classe a la setmana i els professors d'institut 18, una menys que ara (això es traduiria en 1.463 mestres i 2.009 professors més). Els sindicats van criticar, però, que la conselleria va vincular aquesta proposta al fet de recuperar les 28 hores de permanència als centres (quatre més que ara). A més, els sindicats fan altres reclamacions, com tornar a cobrar el complement del primer estadi docent (al voltant dels 100 euros mensuals) als sis anys i no als 9, com es va establir per les retallades, i augmentar el pressupost d'educació fins al 6% del PIB com marca la llei, i que ara tot just arriba al 3,6%. Per tot plegat, van considerar les negociacions un "engany històric" perquè diuen que cal plantejar mesures per al curs que ve, i no per a més endavant, quan no se sap si els responsables del departament seran els mateixos.

Noves imatges a la manifestació

A la manifestació d'aquest dimarts hi ha hagut algunes imatges noves. D'una banda, s'han incorporat a les protestes alguns alumnes a través del Sindicat d'Estudiants, que ha afirmat que han sortit al carrer per "exigir una educació pública de qualitat, en català, laica i feminista". D'altra banda, també hi ha estat present la plataforma Dignitat 0-3, que reclama una baixada de ràtios i unes condicions salarials dignes a les llars d'infants. 

A més, un grup d'unes cent persones ha protestat amb una cassolada i xiulets contra la seu de la fundació educativa Jaume Bofill. Ja fa dies que a les xarxes i en algunes pancartes es critica que aquesta organització de recerca educativa està al darrere dels canvis educatius que prepara la conselleria, i aquest dimarts han empaperat amb cartells la façana de la Fundació amb els lemes "Prou de mentides", "Volem educació real ja" o "Cambray dimissió". En realitat, la Fundació Bofill no ha redactat els nous currículums –es van començar a dissenyar abans que Cambray entrés de conseller– i si hi ha algun vincle amb el departament és que l'anterior cap de projectes de la Fundació, Joan Cuevas, ara és director general d'Innovació, Digitalització i Recerca Educativa.

El fet és que, malgrat que no és una carpeta que formi part de la seva direcció general, Cuevas ha tingut cert protagonisme en el tema dels currículums –va sortir en roda de premsa per explicar els canvis– perquè la directora general de Currículum i Personalització, Susana Naranjo, ha estat de baixa durant un temps. Precisament aquest dimarts s'han anunciat canvis interns al departament: la direcció general de Naranjo es dirà a partir d'ara d'Educació Inclusiva i Llengües, i la de Cuevas serà d'Innovació, Digitalització i Currículum.