BarcelonaEn els últims cinc anys, la segregació escolar a Catalunya s'ha reduït un 20% en el cas dels alumnes estrangers i gairebé un 40% pel que fa als alumnes amb necessitats educatives específiques. Tot i la millora generalitzada arran del Pacte contra la Segregació Escolar (PSEC), segons les dades de la Fundació Bofill, el sistema educatiu català encara té 410 centres educatius fortament segregats i la Síndica de Greuges demana un pla de xoc per a 250 escoles i instituts catalans que estan "guetitzats".
Un dels centres que fa quinze anys es trobava en una situació semblant és l'IE Mediterrani de Tarragona: "L'escola travessava una situació molt delicada pel que fa a l'assistència, cosa que comportava uns resultats educatius baixos i moltíssimes dificultats de participació de les famílies en el projecte", recorda la directora actual, Cristina Lara. Quan l'equip que ara dirigeix el centre va començar a treballar el curs 2011-2012, en aquest institut escola de Tarragona les dades eren dramàtiques: tenien un 50% d'absentisme i només un 8% d'alumnes superaven les competències bàsiques. Darrere d'aquests resultats hi havia una combinació d'alumnat vulnerable –tant per motius econòmics com culturals–, de falta de cohesió i d'estigmatització de l'escola.
"Vam començar a buscar centres que estiguessin en una situació similar a la nostra perquè ens donessin un cop de mà i vam acabar trobant el Colegio La Paz d'Albacete, que tenia problemes semblants pel que fa a l'absentisme i la convivència. Parlant amb ells ens ho van dir ben clar: 'Us heu de convertir en una comunitat d'aprenentatge'", explica Lara.
Les comunitats d’aprenentatge són un projecte que se centra a implicar tots els agents que influeixen en l'aprenentatge (professors, alumnes, equip directiu, famílies, associacions veïnals...) perquè apliquin actuacions educatives que s'hagi demostrat científicament que tenen èxit. En el cas de l'IE Mediterrani, aquest procés el van fer de la mà de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.
A grans trets, l'aposta es va basar en quatre grans eixos. Per una banda, van crear grups interactius, "una forma d'organitzar la classe en petits grups heterogenis, per accelerar l'aprenentatge i millorar la convivència", detalla la directora, que insisteix en la importància que els alumnes d'un mateix grup siguin diferents i allunya la idea de separar els alumnes per nivells o afinitats. També van crear les tertúlies dialògiques amb les quals, un cop per setmana, es treballa la literatura clàssica universal sota els principis de l'aprenentatge dialògic per potenciar la comprensió lectora, però també per fomentar l'esperit crític a través del diàleg.
La relació amb les famílies ha estat clau per millorar la situació del centre i, per aquest motiu, també s'ha apostat per oferir formació a familiars i donar l'opció perquè pares i mares es quedin a l'escola mentre els fills fan classe. Per aconseguir més cohesió, s'han creat comissions mixtes perquè alumnes, pares i professors decideixin junts aspectes del dia a dia de l'escola, com el tipus de sortides o les extraescolars. A més, també ha estat essencial treballar en el que passa fora de l'horari lectiu creant una biblioteca tutoritzada durant les tardes (tot i que tant a primària com a secundària es fa horari partit), així com la posada en marxa d'un casal d'estiu al juliol.
El resultat d'aquest procés de transformació ha estat que ara l'absentisme s'ha reduït fins al 16% i més del 95% dels alumnes superen les competències bàsiques, a més de capgirar la percepció que la ciutat tenia de l'escola. "Hem trencat moltes barreres, però res del que hem fet ens ho hem inventat nosaltres, tot està demostrat científicament", insisteix la directora.
![4 FP web](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
