Una xarxa de germans grans 'antibullying': la recepta d'un institut català

Henar Reyes té 16 anys i, tot i que encara està estudiant 1r de batxillerat, ja té dos càrrecs de responsabilitat important dintre el seu institut. Podria semblar que el seu cas és anecdòtic, però com ella són molts els adolescents que han fet un pas endavant assumint responsabilitats a l'Institut Apel·les Mestres de l'Hospitalet de Llobregat. El motiu? Lluitar per evitar les situacions de bullying entre els companys. A efectes pràctics, aquest objectiu s'ha traduït en un autèntic ecosistema format pels mateixos alumnes d'ESO, batxillerat i cicles formatius del centre. Una xarxa de suport entre adolescents on, com passa en moltes famílies, els més grans assumeixen la responsabilitat –en aquest cas compartida amb els docents– de cuidar els més petits. El resultat és un projecte de convivència basat en tres eixos que busca evitar el que aquest dilluns ha constatat el departament d'Educació: les denúncies per violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans no deixen de pujar; només en el primer mes i mig de curs s'han detectat 330 casos de violència entre alumnes a les escoles catalanes.

Alumnes acollidors

"És com tenir un germà gran a l'institut perquè no et faci por venir". Així descriu l'Henar la feina dels que anomenen alumnes acollidors. Cadascun d'aquests adolescents que han estat escollits pel claustre de professors es fa responsable de 4 o 5 alumnes que acaben de començar l'institut a 1r d'ESO i es converteixen en els seus referents. Per trencar el gel, comencen ensenyant-los l'institut, però ràpidament el vincle personal s'estreny. "Al final és més fàcil que s'obrin a mi que no a un professor amb qui tenen menys coses en comú", assegura l'alumna, que també reconeix que "al principi sempre els costa explicar les coses". És en aquesta segona part on la seva feina és clau. "Els vaig a buscar al pati i els insisteixo molt perquè si tenen un problema amb algú, puguin venir-me a buscar sabent que els ajudaré", diu l'adolescent.

Per poder atendre aquest tipus de casos l'Henar –que és alumna acollidora i també mediadora– fa servir el que va aprendre a l'assignatura optativa de mediació que a l'institut s'imparteix a 3r d'ESO i que converteix els adolescents de 15 anys en mediadors per resoldre conflictes que poden sorgir entre els companys. Tot plegat li va donar recursos per abordar els casos que ara treballa. "Normalment, són petits malentesos al pati per comentaris de terceres persones que, si no es parlen, es poden convertir en un conflicte més greu", explica. I afegeix: "Gairebé sempre quan parlem se soluciona i, si no, demanem als professors que intervinguin".

Patis Vius

Precisament perquè gran part dels conflictes s'originen al pati, una altra de les iniciatives que fa tres anys que es duu a terme a l'Apel·les Mestres és la dels Patis Vius, que organitzen els alumnes del grau mitjà d'educació en el lleure del mateix centre. "Intentem que cap nen es quedi sol i també que no estiguin tant amb el mòbil", explica Erik Montoro, un dels impulsors. Per aconseguir-ho els docents els donen algunes indicacions de quins són els alumnes amb més dificultats a escala social perquè estiguin més per ells. D'aquesta manera, cada divendres els mateixos adolescents munten racons temàtics amb activitats que van des de curses d'avions de paper fins a tallers de relaxació o sessions per conèixer aplis de mòbil que siguin útils i que s'allunyin de les xarxes socials. "És xulo perquè es barreja gent de diferents edats, però és veritat que al principi és difícil perquè els prohibeixes jugar al que volen i tarden a veure que també s'ho poden passar bé fent altres coses", reconeix l'estudiant.

Assemblea feminista

Un dels motius darrere dels casos de violència entre alumnes són les situacions masclistes. Casos que a l'Apel·les Mestres es tracten a l'assemblea feminista que se celebra cada dilluns a l'hora del pati i que està formada per alumnes (noies i nois), però també per docents. "És un espai on professors i alumnes som iguals i on fem un repàs de situacions que hem viscut durant la setmana, i ens donem consells", detalla Hermessenda Segarra, que fa dos anys que participa en les reunions. Explica que sobretot es tracten comentaris que es fan a l'aula i situacions incòmodes que experimenten fora. "Hi ha nois que al mig de l'aula fan comentaris com «Maricon l'últim» que no van dirigits a ningú en concret, però que sí que són un problema", assegura.

L'espai de confiança feminista, però, no s'acaba a l'aula sinó que també s'estén per les xarxes socials. L'últim contingut que han gravat aquesta setmana és una variació del Jo mai mai (un joc viral a les xarxes on s'ha d'abaixar un dit quan s'esmenta una situació que has viscut). Les preguntes són de situacions tan habituals com preocupants: "Mai m'han fet comentaris sobre el meu físic pel carrer", "Mai m'he sentit incòmode en anar al lavabo pel meu gènere", "Mai m'han insultat per anar agafats de la mà amb algú pel carrer"...