Stéphane Vigneault: "Volem que deixin de classificar els nens com a estudiants de primera o segona"

BarcelonaStéphane Vigneault va estudiar ciències polítiques a la Universitat d’Ottawa. Després de passar uns anys treballant en l’àmbit de la comunicació, va començar a exercir de consultor d’art. Fa cinc anys, però, la seva vida va fer un gir de 180 graus quan va decidir iniciar un projecte per canviar el model educatiu del Quebec. Ara és el cofundador i coordinador d’École Ensemble, un projecte que vol acabar amb les desigualtats educatives. Vigneault ha participat a Barcelona en unes jornades per combatre la segregació organitzades per la Fundació Bofill.

Quines particularitats té el sistema educatiu al Quebec?

— Fa 54 anys el govern de torn va tenir la gran idea de subvencionar les escoles privades per tal que més nens poguessin accedir-hi: l'administració va començar a pagar el 75% del cost de la plaça, mentre que el 25% restant l’assumien les famílies. Per entrar a aquestes escoles, però, els nens havien de poder pagar l’elevada matrícula i, en molts casos, passar una prova d’accés. Ja als vuitanta, les escoles públiques van veure que això no podia continuar així, ja que la diferència acadèmica era gegant, però en lloc de deixar de finançar les escoles privades que tenien mètodes de selecció, es va decidir intentar fer-los la competència. Així es van crear les escoles públiques selectives, on els alumnes passen un examen per accedir-hi i es divideixen per especialitats: escoles d’art, d’esports, de ciències. Amb això, al Quebec avui tenim tres tipus d'escoles: privades subvencionades, públiques selectives i públiques normals.

Com afecta això els nens?

— Com pots imaginar, la segregació escolar és brutal. A les públiques normals el nivell és molt més baix. Mentre en unes aules se seleccionen els alumnes ideals, a les altres es reuneixen nens amb situacions familiars complicades, estudiants amb més dificultats i alumnes amb discapacitats. A mesura que passen els anys, aquestes diferències van augmentant, fet que fa que resulti gairebé impossible que els alumnes passin d’un tipus d'escola a l’altra. Es crea un sistema de classes entre estudiants que costa molt de trencar.

Imagino que això també influeix en el moment de fer el salt a la universitat.

— I tant! Mentre els nens es fan grans i continuen a l’escola pública convencional se’ls envia un missatge constant que no són prou vàlids. Això ha portat al fet que al Quebec, només el 15% dels alumnes d’escoles públiques acabin entrant a la universitat, mentre que el 60% dels de les escoles públiques selectives i de les privades ho fan. A més, el Quebec és la província del Canadà amb més abandonament escolar, un 25%. El sistema no funciona.

Quan es decideix vostè a intentar canviar-lo?

— Cada dia, quan portava les meves filles a l’escola, sentia tots els pares dels seus companys parlar del mateix: l’examen. No ho podia entendre. Que ningú més veu que això és injust? Un dia, fart que cap d’ells em fes cas, vaig enviar un article a un dels diaris de referència del Quebec queixant-me de la situació. Com pot ser que amb diners públics classifiquin els nostres fills? A partir d’aquell moment, vaig començar a rebre missatges per Facebook. Vaig veure que no estava sol. Que molts altres pensaven igual que jo. Vam decidir unir-nos per buscar solucions. Així va néixer el projecte École Ensemble.

Quines solucions proposeu?

— Nosaltres ens centrem en posar fi al model selectiu i en deixar de subvencionar centres privats. Per fer-ho, proposem dos nous models d’escoles: les privades contractades i les no-contractades. Cada institució serà lliure de triar quin és el model que volen seguir. Els centres que apostin per la primera opció passaran a estar 100% finançats per l’estat, però hauran de deixar de fer exàmens de selecció i es gestionaran igual que la xarxa pública. En canvi, els centres que triïn continuar com a no-contractats deixaran de rebre subvencions i el cost de les places els hauran d’assumir íntegrament les famílies, a canvi de poder fer el que vulguin. Amb això esperem acabar amb la gran segmentació que existeix entre els alumnes i deixar de qualificar els nens i nenes del Quebec d'estudiants de primera o segona. Òbviament, les escoles selectives també desapareixerien i passarien a formar part del sistema comú. 

I sobre la segmentació segons l'àrea geogràfica, el barri per exemple?

— Quan preparàvem la proposta vam estar en contacte amb moltes associacions europees. Elles ens van avisar dels problemes que teniu aquí i que les zones de captació de les escoles fan que es concentrin persones de la mateixa classe social. Ens vam prendre molt seriosament aquest avís i vam posar-nos a buscar una solució. És per això que vam contactar amb un projecte de la Universitat de Zuric que proposava crear àrees de captació escolar irregulars que ajuntessin famílies de tot tipus. Van fer-nos un exemple amb la ciutat de Laval, d’aproximadament mig milió d'habitants, i els resultats evidenciaven que unes zones de captació igualitàries eren possibles.

Quina ha estat la rebuda del projecte?

— Vam presentar École Ensemble al mes de maig i, des de llavors, hi ha hagut una onada a favor de la nostra proposta. Ens hem reunit amb moltes associacions escolars i l’opinió pública s’ha posat al nostre costat. Tot i que la població era conscient que calia un canvi, fins ara mai hi havia hagut cap proposta seriosa que solucionés els problemes del model. Ara, però, falta que hi hagi un convenciment polític d’això. El ministre d’Educació del Quebec s’ha mostrat contrari a les nostres propostes i ha defensat repetidament el sistema que hi ha actualment. 

I el professorat? Què n’opina?

— La rebuda ha estat millor del que esperàvem. Entenem que hi ha una part d’ells –els que donen classes a centres privats i als centres públics selectius– que actualment tenen una feina molt més tranquil·la que els altres. Tot i això, aquests s’han assegut a parlar i accepten que el model és una bona solució per al país.