La xarxa 'antibullying' que construeixen els mateixos alumnes

BarcelonaA partir del 9 de setembre les escoles i instituts de Catalunya seran "espais lliures de mòbils": a les escoles cap infant podrà fer servir un smartphone i a l'institut el seu ús estarà molt regulat i només es podran fer servir en casos excepcionals o per a un ús "educatiu específic autoritzat". Un dels motius per regular el mòbil als centres escolars és que és una de les vies mitjançant les quals ha crescut i s'ha estès l'assetjament escolar. Un problema que abans d'internet podia arribar a limitar-se únicament a l'escola o al carrer, però que ara pot estar actiu les 24 hores.

Fer front a aquesta xacra és un dels reptes d'aquest curs 2024-2025, ja que en l'últim la USAV –la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència– va registrar fins a 1.037 casos d'assetjament escolar a Catalunya. Són 400 casos més que el curs anterior i 700 més que el curs 2021-2022. Tot i l'augment preocupant, l'increment de casos detectats també és el resultat d'haver posat el focus en aquest problema i que els centres hagin donat prou confiança perquè les víctimes s'atreveixin a explicar el que estan patint.

És el cas de l'Institut Apel·les Mestres de l'Hospitalet de Llobregat, on han creat un ecosistema de "germans antibullying", una xarxa de suport entre alumnes on, com passa en moltes famílies, els més grans assumeixen la responsabilitat –en aquest cas compartida amb els docents– de cuidar els més petits. Més enllà de conscienciar els docents perquè estiguin alerta, al centre hi ha "alumnes acollidors" dels últims cursos que són escollits pel claustre per ser referents de 4 o 5 alumnes que acaben d'arribar. Al ser companys d'edats similars es converteixen en còmplices perquè els més petits els expliquin els problemes i els grans apliquin el que han après a l'assignatura de mediació per solucionar els problemes puntuals i, si cal, avisin els professors en casos més greus.

A més, a l'institut han creat altres iniciatives per potenciar la convivència com els patis vius. Per afavorir que "tothom es relacioni amb tothom", cada divendres estudiants de FP d'educació en el lleure organitzen activitats dirigides i se centren en els estudiants que queden més separats per animar-los a participar.

El mòbil com a aliat

Tot i que la regulació –molt esperada sobretot per una gran part dels pares i mares– és una novetat d'aquest curs que hauria de suposar un pas més per erradicar l'assetjament escolar, hi ha centres on fa anys que ja regulen aquests dispositius. És el cas de l'escola FEDAC de Sant Andreu, que té 700 alumnes, 300 dels quals fan secundària. "Per a nosaltres, que es comenci a aplicar aquesta normativa no canvia res", explica Jaume Fabró, director del centre que fa set anys que regula els mòbils.

De fet, la gran majoria de paràmetres que va aprovar el Govern de cara a aquest curs per fer front als problemes amb els mòbils, ja formaven part de les normes de funcionament d'aquest centre concertat barceloní. Ells, però, han fet un pas més: educar els infants i adolescents perquè aprenguin a fer-ne un ús raonable i, sobretot, responsable. "Que tinguin mòbil no depèn de nosaltres, però sí que podem interferir en què fan i com es relacionen amb aquesta tecnologia. Prohibir-los i fer veure que no seran un problema en sortir de l'escola no té sentit", defensa Fabró.

Per aquest motiu, des de fa anys a l'escola fan xerrades amb els alumnes, però també amb les famílies sobre com fer servir les xarxes socials i la mateixa escola actua com a exemple. "Tot i que tenim els drets d'imatge dels alumnes, no pengem mai fotos on se'ls vegin les cares en primer pla", detalla el director. A més, des dels tres anys es treballa a les aules perquè els alumnes sàpiguen distingir bé què forma part de la vida privada i què de la vida pública i com gestionar aquest fet a les xarxes.

D'altra banda, amb els alumnes de secundària es fan activitats educatives puntuals com fer tallers de llenguatge computacional programant apliso fer un projecte per conèixer el patrimoni cultural a través del mòbil. Ara bé, tot i aquesta aposta d'educació en la tecnologia i el fet que tots els alumnes a partir de 3r de primària tenen ordinador, l'ús de pantalles al centre està molt controlat. "Un alumne de 3r de primària no estarà més de dues hores a la setmana davant d'una pantalla", detalla el director, que defensa que hi ha d'haver un equilibri important entre el treball analògic de cara a cara amb els companys i amb l'escriptura manual sense deixar de banda el desenvolupament de la competència digital".